A primera vista, Wolin sembla una destinació de vacances més del litoral polonès. Platges del Bàltic, boscos frondosos, penya-segats i pobles costaners. Però sota aquesta postal turística hi ha una història molt més fosca (i sorprenent). A l’interior de l’illa encara es poden trobar les restes d’un dels projectes d’armes més estranys de l’Alemanya nazi: la V-3, un enorme canó que els enginyers de Hitler volien convertir en una arma capaç de bombardejar ciutats a centenars de quilòmetres.
El lloc és Zalesie, prop de Międzyzdroje, dins de l’actual parc nacional de Wolin. Durant la Segona Guerra Mundial, l’exèrcit alemany hi va instal·lar un camp secret de proves per experimentar amb la V-3, coneguda com la "Stonoga", o centpeus, per la seva característica estructura. No era un coet com la V-2 ni una bomba volant com la V-1, sinó un canó de dimensions extraordinàries.
La idea era tan ambiciosa com poc convencional. La V-3 utilitzava una successió de càrregues explosives situades al llarg del canó per anar accelerant el projectil a mesura que avançava. El model més gran provat a Wolin tenia uns 130 metres de llarg. Segons la informació del museu dedicat a l’arma, els alemanys van construir tres instal·lacions experimentals a Zalesie, de 60, 80 i 130 metres.
Els nazis volien atacar Londres
El projecte formava part de l’anomenada "arma de represàlia" nazi i l’objectiu final era poder atacar Londres des de la costa francesa. El projecte, però, no va arribar a complir les expectatives. Els bombardejos aliats van afectar les instal·lacions franceses previstes per desplegar l’arma i, a finals de 1944, les proves es van concentrar en models més petits. La V-3 va arribar a utilitzar-se breument contra objectius a Luxemburg, però sense l'èxit que els seus dissenyadors havien imaginat.
A Wolin, en canvi, encara en queda el rastre. El museu de Zalesie ocupa un antic búnquer on es guardaven municions i conserva una exposició dedicada al projecte. A l’entorn també es poden veure les restes de les posicions de tir. Segons el Parc Nacional de Wolin, a Zalesie encara es conserven les estructures de formigó que sostenien els canons V-3, així com un petit museu instal·lat en un antic búnquer on es guardaven els projectils.
Però reduir Wolin a la seva història nazi seria perdre’s bona part de l’encant de l’illa. Molts segles abans de la Segona Guerra Mundial, aquest territori ja era un lloc de pas i d’intercanvi. La ciutat de Wolin va ser un important centre comercial eslau durant l’edat mitjana i alguns investigadors l’han relacionat amb Jomsborg, el mític assentament associat als vikings, tot i que aquesta identificació continua sent discutida.
La història entre el turisme i la natura
Avui, la història queda encaixada entre natura i turisme. El Parc Nacional de Wolin, creat el 1960, protegeix boscos de faig, zones humides, la costa bàltica i alguns dels penya-segats més espectaculars de Polònia. És un paisatge que costa associar amb els experiments militars que s’hi van fer fa vuitanta anys.
Però el passat militar de l’illa i dels seus voltants no s’acaba a Zalesie. A l’extrem occidental de Wolin, a tocar de Świnoujście, es conserva un altre testimoni d’aquesta història. Segons l’Ajuntament de Świnoujście, el complex subterrani conegut avui com la Ciutat Subterrània va començar com una bateria d’artilleria costanera construïda pels alemanys als anys trenta. Després de la Segona Guerra Mundial, l’exèrcit polonès va reconvertir les instal·lacions en un lloc de comandament de reserva i va connectar els antics búnquers amb gairebé un quilòmetre de túnels.
Avui, Wolin és una illa de platges, boscos i pobles tranquils. Però sota aquesta calma encara hi perduren les traces d’una història marcada pel comerç, la guerra i alguns dels experiments militars més ambiciosos del segle XX.