La guerra d’Ucraïna entra en una nova fase mortal. Rússia ha intensificat els bombardejos sobre Kíiv i altres punts del país i ha convertit la xarxa ferroviària ucraïnesa en un dels principals objectius de la seva ofensiva. Sis treballadors del ferrocarril han mort aquest dimarts després que un míssil balístic impactés contra un dipòsit de locomotores, en una jornada en què almenys dotze persones han perdut la vida i una dotzena més han resultat ferides, entre elles tres infants.
No es tracta només d’un nou episodi dels atacs que castiguen Ucraïna des de fa més de quatre anys. La intensificació dels bombardejos contra els trens apunta a una estratègia destinada a paralitzar una infraestructura essencial per al funcionament del país i que, durant la guerra, s’ha convertit en una autèntica línia vital per a milions de persones.
La companyia ferroviària estatal Ukrzaliznytsia ha denunciat danys greus en diverses instal·lacions. Els sis treballadors morts aquest dimarts se sumen a una llista que ja inclou 58 ferroviaris morts i almenys 318 ferits des de l’inici de la invasió a gran escala russa.
El periple dels trens ucraïnesos
El canvi en els objectius és especialment significatiu. Durant el primer any de la guerra, Moscou va centrar part dels seus esforços en els ponts i altres infraestructures que podien interrompre el moviment ferroviari. Posteriorment, els atacs es van dirigir contra vies i subestacions elèctriques. Ara, segons Serhíh Leixenko membre del consell supervisor d’Ukrzaliznytsia, Rússia està atacant directament les locomotores civils i els seus dipòsits.
La xifra il·lustra la intensitat de l’ofensiva: aquest any la xarxa ferroviària ha patit més de 1.500 atacs, més que durant tot el 2025. Els bombardejos han malmès 249 vagons i 492 locomotores.
El tren, un transport important durant la guerra
L’objectiu és especialment sensible perquè el ferrocarril és la columna vertebral d’un país immens i en guerra. Ucraïna disposa d’uns 24.000 quilòmetres de vies i el sistema mou cada setmana centenars de milers de passatgers. També és fonamental per transportar mercaderies, cereals i subministraments per a l’exèrcit i la indústria. Amb uns 170.000 treballadors, Ukrzaliznytsia és una de les peces centrals de l’economia ucraïnesa.
Però la pressió russa també està canviant la vida quotidiana. Els trens, que abans de la invasió destacaven per la seva puntualitat, acumulen ara retards que poden arribar a les 12 o 15 hores. Les sirenes antiaèries obliguen els passatgers a baixar dels combois i refugiar-se mentre els drons sobrevolen les vies. La situació ha arribat al punt que els treballadors han d’evacuar els trens quan un dron s’apropa a menys de 50 quilòmetres. Els combois només poden reprendre la marxa quan passa l’amenaça.
La setmana passada, un dron va impactar contra un tren a la regió d’Odessa amb unes 600 persones a bord, entre elles 15 infants. Els passatgers van haver d’abandonar el comboi mentre les explosions i els incendis els envoltaven. Alguns van acabar evacuats enmig del camp.
L’ofensiva coincideix amb una intensificació general dels atacs aeris russos. Moscou ha llançat més de 1.500 drons contra Ucraïna en els darrers dies, molts dels quals són models propulsats amb combustible d’aviació i més difícils d’interceptar. Si abans Rússia concentrava les onades d’atacs diverses nits per setmana, ara els drons arriben pràcticament sense interrupció, en alguns casos amb un o dos apareixent cada hora.
Viure sota alerta permanent
Kíiv viu així sota una alerta gairebé permanent, mentre els atacs busquen fer més que destruir objectius militars: interrompre la mobilitat, castigar l’economia i convertir activitats quotidianes com agafar un tren en una nova font de por.
La xarxa ferroviària, de fet, s’ha convertit en un símbol de la resistència ucraïnesa. Des del 2022 ha transportat milions de persones, inclosos ciutadans que fugien del país i líders internacionals que han viatjat fins a Kíiv. També ha mantingut connectades ciutats i regions en un moment en què les carreteres i els aeroports han estat sotmesos a una pressió constant.
Ara Rússia intenta convertir aquesta fortalesa en una vulnerabilitat. Els atacs ja estan afectant les exportacions de cereals dels ports del mar Negre i pressionant una economia que depèn d’una xarxa logística capaç de funcionar fins i tot sota les bombes.
Per a Ucraïna, el missatge és clar: la guerra no només es lliura al front. També es disputa sobre les vies per on circulen els civils, els aliments, els treballadors i els subministraments. I mentre Moscou manté una ofensiva aèria cada vegada més sostinguda, la frontera entre la rereguarda i el camp de batalla es fa més difícil de distingir.
Aquest dimarts, sis ferroviaris han pagat amb la vida aquesta nova realitat. Els seus companys continuen treballant entre els incendis i les restes dels combois. La guerra, després de més de quatre anys, no dona signes d’esgotament: canvia de forma, amplia els seus objectius i torna a fer més mortal la vida lluny del front.