En una època en què els trens competeixen per arribar cada vegada més ràpid a destinació, Polònia n’ha posat en circulació un que sembla voler fer just el contrari. Es diu "Nieśpieszny", que es podria traduir com "el que no té pressa", i recorre el país amb locomotores històriques i vagons que conserven l’aspecte i part de l’equipament dels anys vuitanta. El viatge no només porta els passatgers d’una ciutat a una altra: durant unes hores, els convida a tornar a una Polònia que ja no existeix.
El projecte de PKP Intercity, creat aquest 2026 amb motiu del centenari dels ferrocarrils polonesos i del 25è aniversari de la companyia, recupera deliberadament l’atmosfera dels antics viatges ferroviaris. Els vagons mantenen l’interior de l’època i les rutes estan pensades perquè el trajecte formi part de l’experiència. Segons explica la companyia, la idea és precisament viatjar sense pressa i recuperar el plaer del camí.
Les rutes i particularitats del tren sense pressa
El "Nieśpieszny" no té una única ruta. Durant la temporada recorre diferents racons de Polònia, amb trajectes especials que connecten Varsòvia amb destinacions com Zakopane, a les muntanyes, i altres punts de la costa bàltica i del sud del país. Cada trajecte té, a més, el seu propi nom. El tren, per tant, no només recupera una manera de viatjar: també recupera una manera de descobrir Polònia. A més, al vagó restaurant hi ha plats tradicionals com el schabowy, el popular bistec de porc arrebossat, acompanyat habitualment de patates i col, així com begudes que busquen recuperar els sabors dels antics viatges.
Un viatge al passat
La Polònia dels anys vuitanta era una societat molt diferent de l’actual. El país vivia sota el règim comunista, amb una economia planificada, escassetat de determinats productes i fortes restriccions polítiques. Els viatges en tren formaven part de la vida quotidiana de milions de persones: compartiments, finestres obertes, llargues hores sobre les vies i vagons restaurant que avui formen part de la memòria d’una generació.
Per a alguns dels passatgers del "Nieśpieszny", recuperar aquella atmosfera és tornar a la infantesa o a les vacances familiars, o senzillament, altres èpoques. Per a d’altres, en canvi, aquell mateix paisatge evoca cues, mancances i un sistema polític del qual Polònia va voler desprendre’s amb força després de la caiguda del comunisme.
Aquesta diferència és important. Nostàlgia no vol dir necessàriament nostàlgia del règim, ni de bon tros. La nostàlgia pel passat socialista existeix, però no sembla representar la majoria. En una enquesta de CBOS, el 65% dels polonesos preferia la vida a la Polònia actual davant del 26% que escollia tornar a les condicions de vida dels últims anys del règim socialista. La dada és antiga: de fet, té 26 anys. Tan antiga com el fet que segurament ara les respostes serien unes altres. Sense anar més lluny, el setembre de 2025, després que drons russos violessin l’espai aeri polonès, el 63% dels polonesos considerava que la independència del país estava amenaçada. És la xifra més alta que ha registrat el CBOS en aquesta pregunta des que va començar a fer-la el 1991. Un 26% considerava que no hi havia aquesta amenaça i un 11% no es posicionava.
Malgrat ser una dada antiga, i segurament a hores d'ara distorsionada, ajuda a entendre una distinció important: trobar a faltar determinats aspectes de la vida quotidiana del passat no equival necessàriament a voler recuperar el sistema polític. Es pot trobar a faltar una olor, una cançó, un plat o un viatge familiar sense voler recuperar una societat marcada per la repressió política, la censura i la manca de llibertats. El tren juga precisament amb aquesta frontera: permet un viatge efímer al passat.
La mateixa proposta comercial ho deixa clar. El "Nieśpieszny" també recrea part de l’estètica i la gastronomia associades als antics viatges. Fins i tot la marca del projecte juga amb aquest imaginari retro. PKP Intercity ha convertit així la memòria ferroviària en un producte turístic.
Polònia, en canvi constant des de l'entrada a la UE
Polònia és avui un dels països que més ha canviat d’Europa central i oriental des de 1989. L’entrada a la Unió Europea, el creixement econòmic i la transformació de les ciutats han creat una societat molt allunyada de la que recorden els passatgers més grans. Però el passat no desapareix perquè canviï el país.
De fet, el "Nieśpieszny" també ofereix una porta d’entrada a les generacions més joves. Per a qui va néixer després del comunisme, pujar a un vagó dels anys vuitanta pot ser una manera de tocar un passat que fins ara només coneixia a través dels pares, els avis, els llibres o les fotografies.
El tren, a més, té una virtut que costa trobar en el turisme contemporani: obliga a esperar. Els trajectes estan pensats perquè el temps de desplaçament deixi de ser un obstacle i es converteixi en part de l’experiència. Cal mencionar, doncs, que els trajectes en aquest tren duren molt més que en una ruta convencional.