La jutge de l'Audiència Nacional María Tardón ha admès a tràmit una querella contra vuit membres de la cúpula de Hamàs presentada pel pare de Maya Villalobo, la jove sevillana que va morir el 7 d'octubre del 2023 a Israel. Així consta en un acte de la magistrada titular del Jutjat Central d'Instrucció número 3 que assenyala que la representació legal de la família de la víctima imputa a la cúpula el delicte de "terrorisme". Tardón ha acordat aquesta admissió a tràmit d'acord amb el criteri de la Fiscalia i acorda acumular-la a les diligències ja obertes en aquest òrgan judicial el passat 11 d'octubre per investigar la mort de la jove, que estava realitzat el servei militar a Israel, a més d'un altre espanyol i la seva dona, segons informa Europa Press.

Pel que fa a la possible atribució de la condició d'investigats dels membres de la cúpula de Hamàs, la seva possible citació per a declarar i l'adopció de mesures per fer possible la seva detenció, Tardón ha decidit esperar al resultat de la comissió rogatòria enviada a Israel respecte de les diligències que ja té obertes. En cinc pàgines, la magistrada explica que procedeix l'admissió de la querella en ostentar el pare de la jove la condició d'agreujat per uns fets pels quals la jurisdicció espanyola resulta competent.

Va ser el febrer del 2024 quan la jutgessa, que ja investigava la mort dels espanyols Iván Illarramendi i Maya Villalobo durant l'ofensiva de Hamàs el 7 d'octubre, va acordar demanar a Israel que aportés tota la informació que hagués recaptat en relació amb l'autoria dels fets, així com l'informe relatiu a la reivindicació de l'atac. En aquest acte, Tardón explicava que els informes de la Guàrdia Civil emmarcaven els fets en un context d'"incertesa informativa pròpia de les accions violentes i els escenaris de guerra". I assenyalava que això podia ocasionar que resultés "inviable obtenir un aclariment més gran dels fets i determinar la seva concreta autoria".

Però malgrat això, la magistrada assenyalava que havia de tenir en compte, tal com van plantejar les acusacions particulars personades en aquesta causa, que "el dret a la informació constitueix un dels drets bàsics de la víctima del delicte", tal com ve recollit en l'Estatut de la Víctima. Això, assenyalava, "ha de portar aquesta instrucció a esgotar totes les possibilitats de recerca", recaptant quanta informació pogués aportar-se sobre aquest tema "per part de les autoritats judicials que poguessin resultar competents a Israel, territori on van tenir lloc els fets". Posteriorment, es va rebre un informe policial en què s'apuntava que les morts van produir-se per l'acció de Hamàs.

Qui era Maya Villalobo?

Va ser l'11 d'octubre quan el ministeri d'Exteriors va confirmar la mort de Maya Villalobo, la jove sevillana de 19 anys desapareguda a Israel. Villalobo tenia la doble nacionalitat hipano-israeliana i estava fent el servei militar a Israel. En el moment de l'atac, la Maya es trobava a la base de Nahal Oz, també a prop de la frontera amb Gaza, fent el servei militar obligatori. La base israeliana de Nahal Oz apareixia en diversos vídeos ocupada pels milicians de Hamàs, que es van colar a Israel través d'una tanca fronterera per efectuar la seva ofensiva el 7 d'octubre.