Les protestes de les darreres setmanes a França a conseqüència de la reforma de les pensions aprovada pel govern d'Emmanuel Macron han posat la seguretat al límit amb enfrontaments constants entre manifestants i cossos policials. El ministre de l'Interior francès, Gérald Darmanin, ha confirmat aquest diumenge que s'han obert 38 investigacions internes per les actuacions violentes i per excés de força entre efectius de la Policia i Gendarmeria. En una entrevista al diari francès Journal du Dimanche, Darmanin ha afirmat que l'òrgan de control de la policia ha iniciat "36 investigacions judicials" i altres dues de la unitat equivalent en el cos de gendarmeria. "Mai ens ha tremolat la mà amb aquells que deshonren el seu propi uniforme", ha advertit el ministre davant l'increment de crítiques cap a la "violència policial" en les protestes contra la reforma de les pensions o en les quals s'oposen a un embassament en l'oest del país. En aquest sentit, ha recordat que 111 policies i gendarmes en 2021 i 101 en 2020 van ser sancionats per "ús desproporcionat de la força".
Defensa de la policia francesa
Gérald Darmanin ha defensat l'actuació de les forces de seguretat i ha assenyalat la violència dels manifestants, en concret, en la protesta contra la construcció d'un embassament a Sainte-Soline, que es va acabar convertint en una batalla campal, i fins i tot va deixar dos manifestants en estat de coma. "A Sainte-Soline com en unes certes manifestacions salvatges, no es tracta de manteniment de l'ordre, es tracta de guerrilla", ha dit Darmanin, qui ha detallat que "1.093 policies, gendarmes i bombers, i hem de sumar 2.579 atacs incendiaris i 316 atacs a edificis públics". "Reitero el meu total suport i admiració als policies i gendarmes. Ells són les filles i els fills del poble, treballen intensament i ens protegeixen", ha afirmat.
Arran de l'ona de protestes a França, sindicats d'advocats, partits d'esquerra, la defensora del poble i ONG com Amnistia Internacional han alertat contra l'actuació policial. Fins i tot el relator especial de l'ONU i el Consell d'Europa van expressar la seva inquietud sobre l'ús de la força en la policia francesa. "Entenc les crítiques, però animo els seus autors que, en comptes de comentar extractes de vídeos des de Nova York o Brussel·les, vinguin al terreny", ha replicat el ministre en aquesta entrevista.
Setmana decisiva per la crisi política a França
França entra en una setmana decisiva per veure si continua la crisi política causada per l'aprovació sense vot en l'Assemblea Nacional de la reforma de les pensions o si el govern aconsegueix apaivagar una tensió cada vegada més elevada. La primera ministra, Élisabeth Born, ha citat aquest dilluns els presidents dels grups parlamentaris a l'Assemblea Nacional per intentar restaurar el diàleg i intentar avançar en l'agenda legislativa. Tot i que, tres d'aquests grups, el de l'esquerrà La França Insubmisa, el comunista i l'ecologista, ja han avançat que no acudiran i, en canvi, han convocat per al dimarts una marxa sobre el Palau de Matignon, la seu del govern.
El dimecres serà el torn per a la reunió convocada per Borne amb els principals líders sindicals. Els vuit sindicats que integren el costat social de la protesta han confirmat la seva assistència, però insisteixen a demanar que el govern congeli la posada en marxa de la reforma de les pensions per deixar temps a discutir noves possibilitats. Però Born ha advertit que posar en suspens una llei aprovada legalment "és una cosa que no existeix" i que espera parlar amb els líders sindicals d'altres assumptes relacionats amb el treball, com a carreres professionals o ocupacions especialment penoses. Això anticipa que la cita del dimecres pot no acabar bé. Malgrat les reunions entre govern i sindicats, per dijous vinent hi ha convocada una nova jornada de protestes i aturades.