Els ministres d'energia dels diferents països de la Unió Europea s'han reunit aquest matí per plantejar mesures davant la crisi energètica actual que pateix el continent i que es pot agreujar davant les fugues dels gasoductes Nord Stream 1 i 2, i han acordat intervenir ja sobre el mercat elèctric limitant els beneficis extres de les empreses i, alhora, reduint el consum d'electricitat, així com un impost a les petrolieres. Els primers a anunciar-ho han estat la República Txeca, país que presideix el Consell Europeu aquest segon semestre del 2022: "Els ministres han arribat a un acord polític sobre mesures per mitigar els elevats preus de l'electricitat: reducció obligatòria de la demanda d'electricitat, límit als ingressos del mercat dels productors d'electricitat i contribució solidària dels productors de combustibles fòssils". L'acord ha estat ràpid, ja que només han necessitat una hora de reunió dels 27 per aprovar sense canvis el darrer esborrany, sobre el qual les delegacions han anat treballant en les últimes setmanes. 

Concretament, l'acord fixa una reducció del consum d'electricitat del 10% respecte a la demanda habitual, amb una reducció obligatòria del 5% en les hores punta, quan el preu és més alt de l'habitual. Amb tot, donarà flexibilitat als estats membres perquè calculin aquests trams. Cal tenir en compte que des d'Espanya, es demanava flexibilitat a l'hora de reduir el consum d'electricitat almenys un 5%, perquè volien evitar que aquest estalvi es produís, obligatòriament, a les hores punta, que era la proposta inicial de la Comissió Europea.

Els detalls d'aquestes noves mesures 

Aquest reglament, que es tramitarà de manera oficial els pròxims dies, i entrarà en vigor a continuació i fixa aquest estalvi entre l'1 de desembre de 2022 i el 31 de març. Tot i que s'han aprovat dues mesures més (impostos i topall a la generació amb tecnologies inframarginals), els països que ja en tinguin o hagin d'aprovar pròximament iniciatives similars podran preservar els seus plans originals; la de la reducció del consum és l'única que afecta l'Estat.  

Els estats membres també han pactat una "contribució de solidaritat", per la qual es gravarà un 33% dels beneficis extraordinaris de les empreses petrolieres, gasístiques i del sector de la refineria. Segons queda concretat en la redacció final del text, aquest impost podrà gravar els beneficis extraordinaris tant de 2022 com de 2023 després que països com Suècia hagin demanat incloure l'any vinent, ja que la seva legislació no permet provar impostos que gravin exercicis en curs. Els ingressos que generin aquestes mesures es destinaran a desenvolupar-ne d'altres en suport per a les empreses i llars més afectades per la crisi energètica.