Caracas viu dies d’una tensió poc habitual, fins i tot per a un país acostumat a la crisi política permanent. Després de la captura de Nicolás Maduro, el poder chavista ha reaccionat amb un tancament de files que combina desplegament militar, control del relat i pressió directa sobre els mitjans de comunicació. L’activació de l’estat d’excepció ha deixat imatges de soldats als carrers, punts de control a diferents barris de la capital i una sensació de vigilància constant.

Un dels primers efectes d’aquest nou escenari ha estat l’enduriment contra el periodisme. Durant la instal·lació de la nova Assemblea Nacional i la jura de càrrec de Delcy Rodríguez com a presidenta encarregada de la República Bolivariana de Veneçuela, forces de seguretat van detenir diversos professionals que cobrien els actes oficials. El Sindicato Nacional de Trabajadores de la Prensa (SNTP) va denunciar fins a 14 detencions, a més de prohibicions de gravar, transmetre en directe o prendre fotografies, i la revisió exhaustiva dels telèfons mòbils dels informadors.

Segons el sindicat, durant els operatius els agents van accedir a converses privades, arxius personals i comptes de xarxes socials. En un comunicat, el gremi va advertir que “la presó i detenció arbitrària de periodistes constitueix una greu violació a la llibertat de premsa i genera autocensura”, un missatge que resumeix la por amb què molts professionals afronten la cobertura informativa en aquest context.

Per què els mitjans catalans i espanyols no tenen corresponsal a Veneçuela?

La situació viscuda aquests dies ajuda a entendre per què ni els mitjans catalans ni els espanyols no disposen de corresponsal propi al país. Un dels exemples més clars és el de RTVE, que no té corresponsal propi a Veneçuela perquè el govern no li concedeix el visat necessari. Així ho va explicar el president de la corporació pública espanyola, José Pablo López: “La raó per la qual no tenim corresponsal propi a Veneçuela és senzilla: el govern veneçolà no ho ha permès quan hem sol·licitat el visat”.

Aquest bloqueig a la presència de mitjans estrangers s’emmarca en un context més ampli de limitacions a la llibertat de premsa. Segons Reporters Sense Fronteres, Veneçuela ocupa el lloc 160 d’un total de 180 països en el rànquing mundial de llibertat de premsa, una classificació que reflecteix les dificultats estructurals per exercir el periodisme independent i garantir l’accés a informació plural.

La captura i la caça dels “traïdors”

Per altra banda, la detenció de Maduro ha obert una ferida profunda dins del mateix chavisme. Lluny de limitar-se a denunciar l’operació nord-americana, dirigents i militants han començat a assenyalar possibles traïcions internes. El seu fill, Nicolás Maduro Guerra, ho va expressar obertament en una intervenció pública aquest dilluns: “La història dirà qui van ser els traïdors, la història ho revelarà”.

Aquest relat ha anat guanyant pes als passadissos del poder i també al carrer. Entre simpatitzants del règim s’estén la idea que una operació tan ràpida i precisa dels EUA només pot explicar-se per filtracions des de dins. Les sospites, encara sense proves, alimenten un clima de desconfiança que s’afegeix a la incertesa política del moment.

Les manifestacions a Caracas

Paral·lelament, el chavisme ha volgut respondre amb presència al carrer. Milers de simpatitzants s’han concentrat al centre de Caracas i als voltants del Palau de Miraflores per exigir la llibertat de Maduro i denunciar el que qualifiquen de “segrest” per part dels Estats Units. Les marxes s’han omplert de banderes veneçolanes, pancartes i consignes en defensa de la sobirania nacional, sota una vigilància policial i militar molt visible.

Tot i la imatge de mobilització massiva, el to de les protestes ha estat més contingut que en altres etapes del chavisme. Les consignes s’han repetit, però amb menys fervor, i molts assistents reconeixen que hi han anat més per disciplina política o pressió del moment que no pas per convicció. En converses informals citades per mitjans locals veneçolans, alguns manifestants admeten cansament després d’anys de crisi i d’una situació econòmica que no millora.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!