Mentre Catalunya celebrava la revetlla de Sant Joan del 2016, al Regne Unit començava el recompte dels vots del referèndum per decidir si el país havia de sortir o no de la Unió Europea. Va guanyar el "leave" per un milió de paperetes i el 51,9% dels vots. Des d'aquell 23 de juny de fa deu anys, Downing Street ha tingut sis llogaters i, arran dels nefastos resultats del Partit Laborista en les eleccions del passat dijous (municipals a Anglaterra i als parlaments d'Escòcia i Gal·les) podrien ser set abans que no acabi el 2026, ja que cada cop hi ha més pressió perquè Keir Starmer plegui. Aquestes peticions ja no venen només de l'oposició, sinó des de dins del seu propi partit, mentre ell s'hi nega, de moment, en rotund. Amb tot, segons les últimes informacions de The Guardian, hauria acceptat fer un pas al costat i no ser el candidat del partit en els pròxims comicis.
D'aquests sis premiers en deu anys, Starmer és l'únic laborista, perquè bona part d'aquesta dècada convulsa ha estat protagonitzada pels conservadors que van arribar al poder després de la desfeta de Gordon Brown, però que, arran del Brexit, van entrar en unes dinàmiques autodestructives que ara semblen emular els seus històrics rivals. Mentrestant, el bipartidisme que havia marcat la política britànica ha estat enterrat amb l'ascens de l'ultradretà Nigel Farage al capdavant de Reform UK, que podria guanyar unes eventuals eleccions, i el triomf de l'independentisme en tres de les quatre nacions que conformen el Regne Unit.
El Brexit, escapçador de Cameron i May
David Cameron es va convertir en primer ministre del Regne Unit el 2010 i ho va ser fins l'endemà del Brexit, quan es va conèixer que s'havia imposat l'opció de sortir de la Unió Europea. Ell, apostava pel "remain" i va fer campanya a favor d'aquesta opció, mentre que altres membres del seu partit van fer bandera de la sortida. Per això, el 24 de juny, va anunciar la seva dimissió perquè el partit en triés el relleu. L'escollida va ser Theresa May, que defensava la sortida de la UE i va assumir el càrrec de primera ministra el 13 de juliol d'aquell mateix any, amb el suport de Cameron. Les aigües dins el partit no es van calmar gens ni mica i es va veure obligada a convocar eleccions pel 8 de juny del 2017, que es van celebrar tres anys abans del que tocava. Els conservadors van perdre la majoria absoluta i el 24 de maig del 2019, va dimitir. El Brexit havia escapçat dos primers ministres en menys de tres anys.
Johnson, el primer ministre de les festes prohibides
I va arribar Boris Johnson. Polèmic alcalde de Londres entre el 2008 i el 2016, va ser un dels grans defensors de la sortida de la UE. Durant el mandat de Theresa May, va ser el seu responsable de Relacions Exteriors i, per tant, un dels negociadors dels termes de la sortida però va acabar renunciat al càrrec. En la convocatòria d'eleccions generals del 2019, Johnson en va sortir triomfant, amb un 43,6% dels vots. Tot semblaven flors i violes, fins que va arribar la covid i van començar a esclatar els escàndols. Després de dies minimitzant la malaltia, el 27 de març del 2020 va anunciar que s'havia contagiat i el 5 d'abril va ser ingressat en un hospital de la capital anglesa. Va arribar a passar uns dies a l'UCI i finalment es va recuperar.
Les festes de Nadal del 2020 van estar marcades per les restriccions i els britànics no es van poder reunir amb les seves famílies. Mentrestant, a Downing Street, Johnson va participar en una festa amb el seu equip que va portar molta cua. No va ser la única, ja que durant les setmanes posteriors es van fer públiques celebracions en les quals va participar el primer ministre mentre els seus conciutadans vivien entre fortes mesures de seguretat. Una d'aquestes festes va tenir lloc quan el país estava de dol per la mort del príncep Felip, duc d'Edimburg i marit d'Elisabet II, que va viure el funeral asseguda sola, allunyada dels seus fills. Aquesta podria haver estat la gota que va fer vessar el got, però Johnson va superar una moció de censura per un estret marge. Finalment, la Scotland Yard va començar una investigació formal per l'anomenat Party Gate, les festes a Downing Street, i el premier en va sortir fortament assenyalat. El set de juliol del 2022, va dimitir. Era el final de l'era Johnson.
Truss, l'enciam i la mort d'Elisabet II
Durant el regnat setantí d'Elisabet II, la monarca va despatxar fins a quinze primers ministres. Amb alguns va tenir una relació més estreta que amb d'altres, però qui vivia a Downing Street quan la reina va morir a Balmoral era Liz Truss, una premier gairebé inversemblant que havia estat nomenada només dos dies abans. L'última foto d'Elisabet II va ser saludant a Truss al palau escocès, que només va "manar" durant 45 dies, de entre els mesos de setembre i octubre del 2022, el mandat més breu de la història. Truss va guanyar les primàries de després de la dimissió de Johnson i pocs dies després d'arribar al poder, va anunciar una baixada d'impostos molt polèmica que la va acabar escombrant. Enmig de tot aquest enrenou, des del tabloide Daily Star van anar a comprar un enciam d'iceberg i van plantejar un dubte: que es pansiria abans, la lletuga o la primera ministra? Quan la conservadora va dimitir, la Daily Star Lettuce encara estava fresca.
Sunak, un intent fallit
Després d'aquest polèmic i gairebé inversemblant pas per Downing Street de Liz Truss, va arribar el torn de Rishi Sunak, sobre qui els Tories havien dipositat bona part de la confiança per remuntar el vol. No se'n va sortir. Tot i que volia aportar "estabilitat" al país després d'uns temps molt convulsos, però va patir una important derrota en les eleccions locals del 2023 i 2024, tal com ara li ha succeït a Starmer. El conservador va acabar avançant unes eleccions que suposarien una gran derrota pel seu partit i el retorn al govern dels laboristes, més d'una dècada després. Amb tot, aquest període podria ser molt breu ja que les enquestes auguren una desfeta del primer ministre si convoca eleccions, tal com li demanen cada cop més veus.