Dia de la Independència a Ucraïna. El país celebra que fa 31 anys que es va independitzar de l'antiga Unió Soviètica. Aquest dimecres, però, també fa sis mesos que Rússia va començar la guerra a Ucraïna. Després d'un discurs televisat, el president rus, Vladímir Putin, va ordenar a desenes de milers de soldats russos l'ingrés a Ucraïna en el que ha anomenat fins ara "operació militar especial", una invasió mai vista a Europa, des de la Segona Guerra Mundial. Des d'aleshores, el panorama és desolador. Milers de persones han mort, milions de persones han fugit de casa seva i han vist com els seus habitatges quedaven completament destrossats per bombardejos.
Rússia va negar la invasió d'Ucraïna durant setmanes
Rússia va negar de manera continuada durant setmanes la invasió d'Ucraïna. Putin va trucar-se amb líders mundials i analistes i experts veien impossible que, finalment, comencés una invasió. Una guerra. Malgrat tot, el dia 24 de febrer tot va canviar. Aleshores, va dir que buscava "desarmar" Kíiv dels "nacionalistes" i detenir l'expansió de l'OTAN. El pla originari de Putin era assaltar la capital tan ràpid com fos possible. Els soldats ucraïnesos, però, van acabar amb paracaigudistes russos i van destruir una pista d'aterratge propera a la capital. Les columnes blindades van arribar a prop de Kíiv, però més tard van recular, recorda Reuters.
La previsió, mentre la gent es refugiava al metro de les grans ciutats, era que el president del país, Volodímir Zelenski, abandonés el país, però, ell mateix va dir que no marxaria. "Bon dia", va dir en un vídeo gravat amb el mòbil el tercer dia de guerra. Uns vídeos que han estat protagonistes incansables de la guerra. De fet, el seu look i estètica militar, des de l'inici de la guerra, han estat símbol de resistència.
Refugiats i les portes de l'infern
Mentre Rússia bombardejava Khàrkiv i cometia matances com la de Butxa o Borodianka, milions de persones han fugit de casa seva. De fet, Nacions Unides ha qualificat aquesta crisi de refugiats com la que ha tingut un creixement més ràpid en generacions. S'han registrat més de 6,6 milions de refugiats a tot Europa. La majoria a països veïns. Cal recordar que Kíiv va prohibir als homes d'entre 18 i 60 anys sortir del país per quedar-se i lluitar en cas que fossin reclamats. Per altra banda, Mariúpol s'ha convertit en un autèntic infern. El dia 9 de març, Rússia va bombardejar l'hospital maternoinfantil. L'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa, ho ha qualificat ja de crim de guerra, segons recorda Reuters. Uns dies més tard, el teatre de la ciutat, que era refugi per a centenars de persones, també va ser bombardejat, tot i que a l'esplanada del carrer hi havien escrit "Дети" (nens). L'electricitat no s'ha establert encara a la ciutat i funciona només en algunes zones determinades. Tampoc hi ha aigua potable i els veïns que s'hi han quedat atrapats han de fer mans i mànigues per aconseguir sobreviure. Els kits d'ajuda humanitària no són suficient i cada dia hi ha més cues als carrers per intentar esgarrapar alguna cosa. L'últim que se'n sap és que els ciutadans menjaven farinetes.
Mariúpol va caure quan va caure Azovstal. Durant setmanes, soldats van estar atrapats a la fàbrica d'Azovstal. Finalment, van rendir-se i van ser capturats pels russos. A partir d'aquest moment, les comunicacions amb els presoners han estat complicades. Zelenski creu, de fet, que aquest dimecres podrien precipitar-se alguns esdeveniments en relació amb els presoners de la fàbrica. Per l'aniversari, pensa que Rússia podria començar un judici pels presoners. Això, però, trencaria, segons autoritats ucraïneses, qualsevol possibilitat de tenir converses de pau i asseure's a negociar. Moscou es va comprometre a tractar els presoners segons les convencions de Ginebra, però fins ara, no els ha volgut intercanviar. Reuters recorda que el 29 de juliol desenes de defensors de la fàbrica van ser assassinats sota custòdia dels prorussos en una explosió de foc que va produir-se a la presó on eren. Kíiv ho va qualificar de crim de guerra.
