El Premi Nobel de la Pau s’anuncia cada any el segon divendres del mes d’octubre i aquest any la data cau en el divendres dia 10. Queda poc més d’una setmana per conèixer el nom de l’escollit i Donald Trump vol guanyar, costi el que costi, aquest guardó que se li va concedir al president Barack Obama en el 2009 pels seus esforços en la iniciativa contra la proliferació d’armes nuclears. El demòcrata va ser el primer president afroamericà a guanyar aquest premi i el tercer en exercici, després de Theodore Roosevelt i Woodrow Wilson. Trump vol ser el quart president dels EUA que aconsegueix aquest premi, però només té uns dies per posar-li el llacet a la seva gran conquesta de passar a la història com l’home que va posar fi a la guerra de Gaza i va aconseguir la pau a l’Orient Mitjà, com ell mateix pregona als quatre vents cada cop que té oportunitat. En les darreres hores s’han accelerat els esdeveniments, amb la presentació el passat dilluns del pla de pau de Trump i el vistiplau d’Israel, l’ultimàtum del president nord-americà perquè Hamàs l’accepti abans de diumenge i la resposta del grup armat palestí de què retornarà els ostatges, però que vol negociar algunes de les condicions. El rellotge corre i a Trump se li acaba el temps, i la guerra no s’acabarà d'aquí a una setmana. Les negociacions per introduir els canvis que demana Hamàs, a través dels mediadors (Egipte i Qatar), requeriran l’acceptació dels Estats Units i sobretot d’Israel. A més, més enllà d’un alto el foc temporal, caldrà veure si els compromisos són prou ferms per a garantir una pau duradora, que garanteixi realment la retirada de les forces israelianes del territori i el desarmament del grup, que és una condició ineludible per Israel.
Autonominació i propaganda
No deixa de tenir un punt de sarcasme que un president que encarna l’estil de confrontació i polarització constant, que amenaça amb “un infern” als seus enemics, que utilitza una retòrica bel·licista permanentment, que renega del canvi climàtic, de la igualtat, que promou la divisió entre nord-americans i representa tot el contrari a l’esperit d’unitat i conciliació que se li suposa al Nobel de la Pau, pugui optar a guanyar-lo. Però Trump s’ha autonominat en diverses ocasions, ha fet campanya entre els seus aliats i ha dit per activa i per passiva que mereix el premi. El republicà presumeix d’haver acabat fins amb set guerres des que va tornar a la Casa Blanca (referint-se als conflictes entre Cambodja i Tailàndia, Kosovo i Sèrbia, República Democràtica del Congo i Ruanda, Pakistan i l’Índia, Israel i l’Iran, Egipte i Etiòpia, i Armènia i l’Azerbaidjan) i confia que el seu pla de pau posarà fi a la guerra a Gaza. “Seran vuit en vuit mesos. És una cosa molt bona”, va dir recentment en una reunió d’alts oficials militars nord-americans, quan va assegurar que no rebre el guardó “seria un gran insult per al nostre país”. “No el vull per a mi, el vull per al país”, va afegir.
Figures i països que li donen suport
La llista de països, dirigents i organitzacions que encapçalen la nominació de Trump pel premi Nobel l’encapçala Israel i Benjamin Netanyahu, que en la seva visita a la Casa Blanca del passat juliol va entregar a Trump una còpia de la seva carta al comitè del Premi Nobel on demanava el premi per ell. Un document en el qual el primer ministre jueu elogiava la “dedicació” del president dels Estats Units “a promoure la pau, la seguretat i l’estabilitat al món”, en particular a l’Orient Mitjà, on els esforços de Trump “han comportat canvis espectaculars i han creat noves oportunitats per ampliar el cercle de la pau i la normalització”. Netanyahu acabava la seva carta afirmant: “No conec ningú que mereixi més el Premi Nobel de la Pau que el president Trump”. Però tant la nominació de Netanyahu com la d'Asim Munir, cap de l’Estat Major de l’Exèrcit pakistanès, que també va proposar la candidatura del president nord-americà, es va produir després de la data límit de l'1 de febrer pel premi del 2025. Trump, que ha estat nominat en diverses ocasions pel premi per persones dins dels Estats Units des del 2018, també compta amb suports d’altres països de segona fila, com Gabon, Guinea Bissau, Bielorússia, Armènia, Azerbaidjan, Cambodja, Ruanda. A més, també ha estat nominat per parlamentaris i figures polítiques com la legisladora republicana Claudia Tenney de Nova York, el diputat ucraïnès Oleksandr Merejko, la jurista israeliana Anat Alon-Beck i el diputat sud-coreà Park Sun-won.
