El diàleg torna a planar, però aquesta vegada amb línies vermelles molt marcades. El líder nord-coreà, Kim Jong-un, ha deixat clar que podria tornar a parlar amb els Estats Units, però només sota una condició essencial: que es reconegui Corea del Nord com a potència nuclear. En un discurs davant l’Assemblea Popular Suprema, Kim va defensar que la guerra dels Estats Units amb l’Iran demostra que el seu país va prendre la decisió correcta mantenint el seu arsenal. Sense mencionar directament Teheran, va acusar Washington d’actes de “terrorisme d’estat i agressió”.
“El present demostra clarament” que Corea del Nord estava justificada en rebutjar les pressions i les “bones paraules” dels Estats Units per abandonar les armes nuclears. Kim va insistir que l’estatus nuclear del país és “irreversible”.
El diàleg, en un nou marc
El moment arriba mentre Donald Trump ha insinuat que estaria disposat a reprendre converses amb Kim, recuperant una via diplomàtica que es va trencar el 2019. Però el missatge de Pyongyang apunta que qualsevol futur contacte seria molt diferent dels anteriors.
Kim ha deixat entreveure que podria tornar a reunir-se amb Trump, però només si Washington abandona el que Corea del Nord considera una “política hostil” i accepta la seva realitat nuclear. Això elimina de l’equació qualsevol negociació centrada en la desnuclearització. En aquest sentit, el líder nord-coreà no tanca completament la porta al diàleg, però redefineix completament les regles del joc. Parlar, sí; renunciar a l’arsenal, no.
La guerra com a justificació
Per a Corea del Nord, el conflicte amb l’Iran reforça una idea clau: els països sense armes nuclears estan exposats al poder militar dels Estats Units, mentre que els que en tenen poden dissuadir-lo. Aquesta lectura encaixa amb la narrativa que Pyongyang ha mantingut durant anys.
Trump ha defensat que l’Iran representava una amenaça “imminent” i ha justificat els atacs com una manera d’evitar que desenvolupi una bomba nuclear. Però, des de la perspectiva nord-coreana, aquest mateix argument reforça la necessitat de tenir-ne. Així, la guerra no només té conseqüències immediates sobre el terreny, sinó que també impacta en altres actors, consolidant posicions i reduint els incentius per al desarmament.
Més arsenal i exhibició de força
Corea del Nord és considerada un país amb desenes de caps nuclears i assegura disposar de sistemes capaços d’arribar al territori continental dels Estats Units, tot i que no han estat completament provats.
En les últimes setmanes, el règim ha mostrat noves proves d’armament, incloent-hi el llançament de míssils de creuer des d’un nou vaixell de guerra i projectils descrits com a capaços de portar càrrega nuclear. En un congrés recent del Partit dels Treballadors, Kim va prometre ampliar l’arsenal nuclear, definint-ho com una “voluntat ferma” tant per augmentar el nombre d’armes com els sistemes de desplegament.
Aliances i missatge intern
A més de reforçar la seva capacitat militar, Corea del Nord també ha intensificat els seus vincles amb Rússia. Mitjans estatals russos han mostrat imatges de tropes nord-coreanes entrenant prop del front d’Ucraïna, en el que es presenta com una cooperació creixent. Segons aquesta mateixa línia, Pyongyang ha subministrat munició i ha desplegat milers de soldats en suport de Rússia. A canvi, hauria rebut recursos i, potencialment, tecnologia militar i dades de combat.
Aquest escenari reforça la idea que Corea del Nord no actua de manera aïllada, sinó dins d’un marc més ampli de cooperació. Tot plegat, mentre Kim manté un missatge clar: el diàleg és possible, però el seu arsenal nuclear no està en negociació.