"Vaixell de guerra rus, ves-te'n a la merda"
Les primeres hores de la invasió russa a Ucraïna van ser complicades. El vaixell de guerra rus Moskva va trucar per ràdio als guàrdies ucraïnesos del punt estratègic de l'Illa de les Serps, al mar Negre. Els van ordenar rendir-se o morir. Un dels soldats va respondre "Vaixell de guerra rus, ves-te'n a la merda". Aquesta frase també es va viralitzar i popularitzar molt, fins al punt que se n'han fet segells i paquets de cafè, entre altres coses. La frase es va convertir en un eslògan nacional. Finalment, el Moskva va acabar enfonsat el mes d'abril.
La guerra canvia d'estratègia?
Després d'uns mesos d'intentar-ho sense parar, Rússia va veure que l'entrada a Kíiv no era tan fàcil com s'havien imaginat. En aquest context, Putin va ordenar les tropes i es van retirar d'on eren per concentrar-se en un altre punt calent: el Donbass. El Donbass ja sap des del 2014 què és viure en guerra. Però en aquell moment, el que volia Moscou era centrar els esforços a assegurar el Donbass. Ucraïna vol, tanmateix, recuperar el territori del sud del país, i intenta assegurar Odessa.
La cosa podria complicar-se amb l'explosió del vehicle d'Alexander Dugin, afí a Putin, que ha acabat amb la mort de la seva filla, Daria Dugina. Ucraïna ha dit que no hi té res a veure, però les investigacions conduïdes per les autoritats russes assenyalen una espia de Kíiv. Aquest dilluns, el Servei Federal de Seguretat (FSB) rus ha atribuït a Ucraïna l'autoria de l'atemptat d'aquest dissabte. "El crim va ser preparat i executat pels serveis especials ucraïnesos", ha destacat a través d'un comunicat l'FSB. D'aquesta manera, segons s'especifica, l'atemptat hauria estat perpetrat per una ciutadana ucraïnesa identificada com Natalia Vovk, de 43 anys. Els serveis secrets russos han exposat que Vovk va arribar a Rússia el 23 de juny amb la seva filla de 12 anys i va llogar un apartament en el mateix edifici on residia Dugina. Els serveis federals russos han relatat que la presumpta terrorista ucraïnesa, després de cometre el crim, va fugir sortint per Estònia a través de la regió de Pskov. Ucraïna s'ha desmarcat de l'incident i ha dit no tenir-hi res a veure. Les conseqüències d'aquest, però, podrien capgirar el curs de la guerra, malgrat que encara és tot força incert. Per altra banda, Kíiv també resta a l'espera de veure com podria actuar Rússia durant el Dia de la Independència. Zelenski ja ha avisat aquesta setmana d'algunes accions que el Kremlin podria dur a terme en un dia tan assenyalat.
Fins quan podria durar la guerra a Ucraïna?
De moment no s'ha contemplat cap alto el foc per poder negociar la situació, ni iniciar converses de pau. Els ucraïnesos, tal com assenyala France 24, creuen que estan en una lluita existencial per defensar una nació que Putin descarta com una fal·làcia històrica. Putin, però, al·lega la "desnazificació" del país i també la resistència a una OTAN expansionista.
Ningú esperava que l'exèrcit ucraïnès oposés tanta resistència. No obstant això, l'equip militar i dades d'intel·ligència d'Europa i dels Estats Units han permès que les forces ucraïneses plantin cara. També ha fet que endarrereixin i frenin les tropes russes al Donbass, però no les han aturat. Rússia està consolidant posicions i augmenta presència militar a Crimea. Zelenski ha demanat, segons recull el mateix portal, més armes i més sofisticades, tot i que de moment no se li ha concedit la petició.
Amb la fi de l'estiu, vindrà la tardor i l'hivern. Un fet que també serà una prova de foc per als ucraïnesos, veure com afecta el fred a la batalla i també què fan per fer front a la manca de combustible. A més, la directora del Consell Europeu de Relacions Exteriors, Marie Dumoulin, ha verbalitzat que el 40% de les escoles del país continuaran tancades. Un fet que no estava previst i que podria comportar conseqüències psicològiques, destaca France 24. Per altra banda, el mateix mitjà assenyala més problemes. Si el conflicte continua fins al 2023, l'evolució de la guerra dependrà molt també del suport d'Occident i si la població sent que l'augment de preus del combustible i aliments estan sent massa alts. Fins ara, però, res fa pensar que Zelenski pogués acceptar no recuperar o negociar sense recuperar tot el territori perdut, fins i tot Crimea.
Imatge principal: un soldat rus a la fàbrica d'Azovstal de Mariúpol / Efe