Ucraïna ha dormit amb una mica més d'esperança i optimisme. Però sempre amb matisos. La Unió Europea ha pres la decisió política d'obrir les negociacions d'adhesió amb Ucraïna, un país en guerra. Com va dir el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, davant els líders europeus, calia evitar donar al president rus, Vladímir Putin, la que seria "la primera i única victòria de l'any". Després de conèixer-se la decisió europea, Zelenski ha dit a través de Twitter que es tracta d'"una victòria per a Ucraïna. Una victòria per a tot Europa. Una victòria que motiva, inspira i enforteix".

És la primera vegada que la UE negocia amb un país en guerra. Però al mateix temps que es decidia iniciar les negociacions d'adhesió, s'ajornava a aquest gener la discussió sobre un nou paquet d'ajuda econòmica de 50.000 milions d'euros, bloquejats pel veto del primer ministre d'Hongria, Viktor Orbán.

Més enllà de la decisió, el camí cap a la UE és llarg, com ho demostra la resta de països que negocien. Sèrbia està negociant des del 2014. Turquia, que va sol·licitar la seva adhesió el 1987, és el membre que porta més temps a la llista de candidats, seguit per Macedònia del Nord, Albània i Montenegro. Ucraïna, Moldàvia i Geòrgia han estat els últims a incorporar-se, justament els tres països que tenen problemes fronterers i de minories amb Rússia.

Quan va fer la sol·licitud Ucraïna per entrar a la UE?

Ucraïna va sol·licitar l'adhesió a la UE el 28 de febrer del 2022 –quatre dies després de començar la invasió russa– i el 17 de juny d'aquell any, la Comissió Europea va emetre el seu dictamen: va demanar que fos considerat "candidat" amb la condició que realitzés "importants" reformes en àrees com l'Estat de dret i la corrupció. El 23 de juny del 2022, el Consell Europeu va concedir la condició de país candidat. El novembre passat, la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, va visitar Kíev i va afirmar que Ucraïna ha realitzat "més del 90%" de les reformes que se li demanaven. Aquest dijous, el Consell Europeu va acordar obrir les negociacions d'adhesió amb Ucraïna després d'esquivar el veto d'Hongria.

El Consell Europeu també ha decidit aquest dijous obrir les negociacions d'adhesió amb Moldàvia, que va sol·licitar el seu ingrés a la UE el 3 de març del 2022. El 17 de juny d'aquell any la Comissió va recomanar que se li donés l'estatus de país candidat, amb la condició que progressés en Estat de dret i lluita contra la corrupció. El Consell Europeu va atorgar també l'estatus de país candidat a Geòrgia, que havia sol·licitat l'ingrés a la UE el 3 de març del 2022. El 17 de juny següent la Comissió va emetre el seu dictamen, en què va reconèixer la "perspectiva europea" del país, però, a diferència d'Ucraïna i Moldàvia, no va recomanar encara que fos considerat candidat.

Nervis al Kremlin per la decisió de la UE amb Ucraïna

El Kremlin, com no podria ser d'una altra manera, ja ha reaccionat a la decisió de la UE. En aquest sentit, ha titllat de "polititzada" la decisió del Consell Europeu d'obrir negociacions d'adhesió amb Ucraïna i Moldàvia, i ha advertit que pot "desestabilitzar" la Unió Europea. "És clar que es tracta d'una decisió absolutament polititzada", ha assegurat el portaveu de la Presidència russa, Dmitri Peskov, a la roda de premsa telefònica diària. Segons Peskov, la UE sempre ha tingut uns "criteris rígids" per a l'adhesió i actualment "ni Ucraïna, ni Moldàvia els compleixen".

"Sens dubte, semblants membres nous poden de facto desestabilitzar la UE", ha afegit, encara que el líder rus, Vladímir Putin, ha admès que l'ingrés d'Ucraïna a la Unió no és una amenaça per a Moscou. A parer seu, moltes vegades les decisions de la UE es basen "en gran manera en el desig de causar encara més molèsties a Rússia", en aquest cas, a través de la creació d'antagonisme entre Moscou i les antigues repúbliques soviètiques amb aspiracions europees. El govern, l'oposició i la societat civil ucraïneses van celebrar dijous la decisió del Consell Europeu d'obrir negociacions d'adhesió amb Kíiv com una victòria dels que lluiten per la independència i el futur democràtic d'Ucraïna al capdavant. Moldàvia, per part seva, es va congratular de la "nova pàgina" en la seva història i va advocar per una Europa "encara més forta i unida" amb Chisinau i Kíiv.