Ja fa dies que Donald Trump prem l’accelerador per tancar l’acord de pau de “la vuitena guerra” que presumeix haver solucionat gràcies a la seva intermediació des que va arribar a la Casa Blanca el passat mes de gener, per intentar complir el somni de guanyar el Premi Nobel de la Pau, que el Comitè Noruec del Nobel anunciarà aquest divendres 10 d’octubre a partir de les 11 del matí en una roda de premsa a Oslo. El president nord-americà no ha ocultat mai aquesta aspiració i es proposa com a guanyador cada vegada que pot. Per això, entrava dins la lògica que a Trump se li preguntés aquest dijous per les seves possibilitats de guanyar l’anhelat premi, tot just després d’anunciar l’acord per implementar la primera fase del seu famós pla de pau per Gaza. “No crec que ningú en la història hagi resolt tantes guerres, però potser troben una excusa per no donar-me’l”, va afirmar. El mandatari nord-americà no és el favorit dels experts, però en els darrers dies els familiars dels ostatges han alimentat la campanya perquè Trump guanyi el Nobel, en considerar-lo la figura clau que farà possible el retorn dels captius, que aquest dijous s’albira més a prop que mai després de l’anunci de l’acord entre Israel i Hamàs.

Carta de petició al Comitè Noruec

El Fòrum de les Famílies d’Ostatges d’Israel, que representa els familiars dels segrestats, va enviar una carta al Comitè Noruec del Nobel sol·licitant que es consideri Trump per al Premi Nobel de la Pau 2025, que s’anunciarà aquest divendres destacant la seva “determinació” a negociar l’alliberament dels ostatges i a buscar la pau a l’Orient Mitjà. En resposta, Trump va agrair la nominació i va reafirmar el seu compromís amb l’alliberament dels ostatges, així com amb la derrota definitiva de Hamàs per evitar futurs atacs. El suport d’aquestes famílies s’ha sumat al debat que envolta el Premi Nobel de la Pau d’aquest 2025 que ha generat una expectativa inusitada des que Trump va postular-se com a candidat i va començar la seva campanya mediàtica i d’autobombo. 

Vuit guerres, les medalles de Trump

El mandatari va tornar a treure pit aquest dijous de què, durant els mesos que porta del seu segon mandat, ha resolt set conflictes, i va sostenir que la guerra a Gaza seria la vuitena gràcies al seu pla de pau. Va afegir, a més, que confia a poder resoldre la guerra d’Ucraïna. “Hem resolt set guerres. Som a prop de resoldre’n una vuitena, i crec que acabarem resolent la situació amb Rússia”, va declarar Trump. El president es refereix als conflictes entre Cambodja i Tailàndia, Kosovo i Sèrbia, República Democràtica del Congo i Ruanda, Pakistan i l’Índia, Israel i l’Iran, Egipte i Etiòpia, i Armènia i l’Azerbaidjan, tot i que els analistes polítics i els experts consideren que només ha aconseguit una treva fràgil en algun d’aquests conflictes, i no acords de pau estructurals i duradors, que és el que compta, perquè el comitè privilegia esforços de pau duradors i multilaterals. 

El mandatari nord-americà, que va arribar a dir que si no li concedien el Nobel seria “un insult pels Estats Units”, sosté que “molts països” l’han nominat per al Nobel, un premi que se li va concedir al president demòcrata Barack Obama en el 2009, i que s’ha convertit en una obsessió pel president republicà. Les autoritats de països com Israel, Pakistan, Cambodja, Armènia o l’Azerbaidjan l’han nominat o han expressat el seu suport perquè el republicà obtingui el guardó, tot i que tant la nominació de Netanyahu com la d'Asim Munir, cap de l’Estat Major de l’Exèrcit pakistanès, es va produir després de la data límit de l'1 de febrer pel premi del 2025.  També compta amb suports d’altres països de segona fila, com Gabon, Guinea Bissau, Bielorússia, Armènia, Azerbaidjan, Cambodja, Ruanda.  Però en les darreres hores són els familiars dels ostatges israelians segrestats per Hamàs els que han fet més campanya perquè a Trump se li concedeixi el Nobel.

La pressió dels familiars dels ostatges

Des que es va conèixer que s’havia arribat a un acord que albira el retorn dels 48 captius a casa, tant els vint que romanen vius com els que són morts, la plaça dels Ostatges es va omplir de familiars i ciutadans per celebrar l’èxit de les negociacions, amb banderes israelianes i nord-americanes, pancartes i imatges de Trump, entre els quals va destacar d’home vestit com una caricatura del president dels Estats Units assegut damunt d’un piló de cadires grogues (símbol dels ostatges desapareguts), sostenint banderes israelianes i nord-americanes i fent-se fotos amb vianants somrients. L'organització que agrupa a les famílies dels ostatges han convidat Trump a reunir-se amb ells durant la seva pròxima visita a Israel per agrair-li el compromís pel retorn dels captius a casa. "Aquesta podria ser una de les mostres de suport més grans en la història d’Israel a un amic i aliat", afirmen en la carta que l'han enviat. 

