Votació ràpida i esperada. El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha tombat (per set vots a cinc) la proposta del magistrat conservador José María Macías de rebutjar el recurs d'empara de l'exconseller i secretari general de Junts, Jordi Turull, que denunciava que el Suprem no li aplicava l'amnistia per l'1-O, segons han informat fonts judicials aquest dimarts. Això significa que el TC avala l'amnistia de la malversació de l'1-O i obre la porta al retorn, ara sí, del president a l'exili, Carles Puigdemont, i dels exconsellers Toni Comín i Lluís Puig. També implicarà tombar la inhabilitació a càrrec públic que el Suprem manté a Turull, juntament amb el líder d'ERC, Oriol Junqueras, i els exconsellers Dolors Bassa i Raül Romeva.
El magistrat Macías ha acceptat redactar una altra ponència, que reculli els arguments de la majoria per estimar el recurs de Turull, que beneficiarà a tots els líders independentistes. La presentarà pel ple del TC fixat pel pròxim 6 d'octubre. S'espera que Macías i els altres quatre magistrats contraris al posicionament de la majoria facin vots particulars, tal com van fer quan l'òrgan de garanties va aprovar que la llei d'amnistia era constitucional, amb petites esmenes.
Dues votacions
En el plenari del 6 d'octubre es votaran dues resolucions: la ponència de Macías, que ha de ser ja estimatòria, i una altra del president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, que també serà estimatòria respecte del recurs de l'exconsellera republicana Dolors Bassa. Amb aquestes ponències es detallaran els criteris tècnics i l'argumentació que fixarà doctrina per a la resta de líders polítics condemnats per la malversació de l'1-O.
El Suprem ha d'obeir
En aquest sentit, el jutge del Suprem Pablo Llarena ja va avançar que, si la sentència del TC és prou clara, aplicarà la norma de l'oblit penal a Puigdemont i als exconsellers exiliats, processats per l'1-O, sense esperar que els seus recursos arribin al Constitucional.
L'instructor de l'1-O i la sala penal del Tribunal Suprem fa dos anys que bloquegen l'aplicació de l'amnistia als líders de Junts i ERC condemnats per malversació, a més del delicte de sedició. L'argument del jutge Llarena i de la sala, fins fa poc dirigida pel magistrat Manuel Marchena, era que amb l'1-O havien obtingut un "benefici personal de caràcter patrimonial" perquè en la votació havien gastat diners de la Generalitat i no de la seva butxaca. La llei d'amnistia recull com una de les excepcions a aplicar-la que en la malversació hi hagi un enriquiment. Les defenses dels independentistes van denunciar que el Suprem s'havia excedit en la seva interpretació. Ara, s'espera que finalment l'alt tribunal compleixi la llei amb la interpretació del TC.