Tot apuntava a una històrica derrota de Viktor Orbán. Els sondejos previs a les eleccions, les manifestacions massives a Budapest i, sobretot, una participació rècord feien pensar que el primer ministre més longeu de la Unió Europea perdria el poder. I així ha estat. El recompte final de vots mostra una victòria del partit opositor Tisza, que s'enfila fins als 138 diputats, superant així la majoria absoluta. Fidesz s’enfonsa, amb 55 escons, mentre que l’única formació fora de la lluita bipartidista que es mantindrà al parlament, el Moviment La Nostra Pàtria, és la tercera força amb 6 representants.
Orbán, al poder des del 2010, havia consolidat un model que ell mateix ha definit com una “democràcia il·liberal”, situat a mig camí entre els estàndards europeus i un sistema més autoritari, que li havia valgut aliats a l’extrema dreta tant a Europa com als Estats Units. Tanmateix, aquest sistema ha anat perdent suport en els darrers anys, erosionat per l’estancament econòmic, l’augment del cost de la vida i la percepció d’enriquiment d’oligarques propers al govern. Aquí és on Péter Magyar s’ha erigit en la principal força opositora, arribant a imposar-se a les eleccions amb una victòria clara. L’antic aliat d’Orbán ha aconseguit que el seu partit capitalitzi el vot de càstig, amb promeses sobre combatre la corrupció, recuperar els fons europeus bloquejats i impulsar reformes en àmbits clau com la sanitat.
El resultat té implicacions que van molt més enllà d’un sol mandat. Per a Magyar, l’objectiu no era només aconseguir la majoria absoluta dels 100 escons, sinó assolir la majoria de dos terços —133 diputats— necessària per impulsar reformes profundes i revertir el sistema il·liberal construït per Orbán. Amb una majoria simple, el nou govern hauria de conviure amb institucions encara dominades per l’antic poder, fruit d’un procés iniciat el 2010 amb el denominat Sistema de Cooperació Nacional, que va permetre al líder de Fidesz orquestrar una remodelació de l'elit de l'aparell estatal, administratiu i judicial, omplint càrrecs clau amb els seus fidels. Això s’acaba ara. Amb la supermajoria en mans de Tisza, Magyar podrà desfer aquest entramat corrupte consolidat durant més d’una dècada.
L'ombra del Kremlin
La guerra a Ucraïna ha estat un dels eixos centrals de la campanya, amb Orbán situant Kíiv com la principal amenaça per al país i presentant els comicis com una tria entre “guerra o pau”. El líder ultranacionalista ha arribat a vincular directament l’oposició amb el conflicte, amb cartells en què apareixia Volodímir Zelenski al costat de Magyar. No obstant això, el debat també ha posat el focus en la seva relació amb Moscou. En els últims dies han transcendit informacions sobre la coordinació entre Budapest i el Kremlin per bloquejar decisions de la Unió Europea, inclòs un àudio en què el ministre d’Exteriors hongarès, Péter Szijjártó, s’ofereix a facilitar documents al seu homòleg rus, Serguei Lavrov, sobre l’adhesió d’Ucraïna i les sancions a oligarques.
En aquest context, el debat sobre la ingerència ha estat latent. Orbán ha denunciat l’existència d’una suposada operació estrangera per desacreditar les eleccions i provocar disturbis, advertint que el “canvi és perillós” i presentant Fidesz com l’única opció segura. “Diumenge no només està en joc el govern, sinó el destí del país”, afirmava divendres, alertant que es podria “perdre tot allò que hem construït junts”. Digui el que digui Orbán, el suport internacional més visible ha jugat a favor seu. L’administració de Donald Trump ha expressat obertament el seu suport a l’ultranacionalista, culminat amb la visita del vicepresident JD Vance, que va carregar contra la “vergonyosa” —i falsa— interferència de la Unió Europea. El mateix Trump va demanar el vot per Orbán: “Em vaig sentir orgullós de donar suport al Viktor per a la seva reelecció el 2022, i em sento honrat de fer-ho novament”.
Orbán reconeix la derrota
Els analistes apuntaven que, en cas de donar-se un resultat ajustat, Orbán i el seu entorn podrien posar en dubte la legitimitat de les eleccions, convertint el recompte en una batalla política i mediàtica. L’amplitud de la victòria de Tisza, però, ha deixat poc marge per a la controvèrsia i a l’ultranacionalista no li ha quedat més remei que reconèixer els resultats. En un breu discurs, el fins ara primer ministre ha qualificat el desenllaç de “dolorós, però clar” i ha reconegut que els hongaresos no li han donat a Fidesz “la responsabilitat ni l’oportunitat de governar”, posant fi a més d’una dècada de domini polític gairebé incontestat.
La fi del bloqueig a Brussel·les
La victòria de Magyar obre un nou escenari en les relacions entre Hongria i la Unió Europea, que durant anys havien estat marcades pel xoc constant amb Orbán. El líder de Fidesz s’havia convertit en un dels principals obstacles dins de la institució comunitària, frenant les sancions contra Rússia i bloquejant decisions clau sobre la guerra a Ucraïna, com el préstec de 90.000 milions d’euros per a Kíiv acordat al desembre. Amb el canvi de govern, Brussel·les confia en una etapa de més diàleg, tot i que sense girs radicals. Magyar ja ha avançat que mantindrà el veto a l’adhesió d’Ucraïna a la Unió Europea i que la reducció de la dependència energètica de Rússia serà progressiva. Malgrat això, es preveu una actitud menys obstructiva. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ho ha resumit amb un missatge clar: “Hongria ha triat Europa. Europa sempre ha triat Hongria. Un país reclama el seu camí europeu. La Unió s'enforteix”.