L’USS Abraham Lincoln, un dels superportaavions nuclears més imponents de la Marina dels Estats Units, ha rebut l’ordre de posar rumb a l’Orient Mitjà en plena escalada de tensions entre la Casa Blanca i l’Iran, segons ha confirmat Forbes. Després de setmanes operant al Mar de la Xina Meridional i de participar recentment en exercicis de foc real com a part de la seva rutina d’entrenament, el vaixell abandona ara la regió del Pacífic per acostar-se a un possible escenari bèl·lic. L’ordre arriba en un moment en què la Casa Blanca considera real la possibilitat de fer caure el règim islàmic iranià aprofitant les protestes massives, que ja han deixat milers de morts. L’USS Abraham Lincoln, el cinquè superportaavions de la classe Nimitz, és la nau més propera a la zona i peça clau en qualsevol operació militar de gran abast contra l’Iran.
La Marina dels Estats Units havia mantingut gairebé de manera ininterrompuda una presència de portaavions a l’Orient Mitjà després de l’esclat d’hostilitats entre Israel i Hamàs l’octubre de 2023, però aquesta presència va disminuir el setembre passat, quan l’USS Nimitz va abandonar la regió i el Pentàgon va reorientar els seus esforços cap a operacions al Carib davant la crisi amb el règim veneçolà. Ara, enmig de l’escalada de tensions amb l’Iran, l’USS Abraham Lincoln i la seva flota han rebut l’ordre de transitar des de l’Indo‑Pacífic cap a l’Orient Mitjà, un trajecte que es preveu d’uns set dies. Aquest superportaavions, amb més de 300 metres d’eslora i propulsat per dos reactors nuclears, està armat fins a les dents, amb destructors de míssils guiats de la classe Arleigh Burke i vaixells d’escorta. A més, normalment l’acompanya un submarí de propulsió nuclear de la Marina, encara que la seva identitat no es divulga per raons de seguretat operativa.
Entre les opcions que se li han presentat sobre la taula a Trump per a una possible operació militar contra l’Iran, destaca l’ús d’un portaavions com a plataforma per a una campanya militar sostinguda. Atacar sense un portaavions desplegat comportaria riscos militars molt elevats i una capacitat d’operació limitada, fet que ja havia estat assenyalat per diversos analistes des de l’inici de l’escalada de tensions. Per això, molts consideraven imprescindible detectar moviments navals i aeris com a senyal previ d’una ofensiva. I així ha estat. En les últimes hores, fonts de la intel·ligència nord-americana i imatges via satèl·lit han confirmat que l’USS Abraham Lincoln ja ha iniciat el seu desplaçament cap a l’Orient Mitjà, fet que confirma que el Pentàgon avança posicions i es prepara per a possibles escenaris militars contra la República Islàmica.
La caiguda del règim com a objectiu final
“Si [Trump] fa alguna cosa, vol que sigui definitiva”, ha assegurat una de les persones familiaritzades amb les discussions internes sobre un possible atac a l’Iran, en declaracions a NBC News. Els Estats Units ja van atacar instal·lacions nuclears iranianes l’estiu passat durant l’operació Martell de Mitjanit, una ofensiva quirúrgica i limitada, que no pretenia enderrocar el règim, sinó enviar un avís. Per això, l’equipament utilitzat va ser més reduït, amb els bombarders B-2 com a element central. Ara, però, Trump vol garantir que qualsevol nova operació tingui un impacte decisiu sobre el règim dels aiatol·làs. De moment, aquest objectiu no s’ha pogut assegurar, però la imminent arribada de l’USS Abraham Lincoln a l’Orient Mitjà obre una finestra operativa que podria fer aquesta opció molt més plausible.
A més, en el context actual, la reacció de l’Iran davant un nou atac lligat a l’onada de protestes massives podria ser molt més contundent que la resposta moderada a l’operació Martell de Mitjanit de l’estiu passat. Un bombardeig nord-americà ara seria interpretat com una amenaça directa a la supervivència del règim islàmic, cosa que podria desfermar una escalada militar severa: des d’un llançament massiu de drons i míssils contra bases dels Estats Units repartides per tot l’Orient Mitjà, fins a operacions coordinades de milícies proiranianes arreu de la regió. El president del Parlament iranià, Mohammad Bagher Ghalibaf, ja va advertir diumenge passat que “en cas d’atac, tant el territori ocupat com els centres militars i naviliers nord-americans seran objectius legítims”. En aquest escenari, la presència imminent de l’USS Abraham Lincoln ofereix al Pentàgon una capacitat de resposta i dissuasió més sòlida.