Tal dia com avui de l'any 1783, fa 243 anys, es va produir la primera erupció del volcà Laki, situat al sud d'Islàndia. Es calcula que va produir uns 14 quilòmetres cúbics de lava basàltica i uns 0,91 quilòmetres cúbics de materials sòlids. Per tenir una idea del que això representa, es pot dir que equivaldria a cobrir la totalitat de l'extensió actual de la ciutat de Barcelona fins al punt més elevat del temple de la Sagrada Família. Es calcula, també, que les fonts de lava van assolir alçades màximes de 1.400 metres (tres vegades l'altura del Tibidabo) i que les columnes de gasos es van elevar fins a l'estratosfera a 15 quilòmetres de l'escorça terrestre.
Aquelles columnes van crear un núvol tòxic gegantí —format per vuit milions de tones de fluorur d’hidrogen i cent vint milions de tones de diòxid de sofre— que, ràpidament, es va desplaçar cap al sud. L’endemà de l’erupció, el 9 de juny de 1783, el núvol tòxic del Laki havia cobert Islàndia i bona part de les illes britàniques. I deu dies després de la primera erupció, el 18 de juny de 1783, havia assolit les costes de la Mediterrània nord-occidental. Saltant els Alps i els Pirineus, s’havia escampat formant un arc que abastava des de Gènova fins a Barcelona. Aquell núvol tòxic va estar situat, amb més o menys presència, al damunt d’Europa occidental durant tot l’estiu de 1783.
El núvol tòxic del Laki va alterar radicalment el règim de pluges en el seu radi d'acció. Però els efectes que va provocar no van desaparèixer a mesura que es dissipava. Més enllà de l’estiu de 1783, durant els sis anys posteriors (1783-1789), les rigoroses sequeres i els intensíssims aiguats es van convertir en fenòmens habituals del nou paisatge europeu, fins al punt que van provocar la ruïna de l’aparell agrari i una crisi econòmica colossal. L’erupció del Laki, considerada el desastre mediambiental més important de la història moderna d'Europa, se saldaria amb dotzenes de milers de morts, que no van ser tocats per la lava, però sí que van ser víctimes de la fam.