L'empresa nord-americana de Defensa L3Harris està negociant amb el grup israelià NSO Group per adquirir els drets del controvertit programari d'espionatge en telèfons mòbils Pegasus, amb el que es va espiar a com a mínim 65 líders independentistes, segons es va saber quan va esclatar el CatalanGate. Des del govern espanyol encara no s'han donat les explicacions per aquestes intromissions, més enllà de 18 que es van realitzar amb autorització judicial, entre ells el president Pere Aragonès. Segons publica aquest dimarts el diari The Washington Post, l'operació estaria justificada per les necessitats financeres de NSO Group, i, en cas que s'acabi tancant, L3Harris limitaria l'ús de Pegasus als Estats Units i els seus socis occidentals.
Malgrat les converses en marxa, no està clar que l'operació vagi a materialitzar-se, especialment per les reserves plantejades pel Govern dels EUA, que considera que aquest programari representa una "preocupació seriosa" per a la seguretat i els esforços de contraintel·ligència nord-americans. NSO Group forma part de la "llista negra" del Departament de Comerç dels EUA, la qual cosa limita la seva capacitat per utilitzar tecnologia nord-americana, i la possible compra de Pegasus per part d'una empresa dels EUA no la retiraria automàticament d'aquesta llista.
Sense explicacions
El cas Pegasus ha generat polèmica a Espanya des que l'institut canadenc Citizens Lab publiqués que, com a mínim, 65 polítics independentistes i persones del seu entorn van ser espiats. Posteriorment, l'exdirectora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), Paz Esteban, va reconèixer que entre els líders independentistes espiats es troba l'actual president de la Generalitat, Pere Aragonès, quan era vicepresident, per, suposadament, ser darrere de l'organització dels CDR. Encara que el president Puigdemont no forma part d'aquests 18 investigats confirmats, sí que ho són persones del seu entorn. Des del govern espanyol es va intentar tancar l'afer amb la destitució de Paz Esteban, encara que des de Defensa utilitzaven la paraula "substitució", però aquest cessament ha estat vist com a insuficient des de Catalunya, on es continua insistint en la importància d'aclarir tot el succeït i que es depurin les responsabilitats corresponents.
Davant de l'escàndol que va suposar aquestes informacions, que des de la Moncloa arribessin a justificar després de negar que s'hagués produït l'espionatge, gairebé en el mateix to en què Vox va exigir que se'ls hagués espiat encara més, el govern espanyol va reconèixer que també van ser espiats els telèfons d'alguns dels seus membres: el president del Govern, Pedro Sánchez; la ministra de Defensa, Margarita Robles; i del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska. Davant d'aquestes informacions, el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, haurà de declarar com a testimoni davant del magistrat de l'Audiència Nacional espanyola José Luis Calama que instrueix la causa.