El premi es concedirà a Oslo el 10 de desembre

Es dona la circumstància que Alfred Nobel, un empresari, químic i inventor suec, va crear els premis que porten el seu nom impuls per un sentiment de redempció i per deixar un llegat positiu per la humanitat després d’haver inventat la dinamita, un explosiu que tot i que va revolucionar el món de l'enginyeria i la mineria, també va ser utilitzar amb finalitat bèl·lica. La majoria dels Premis Nobel, inclosos els de Física, Química, Medicina, Literatura i Economia, s’atorguen a Estocolm (Suècia) per diferents acadèmies i organismes suecs, i són gestionats per la Reial Acadèmia Sueca de les Ciències, mentre que el Premi Nobel de la Pau és concedit íntegrament pel Comitè Noruec del Nobel.  Això es deu al fet que, en l’època d’Alfred Nobel, Suècia i Noruega formaven una unió, i probablement Nobel va considerar que Noruega era un lloc més adequat per a aquest premi destinat a fomentar la pau i la fraternitat entre les nacions. El Comitè Noruec està format per cinc membres anomenats pel Parlament Noruec, que és el responsable de seleccionar el guanyador cada any en nom d’Alfred Nobel. El comitè es reuneix a Oslo per debatre i discutir els candidats a porta tancada per evitar interferències. La decisió es basa en el consens entre els membres, tot i que els detalls exactes de les deliberacions es mantenen en secret durant 50 anys per protegir la confidencialitat i evitar pressions externes. La cerimònia de lliurament del premi al guanyador se celebrarà a Oslo el pròxim 10 de desembre, data que coincideix amb l’aniversari de la mort de Nobel. 

Els grans favorits al premi

El Comitè Noruec ha rebut 338 candidatures per a aquest any, incloent-hi 244 persones i 94 organitzacions, la segona xifra més alta en la història recent del premi. Entre els favorits destaquen organitzacions humanitàries com les Sales de Resposta a Emergències del Sudan, reportades com a candidates morals pel seu treball en zones de guerra civil, i organitzacions com Metges Sense Fronteres i Periodistes Sense Fronteres. Entre els nominats, també destaquen figures com Yulia Navalnaya, vídua de l’opositor rus Aleksei Navalni, representant de la resistència democràtica contra el règim de Vladímir Putin, o l’activista sueca Greta Thunberg, o António Guterres, secretari general de l’ONU i Volodímir Zelenski, president d’Ucraïna. 

Donald Trump no és considerat entre els favorits pels experts de l’Institut de Recerca per a la Pau d’Oslo i historiadors com Asle Sveen i Nina Græger argumenten que Trump manca de credencials per al premi, per la seva retòrica bèl·lica, per un autobombo que el pot anar en contra, pel seu rebuig a les institucions multilaterals demostrades amb la retirada dels EUA de l’OMS o l’Acord de París pel canvi climàtic. Però, al contrari, Trump sí que apareix com a màxim favorit en les cases d’apostes, que li concedeixen una probabilitat aproximada del 35%. Les cases d’apostes com Betfair el col·loquen per davant d’altres candidats, amb una quota d’aproximadament 2,88, la més baixa i, per tant, la que indica una major probabilitat de victòria, seguit de Navalnaya (3.00) i Zelenski (5.5), però caldrà veure l’efecte que produeix el recent acord anunciat aquest dijous. El Comitè Noruec, per la seva part, insisteix que és immune a les pressions polítiques i les campanyes mediàtiques.

Les pressions de Trump a Noruega i al comitè

A Noruega també ha aparegut el temor a represàlies econòmiques per part dels Estats Units si el seu president perd, i s’ha especulat molt amb l’efecte que el lobby agressiu de Trump i les pressions públiques poden exercir, el que alguns també creuen que pot ser contraproduent. El Financial Times, de fet, parla de "certa inquietud a Oslo davant les possibles represàlies de Trump", en forma d'aranzels o altres mesures, en un extens article en el qual fa un repàs de les pressions que Trump està infligint al govern noruec i al comitè independent perquè l'escullin. "El president dels Estats Units ha estat descarat i implacable en la seva recerca d’un dels honors més prestigiosos del món, afirmant que seria un gran insult no rebre’l", assenyala el diari, que cita experts que mostren el seu escepticisme que aquesta campanya doni fruits.

Nina Græger, la directora de l'Institut per la Pau d'Oslo, considera que "pressionar el comitè, insistir que ‘necessito el premi, soc el candidat digne’, no és un enfocament gaire pacífic. El director de l'Institut Noruec d'Afers Internacional, Halvard Leira, recorda que “hi ha hagut campanyes abans, però han estat més subtils”, en referència a la iniciativa "bastant sofisticada" de Corea del Sud per premiar al seu president Kim Dae-Jung en el 2000. Leira creu que això podria influir en el comitè per triar algú que pugui “apaivagar Trump”, per exemple, premiant un grup humanitari com les Emergency Response Rooms al Sudan.

En aquest sentit, el rotatiu assenyala que "pocs a Oslo creuen que el comitè, els cinc membres del qual inclouen un defensor dels drets humans, un expert en política exterior i tres exministres, atorgui el premi a Trump aquest any". No obstant això, apunta que no seria estrany que el guanyador fos una persona o un grup de drets humans "que no es consideri massa antagonista dels Estats Units o d’Israel".

L'article també inclou la opinió d'un diplomàtic europeu que destaca el fet que Trump canviés recetment el nom del Ministeri de Defensa a Departament de Guerra. "Que ell guanyés el premi de la pau enviaria un senyal estrany", afirma el diplomàtic, que afegeix: 'Però tots vivim al món de Trump ara. Aquest debat sobre el Nobel no fa més que posar-ho de manifest".

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!