Els girs de guió són freqüents tant en Donald Trump com en Vladímir Putin. Els Estats Units han anunciat ara noves sancions contra Rosneft i Lukoil, les dues principals petrolieres russes, en el que suposa el primer gran moviment de l’administració de Donald Trump per pressionar Moscou des que va tornar a la Casa Blanca el gener passat. El secretari del Tresor, Scott Bessent, ha justificat la decisió per la “negativa de Vladímir Putin a posar fi a aquesta guerra sense sentit” i ha advertit que Washington està disposat a “anar més lluny” si el Kremlin manté la seva postura.
Les sancions comporten el bloqueig de tots els actius d’aquestes empreses als Estats Units i la prohibició a companyies i particulars nord-americans de mantenir-hi relacions comercials. A més, el Tresor ha amenaçat amb sancions secundàries a institucions financeres estrangeres que col·laborin amb Rosneft o Lukoil, una mesura que podria afectar bancs implicats en les exportacions de cru rus cap a la Xina, l’Índia o Turquia.
Aquest moviment s’afegeix a les sancions imposades recentment pel Regne Unit, i arriba a les portes d’un nou paquet de restriccions que la Unió Europea preveu anunciar aquesta mateixa setmana. Segons Bloomberg, Rosneft i Lukoil representen conjuntament prop de la meitat de les exportacions de cru de Rússia, de manera que les noves mesures podrien tenir un impacte significatiu en els ingressos de l’Estat rus, que depenen en gran part dels impostos del sector energètic.
Un canvi de rumb inesperat
Durant la campanya electoral del 2024, Trump havia promès que resoldria la guerra d’Ucraïna “en 24 hores” si era elegit. Però nou mesos després del seu retorn al poder, la realitat s’ha demostrat molt més complexa. Després d’unes setmanes d’ambigüitat –amb declaracions que oscil·laven entre el suport a Kíiv i la proposta de concessions territorials a Rússia–, el president ha optat ara per un gest de força davant la manca de resultats en les negociacions amb Putin.
La decisió arriba pocs dies després que Trump cancel·lés una segona cimera amb el líder rus, irritat per les condicions imposades per Moscou. “Cada vegada que parlo amb Vladímir, tenim bones converses, però mai avancen enlloc”, ha admès el president. Segons fonts de Washington, la pressió del Congrés i dels aliats europeus ha estat clau per convèncer la Casa Blanca d’adoptar un enfocament més contundent.
Dubtes sobre l’impacte real
Tot i que les sancions podrien restringir els ingressos del Kremlin, els experts discrepen sobre la seva eficàcia real. Marshall Billingslea, exalt càrrec del Tresor durant el primer mandat de Trump, considera que l’amenaça de sancionar bancs que operin amb les petrolieres russes és “crítica”, ja que podria tallar vies de finançament essencials per a Moscou. “Encara que l’Índia o la Xina vulguin continuar comprant cru rus, els seus bancs podrien decidir no assumir el risc”, ha dit.
En canvi, Thomas Graham, del Council on Foreign Relations, creu que és ingenu esperar un canvi de conducta del Kremlin: “Putin ha demostrat ser molt hàbil esquivant aquest tipus de sancions”. D’altres analistes apunten que la clau serà el nivell d’aplicació de les mesures i la disposició dels Estats Units a perseguir entitats financeres de tercers països.
Pressions i riscos econòmics
El moviment també planteja riscos interns per a Trump, que durant la campanya va prometre mantenir baixos els preus de la benzina i contenir la inflació. Si les sancions encareixen el petroli, el president podria veure’s atrapat entre la seva política exterior i el malestar dels consumidors nord-americans. Aquesta tensió explica, segons alguns analistes, per què l’administració Biden havia evitat sancionar directament les grans petrolieres russes durant el seu mandat.
Mentrestant, Kíiv continua reclamant més suport militar i financer. Tot i que la Unió Europea planeja un préstec de 140.000 milions d’euros finançat amb actius russos congelats, Washington encara no ha adoptat mesures similars. Zelenski insisteix també en obtenir armes de llarg abast, una qüestió que segueix dividint la Casa Blanca.
Amb aquestes sancions, Trump busca demostrar que encara pot combinar la pressió econòmica amb la diplomàcia personalista que l’ha caracteritzat. Però la pregunta clau continua sent la mateixa: fins a quin punt pot realment castigar Rússia sense perjudicar l’economia global ni les seves pròpies promeses electorals?