La Xina ha detingut recentment a un presumpte espia al servei de l'Agència Central d'Intel·ligència (CIA) estatunidenca, segons ha informat aquest dijous el Ministeri de Seguretat de l'Estat. Segons el govern xinès, el sospitós, identificat només pel seu cognom Zeng, era xinès i va entrar en contacte amb un agent de la CIA durant una estada laboral a Itàlia, durant la qual va adherir-se als postulats occidentals i es va allunyar de l'oficialisme xinès, i va signar un acord d'espionatge amb els EUA a canvi de diners.
El presumpte espia Zeng, nascut en 1971, va ser enviat per la seva empresa a Itàlia per a cursar estudis superiors, on va entaular contacte amb un funcionari de l'ambaixada dels Estats Units. L'estatunidenc es va guanyar la confiança de Zeng, nascut en 1971, mitjançant invitacions a sopars, viatges i òperes, i li "va inculcar els valors occidentals", assevera un comunicat del Ministeri publicat en el seu compte oficial de la xarxa social Wechat, que va agregar que, a conseqüència dels afalacs, Zeng "va començar a dubtar de la seva posició política".
Segons el comunicat emès pel govern de la Xina, el funcionari del país nord-americà va revelar a Zeng la seva identitat com a agent de la CIA a Roma i li va oferir una gran suma de diners i la possibilitat de traslladar-se als EUA amb la seva família si li lliurava "informació militar rellevant". Zeng va acceptar, "va signar un acord d'espionatge amb els EUA" i "va rebre formació abans de tornar a la Xina", assevera el Ministeri de Seguretat del gegant asiàtic. Una vegada al seu país, Zeng va mantenir diversos contactes secrets amb la CIA, a qui "va subministrar nombrosa informació, cobrant per això".
Ofensiva contra l'espionatge
En un context de creixents tensions geopolítiques entre la Xina i els Estats Units durant els darrers anys, el govern de Xi Jinping ha intensificat la seva lluita contra l'espionatge en els últims mesos i ha promulgat una llei antiespionatge que prohibeix la transferència de qualsevol informació relacionada amb la seguretat nacional i els seus interessos, sense definir-los específicament. Així mateix, el Ministeri de Seguretat de l'Estat ha demanat a principis d'aquest agost la mobilització de "tota la societat" per a "prevenir i combatre l'espionatge", i va anunciar una sèrie de mesures per a "reforçar la defensa nacional" contra "les activitats d'intel·ligència estrangeres". Les recerques iniciades en els últims mesos a consultores estrangeres a la Xina han sembrat la inquietud en el sector i en potencials inversors forans.
Tensions creixents
La detenció del presumpte espia pot ser una passada més en les creixents tensions entre els Estats Units i la Xina, que fa anys que pugnen en una guerra comercial i geopolítica per ser la primera potència mundial. A finals d'aquest juliol, la Xina va acusar els Estats Units i a l'OTAN de ser "la font més gran de risc i inestabilitat" per a "la pau i la seguretat internacionals". Tot just aquest dimecres el president dels Estats Units, Joe Biden, va signar el dimecres una ordre executiva que prohibirà a les companyies estatunidenques de capital de risc invertir en tres sectors clau de l'economia xinesa: semiconductors, computació quàntica i intel·ligència artificial. Aquest dijous, el gegant asiàtic ha condemnat "enèrgicament" les últimes mesures preses pels Estats Units per a limitar les inversions estatunidenques en unes certes empreses tecnològiques xineses, i ha advertit a Washington que "Pequín protegirà fermament els seus drets i interessos". El Ministeri d'Exteriors xinès va qualificar les restriccions estatunidenques com a "exemples de coerció econòmica i d'assetjament tecnològic" i va instar a Washington que les retiri "immediatament". També hi ha hagut encreuament dialèctic, amenaces creuades i mostres de força militar per Taiwan, territori que la Xina reivindica com a seu, però que manté la seva independència i té el suport dels Estats Units.