Després de la intervenció militar nord-americana del 3 de gener del 2026 a Caracas, el president Donald Trump va posar Veneçuela sota el control polític de la Casa Blanca i va designar Marco Rubio com a arquitecte i supervisor absolut dels actius i del futur polític del país. En qualitat de secretari d’Estat i governador de facto del país llatinoamericà, Rubio ha defensat aquest dimecres davant del Senat que el full de ruta veneçolà ha de seguir l’exemple de la Transició espanyola després de la mort del dictador Francisco Franco el 1975. “Hi ha precedents. Puc esmentar diversos exemples, com Espanya o el Paraguai, llocs on hi va haver una transició d’un règim autocràtic a una democràcia i va trigar temps”, ha argumentat en una compareixença destinada a explicar la nova política de la Casa Blanca cap a Veneçuela.
Rubio ha admès que, en aquest escenari, és impossible fixar ara mateix un calendari tancat per al futur polític de Veneçuela. El republicà ha assegurat que no pot donar “un termini exacte” de quant de temps trigarà la transició, però ha remarcat que “no pot durar per sempre” i que caldrà veure canvis tangibles en un marge relativament curt. “Hem d’haver avançat molt més perquè la situació no sigui la mateixa que avui. Probablement podré donar una resposta millor quan finalment tinguem gent sobre el terreny”, ha assenyalat, fent referència al desplegament d’una ambaixadora com a punt d’inflexió. El secretari d’Estat també ha diferenciat entre mantenir contactes diaris per telèfon amb la presidenta encarregada, Delcy Rodríguez, i el que suposa “treballar realment” amb la societat civil i les autoritats locals sobre el terreny.
Sigui com sigui, en presentar la Transició espanyola com a model, Rubio apunta a un procés que, amb els anys, ha generat debats intensos entre historiadors, juristes i moviments de memòria històrica. Diverses veus han qüestionat que fos una ruptura neta amb el franquisme i han remarcat el pes que hi van mantenir les elits de l’antic règim. En aquest context, la Llei d’Amnistia del 1977 s’ha assenyalat sovint com un instrument que, alhora que alliberava presos polítics, consolidava la falta de responsabilitats penals per als responsables de la repressió franquista i evitava depuracions profundes dins de l’aparell de l’Estat.
Sis mesos com a període clau
Rubio ha defensat que l’operació militar nord-americana ha trencat un bloqueig polític que considerava insalvable. “L’únic que dic és que, abans d’això [la intervenció militar dels Estats Units], la situació estava estancada. Abans d’això, havíem passat 14 anys intentant canviar la dinàmica a Veneçuela. Aquesta és la primera vegada en més d’una dècada que veiem la possibilitat de canviar les condicions de la societat”, ha remarcat. El secretari d’Estat ha situat l’horitzó dels pròxims sis mesos com a període clau per comprovar si la transició avança de manera real i ha subratllat que la recuperació de la vida cívica i econòmica serà un indicador central. Davant el Comitè d’Exteriors, ha tornat a apel·lar a l’objectiu d’una Veneçuela “democràtica, pròspera i amigable”, sense renunciar, però, a la possibilitat de recórrer de nou a la força si el govern de Delcy Rodríguez no coopera plenament amb Washington.