Diverses Informacions sobre els soldats ucraïnesos capturats per les tropes russes després de tres mesos atrapats a la planta d'Azovstal, a Mariúpol. Des que es van rendir i van ser capturats per les tropes russes, han aparegut diverses notícies sobre els soldats presos. Fa uns dies, arribaven algunes informacions assegurant que les condicions en les quals es trobaven eren "satisfactòries", però, les últimes peces a la premsa, apuntaven que alguns familiars no en sabien res. Denis Prokopenko, comandant del batalló Azov que va poder trucar breument a la seva dona Katerina i li va dir que els presoners no havien estat objecte de violència. No va quedar clar, però, tal com recollia el diari The Guardian, si Prokopenko va poder parlar lliurement o va fer-ho coaccionat. "Va dir que estava bé i em va preguntar com estava jo", explicava la mateixa Katerina al diari britànic. "Vaig sentir d'altres fonts que les condicions són més o menys satisfactòries". La situació, però és canviant. Les últimes notícies que es tenen és que alguns familiars diuen que encara no saben res sobre on són ni com estan. "No he estat en contacte amb el meu marit ni he obtingut notícies sobre com està", explicava Anna Ivleva, dona d'Anton, un infant de la marina que va resultar greument ferit durant el setge a la fàbrica. Ha passat més d'un mes des que va parlar amb el. "L'última vegada que vam parlar va ser el 13 d'abril. I després els seus companys m'enviaven missatges dient que encara estava viu". Els funcionaris del govern ucraïnès s'han posat en contacte amb ella, però relatava a la CNN que no té notícies sobre on són ni com estan els combatents d'Azovstal.

Militars russos inspeccionant la fàbrica d'Azovstal, a Mariúpol / Efe

"Recentment, hem registrat gent que ha deixat Azovstal", destaca la portaveu del Comitè Internacional de la Creu Roja Fatima Sator. "Ens assegurem que no hi ha desaparicions i informem la família". Li preguntem, però, què se'n sap perquè hi ha molt de silenci i informacions diverses al mateix temps. Sator respon que precisament perquè la seva feina és discreta, poden parlar amb una banda i l'altra sense donar massa detalls. "És part de la nostra feina, no en podem parlar. De fet, això és precisament el que ens demanen. Això i la protecció". En aquest sentit, destaca que informen sobre si els familiars són vius quan hi ha consentiment. "És una mica confidencial".

La tasca del Comitè de la Creu Roja

Sator ha tornat tot just aquesta mateixa setmana d'Ucraïna. "El que fem des del Comitè és assegurar-nos que les lleis internacionals estan sent respectades, som una mica els guardians dels tractats de Ginebra per protegir els civils quan els conflictes han començat", destaca en conversa amb ElNacional.cat. "Hi som des de fa 8 anys, no només ara, des que va començar la invasió russa, el passat 24 de febrer". D'aquesta manera, constata que hi ha 700 persones que formen part de l'equip de l'ICRC al país. "No estem a totes les ciutats perquè seria impossible, però tenim gent a Donetsk, per exemple, o Odessa".

Autobús escolar que transporta refugiats ucraïnesos a prop de la ciutat de Khàrkiv / Efe

En termes d'assistència, constata que des del Comitè desenvolupen tasques de protecció. Això vol dir que, en cas de persones detingudes, una de les principals tasques que fan és visitar els presoners de guerra. Sator descriu que ho han fet també amb presoners de Suomi i també de Mariúpol. Per altra banda, es preocupen també dels desplaçats interns. "Hi ha persones que s'han mogut de lloc diverses vegades durant aquests gairebé quatre mesos de guerra". Així, constata que els ofereixen kits d'aigua i menjar, llençols i alguns medicaments perquè puguin estar millor.

Deixar-ho tot enrere

Sator constata que la majoria de refugiats ho han deixat tot enrere i només han agafat una bossa o una motxilla. "Ho han perdut tot", destaca. En aquest context, insisteix que hi ha persones de Khàrkiv que han marxat dues vegades en els últims anys. "Ara estan en escoles o hotels, i molts són grans. Alguns han quedat abandonats perquè no tenien les condicions per poder marxar. Algú m'havia dit que no podia marxar perquè no tenia diners per a fer-ho, ni accés a les medicines". Per tant, molta població s'ha quedat en zones perilloses perquè, senzillament, marxar per a ells no era una opció. "Altres estan refugiats en algun centre o classe compartint un sol lavabo i una dutxa". 

Escola destrossada per un bombardeig a Khàrkiv / Efe

La salut mental, un altre dels problemes

"Vaig conèixer una dona de 72 anys que tenia malsons perquè havia deixat el gat a casa. Esperava poder-hi tornar aviat poder-la reconstruir", comentava. "La salut mental és un problema molt important. Estan exhausts, hi ha molta incertesa i s'estan quedant sense absolutament res". "Molts són doblement desplaçats i, per a la salut mental, és fort. També tenim professionals de la salut mental, treballem també molt a prop amb la Creu Roja i entrenem diversos professionals", detalla. A més, també assenyala que hi tenen gent treballant en localitats com Butxa, Irpin o llocs on s'han produït massacres. 

"Durant el conflicte, falten medicaments. Així, també portem insulina, material de cirurgia i als hospitals. Donem suport a les autoritats locals, així que si no tenen alguns subministraments, intentem proporcionar-los". 

 

Imatge principal: un soldat rus inspecciona la fàbrica d'Azovstal, a Mariúpol, després de mesos de setge / Efe