Aquest diumenge, Hongria no només vota un govern. Vota també un model de país —i, en part, una idea d’Europa—. Després de setze anys al poder, Viktor Orbán arriba a unes eleccions més obertes que mai, amb el risc real de perdre davant un rival inesperat: Péter Magyar, un antic home del sistema que ara aspira a desmuntar-lo. El que està en joc va molt més enllà de Budapest. Durant més d’una dècada, Orbán ha convertit Hongria en un referent internacional per a la dreta radical, un laboratori polític des d’on s’han exportat idees, estratègies i aliances. Per primera vegada, però, aquest model podria topar amb els seus límits.

Un “laboratori il·liberal” al cor d’Europa

Orbán no és només un primer ministre veterà. És l’arquitecte d’un sistema que els analistes defineixen com a “il·liberal”: un model que manté les formes democràtiques, però buida de contingut els seus contrapoders. Amb majories absolutes reiterades, el seu partit, Fidesz, ha anat consolidant el control sobre institucions clau, des del poder judicial fins als mitjans de comunicació. El resultat és un ecosistema polític on l’oposició ho té cada cop més difícil per competir en igualtat de condicions.

Alhora, el govern ha impulsat una agenda ideològica clara: defensa d’una identitat nacional homogènia, rebuig frontal a la immigració i limitació dels drets del col·lectiu LGTBI. Tot plegat, sota el relat d’una batalla per “l’ànima d’Occident”.

De Budapest al món: la xarxa d’Orbán

Amb el poder consolidat a casa, Orbán ha mirat cap enfora. Hongria s’ha convertit en un node clau d’una xarxa internacional de moviments ultraconservadors, amb connexions als Estats Units de Donald Trump i a partits europeus afins. Think tanks, fundacions i centres de formació política han servit per projectar aquesta influència. Budapest no només exporta discurs, sinó també suport logístic i, segons diverses anàlisis, fins i tot financer a aliats ideològics.

Aquesta internacionalització té un objectiu: reforçar una alternativa al projecte liberal europeu i guanyar pes dins de la Unió Europea.

Un rival inesperat i una batalla oberta

El gran gir d’aquestes eleccions és el perfil del principal opositor. Péter Magyar prové del mateix entorn polític d’Orbán, fet que li permet connectar amb votants descontents tant de dretes com d’esquerres. La seva proposta combina regeneració democràtica, lluita contra la corrupció i un retorn —amb matisos— a l’òrbita europea. Aquest posicionament transversal l’ha situat, segons diverses enquestes, per davant del primer ministre. Per primera vegada en anys, la sensació d’alternança és real.

Rússia, la UE i el pes geopolític del vot

Les eleccions també tenen una dimensió internacional ineludible. Orbán ha mantingut una relació estreta amb Vladímir Putin i ha actuat sovint com una veu discordant dins de la UE, especialment en qüestions com les sancions a Moscou o el suport a Ucraïna.

Això l’ha convertit en un actor útil per als interessos russos, però també en una figura incòmoda per a Brussel·les. Una eventual derrota podria alterar aquest equilibri, tot i que els experts adverteixen que el canvi no seria immediat ni absolut. Mentrestant, creixen les sospites d’intents d’influència externa en la campanya, en un clima de màxima polarització.

Una decisió amb eco europeu

El resultat de diumenge tindrà conseqüències que superen les fronteres hongareses. Per a la dreta radical global, Orbán és un símbol i un referent. La seva caiguda seria, sobretot, una derrota simbòlica de gran impacte. Per a la Unió Europea, en canvi, podria obrir una finestra d’oportunitat per reconstruir consensos interns en un moment especialment delicat. Sigui quin sigui el desenllaç, Hongria es troba davant d’una cruïlla. Continuar aprofundint en el camí iniciat fa setze anys o intentar redibuixar-lo. I, amb ella, una part del futur polític d’Europa també entra en joc.