El Parlament Europeu ha aprovat una resolució sobre l’entrada massiva de migrants a Ceuta que considera els fets un episodi d’""atac híbrid" i denuncia la instrumentalització dels fluxos migratoris contra un estat membre de la Unió Europea. El text reclama també una investigació independent i exhaustiva que permeti determinar qui va planificar i executar l’operatiu i quins objectius perseguia. Així mateix, la resolució insta el Marroc, com a "soci clau de la Unió Europea", a assumir les seves responsabilitats i a complir els seus compromisos en matèria de gestió de fronteres, retorn i cooperació migratòria. Alhora, rebutja com a "inacceptables" i "incompatibles amb les obligacions d’un país soci" les reivindicacions marroquines sobre la sobirania de Ceuta i Melilla.
La resolució també demana agilitzar les devolucions en calent de les persones que entrin irregularment a Ceuta i reforçar la protecció de les fronteres exteriors de la Unió Europea. El text defensa una resposta coordinada dels estats membres i demana reforçar la cooperació amb tercers països en matèria de control fronterer i migració.
La proposta ha tirat endavant amb 339 vots a favor, 225 en contra i 16 abstencions, després de diverses hores de negociacions. El text ha comptat amb el suport del Partit Popular Europeu (PPE), els grups de la dreta radical i els liberals, mentre que els socialistes hi han votat en contra. A l’Estat espanyol, el PP i Vox han donat suport a la resolució, mentre que el PSOE, el PNB i la resta de partits d’esquerra hi han votat en contra. La votació s’ha produït en el marc del debat europeu sobre els episodis registrats a la ciutat autònoma els dies 30 i 31 de juliol, quan desenes de milers de persones van arribar a Ceuta des del Marroc.
Protecció de les fronteres exteriors
La resolució específica sobre Ceuta, registrada amb el títol "Els recents atacs híbrids i la instrumentalització dels migrants a Ceuta i la necessitat d’una resposta coordinada per protegir les fronteres exteriors de la UE", estava prevista per a votació en el ple d’aquest dijous, segons la fitxa oficial del procediment parlamentari.
El text situa la protecció de les fronteres exteriors entre les prioritats de la resposta europea i reclama reforçar la coordinació entre els estats membres i amb tercers països. També aborda la dimensió humanitària de la crisi i la necessitat d’investigar les circumstàncies que van envoltar l’entrada massiva.
Diferències entre els grups polítics
La votació ha evidenciat, alhora, les diferències entre els grups polítics de l’Eurocambra sobre la interpretació dels fets i la responsabilitat política. El Partit Popular Europeu ha defensat que l’entrada massiva no s’ha d’entendre únicament com una crisi migratòria, sinó també des de la perspectiva de la seguretat i la integritat territorial. El grup socialista, per la seva banda, ha mantingut una posició crítica amb les interpretacions que atribueixen responsabilitats al govern espanyol.
El debat europeu arriba després que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, situés la crisi de Ceuta dins del marc dels anomenats atacs híbrids i defensés una resposta comunitària davant situacions en què els moviments migratoris puguin ser utilitzats amb finalitats de desestabilització.
Espanya també investiga
Paral·lelament, les autoritats judicials espanyoles investiguen l’organització i les responsabilitats darrere de l’entrada massiva. L’Audiència Nacional analitza qui podria haver coordinat, finançat o facilitat l’operatiu i ha sol·licitat informació a organismes policials i d’intel·ligència.