L'experiència de molts anys ja de llistes electorals és força concloent: els fitxatges estrella allunyats del món de la política acaben sortint malament. És clar que hi ha exemples procedents de la societat civil que, quan han exercit tasques de govern, ho han fet francament bé. N'esmentaré tres: Xavier Trias venia del sector hospitalari i va arribar a batlle de Barcelona després de molts anys de conseller; Andreu Mas-Collell, sobretot en la seva primera etapa com a conseller d'Universitats, quan va endegar tot el creixement de les universitats a Catalunya, o Jaume Giró, que, procedent de l'empresa privada de primer nivell, va exercir amb aplom i mestria la delicada conselleria d'Economia.
Però aquests casos són l'excepció. El normal és que acabin inadaptant-se a la vida política, bé per manca de capacitats fora del món en el qual han desenvolupat la seva vida professional o, simplement, perquè són un bluf de dimensions colossals. Perquè tampoc no ens enganyem: al món de la privada tampoc és or tot el que lluu i, després, un bon currículum de vegades és menys bo del que sembla a primera vista o no és garantia de res. I també és important, quan deixes la política, saber-se'n anar i evitar fer el ridícul. Suposo que a hores d'ara, l'exdiputada Anna Navarro, que va acceptar anar de número dos de Junts per Catalunya a les eleccions catalanes del 12 de maig del 2024, i va deixar l'escó l'estiu passat, ja s'ha penedit de ridiculitzar la capacitat dels seus 134 companys d'escó, el nivell dels quals ha qüestionat. Més que això: se n'ha burlat.
Suposo que a hores d'ara, l'exdiputada Anna Navarro, que va acceptar anar de número dos de Junts per Catalunya a les eleccions catalanes del 12 de maig del 2024, i va deixar l'escó l'estiu passat, ja s'ha penedit de ridiculitzar la capacitat dels seus 134 companys d'escó
Tant és així que ha hagut d'esborrar el tuit que havia publicat, bé perquè se li ha demanat o perquè a ella mateixa li ha fet vergonya. El seu tuit era el següent: "Després de dos anys i mig asseguda davant de la classe, us puc dir que el nivell és: 'Em passes un caramel·let?' No sempre, però molt sovint". No defensaré jo grupalment el col·lectiu, però, com en totes les exageracions tretes de context, no té raó. Que el nivell podria ser més alt? No en tinc cap dubte. Fins i tot asseguraria que, amb els anys, no ha anat a millor i caldria reflexionar-hi si es vol una classe política d'acord amb les dificultats del moment.
Però per dir el que ella ha dit, cal haver passat, almenys, per la cambra catalana havent-hi deixat una certa empremta. El seu bagatge —procedent dels Estats Units, on havia desenvolupat més de dues dècades d'activitat professional com a parlamentària— en aquests més de 24 mesos és d'una gran pobresa i la seva producció de propostes legislatives individuals brilla per la seva absència. No, en canvi, les polèmiques, com quan va explicar les dificultats burocràtiques que pateixen els catalans retornats de l'estranger i va posar-se com a exemple de l'atenció mèdica que va rebre en un centre del CAP i que això li havia passat pel fet de no ser immigrant. En plena campanya ja havia fet enrojolar els seus quan va presentar la seva treballadora de la llar d'origen mexicà que li havia portat l'esmorzar.
Ja deia Tarradellas que en política, però també fora, es pot fer de tot menys el ridícul.