Els experts dubten que el guanyi
Però tot i la pressió de Trump i la campanya mediàtica i política que està fent, alguns experts creuen que les perspectives que Trump guanyi el premi són poques, interpretant que el comitè privilegia esforços de pau duradors i multilaterals, i alguns integrants del comitè han estat crítics amb Trump en el passat. La directora de l'Institut d'Investigació per a la Pau d'Oslo, Nina Graeger, creu que "les possibilitats que Trump guanyi el premi aquest any són remotes", i considera que "la seva retòrica no apunta a una perspectiva pacífica". A més, creu que aquest constant autobombo del president nord-americà li pot jugar en contra, perquè el comitè noruec no voldrà que se'l l'acusi d'haver cedit a la pressió mediàtica. Això, però, des del mateix comitè asseguren que no passarà, i que no es deixaran influir per la campanya i les nominacions. “Per descomptat, hem notat que hi ha força atenció mediàtica cap a certs candidats”, va dir recentment a Kristian Berg Harpviken, secretari del comitè. “Però, en realitat, això no té cap impacte en les discussions que tenen lloc dins del comitè”.
Que valora el Comitè del Nobel?
El Comitè Noruec del Nobel sol afavorir candidats que hagin demostrat un impacte durador, multilateral i silenciós en la promoció de la pau i la fraternitat internacional. Valora, per atorgar el Premi Nobel de la Pau, la persona o organització que hagi contribuït significativament a la fraternitat entre les nacions, a la reducció o abolició dels exèrcits i a la promoció d’acords de pau. Es té en compte l’impacte real i durador de les accions per resoldre conflictes, promoure la reconciliació i protegir els drets humans. El procés de selecció inclou la recepció de nominacions presentades per persones autoritzades (com ara membres de parlaments, antics guanyadors, professors universitaris i líders d’estats), una anàlisi rigorosa dels candidats per part d’assessors internacionals i membres del comitè, i una votació final que és definitiva i inapel·lable. Es valoren especialment els esforços que tinguin un efecte humanitari notable i que fomentin la pau mundial de manera concreta i sostenible. El comitè també procura evitar decisions controvertides o excessivament polítiques i es guia pel testament original d’Alfred Nobel per promoure la pau.
Al llarg de la història, però, el comitè ha concedit el premi a figures polèmiques que no sempre han tingut un suport unànime de l’opinió pública. Henry Kissinger (1973) va rebre el premi per les negociacions d’alto el foc a la Guerra del Vietnam, però va ser molt criticat per ser considerat responsable d’atrocitats en aquell conflicte. Barack Obama (2009) va ser guardonat només nou mesos després d’arribar a la Casa Blanca, i alguns experts van assegurar que el comitè fins i tot es va penedir després. Aung San Suu Kyi (1991) el va guanyar per la seva lluita no violenta per la democràcia, però la seva reputació es va enfonsar a causa de la crisi de la minoria rohingya i les acusacions de neteja ètnica. En canvi, Mahatma Gandhi no el va guanyar mai, tot i que va estar nominat diverses vegades, cosa que es considera una gran omissió. I entre les figures de la història que també van estar nominats al premi en el seu moment hi ha Adolf Hitler, Benito Mussolini i Joseph Stalin, generant una gran polèmica, tot i que no van guanyar el premi.