Corea del Nord ha tornat a reivindicar el seu programa nuclear després de provar el llançament d’un míssil des d’un destructor naval, un assaig que el líder del país, Kim Jong-un, va presentar com una prova del progrés “satisfactori” en el desplegament d’armes nuclears al mar. El test, realitzat la setmana passada des del vaixell de guerra Choe Hyon —el més gran de la flota nord-coreana—, arriba en un moment de fortes tensions internacionals i mentre la guerra al Pròxim Orient sacseja l’equilibri estratègic global.
La referència directa de Kim a les armes nuclears no és casual. El líder nord-coreà va fer aquestes declaracions mentre els Estats Units i Israel continuaven la seva ofensiva militar contra l’Iran, un país que el president nord-americà, Donald Trump, havia advertit que podria estar a setmanes d’obtenir una arma nuclear. L’escalada bèl·lica a la regió ha reobert el debat internacional sobre el paper de la dissuasió nuclear com a garantia de supervivència dels règims polítics.
Què és el programa nuclear de Corea del Nord?
Per a Corea del Nord, el programa nuclear és precisament això: una assegurança per al règim. La dinastia dels Kim governa el país des del 1948 i ha convertit el desenvolupament d’armes nuclears en una peça central de la seva estratègia de seguretat. Segons diversos analistes, el conflicte amb l’Iran pot haver reforçat encara més aquesta convicció dins del règim nord-coreà.
“Kim probablement pensa que l’Iran ha estat atacat perquè no tenia armes nuclears”, explica Song Seong-jong, professor de la Universitat de Daejeon i exresponsable del Ministeri de Defensa de Corea del Sud. Segons aquest expert, la guerra al Pròxim Orient pot servir com a advertiment per a altres països que busquen protegir-se de pressions externes.
Corea del Nord desenvolupa el seu programa nuclear des de fa dècades malgrat les sancions internacionals. El país va fer la seva primera prova nuclear el 2006 i l’última el 2017. Tot i que el règim no ha tornat a fer proves des d’aleshores, els experts creuen que el desenvolupament tecnològic continua avançant.
De quines armes disposa la dinastia Kim?
Un informe publicat el 2025 per l’Institut Internacional de Recerca per la Pau d’Estocolm estima que Corea del Nord podria disposar d’unes cinquanta ogives nuclears i suficient material fissible per fabricar-ne fins a quaranta més. Tanmateix, encara existeixen dubtes sobre la seva capacitat per miniaturitzar aquestes ogives i instal·lar-les en míssils intercontinentals capaços d’arribar al territori continental dels Estats Units.
En paral·lel al desenvolupament militar, Pyongyang també ha reforçat les seves relacions amb potències com Rússia i la Xina, una aproximació que li permet guanyar marge davant la pressió internacional. Aquest equilibri diplomàtic i militar, segons els analistes, ajuda el règim a evitar el destí d’altres governs que van perdre el poder després d’enfrontar-se a Occident.
Tot i la seva postura ferma, Corea del Nord no ha tancat completament la porta al diàleg amb Washington. El ministeri d’Afers Exteriors nord-coreà va condemnar recentment els bombardejos dels Estats Units i Israel contra l’Iran, que va qualificar d’“acte il·legal d’agressió”, però va evitar criticar directament Trump.
Aquest gest ha estat interpretat per alguns experts com un intent de mantenir oberta la possibilitat de reprendre converses sobre el programa nuclear. Pyongyang ha deixat clar, però, que només negociaria si Washington accepta el país com un estat amb armes nuclears i abandona les demandes de desnuclearització total.
Porta oberta al diàleg?
Diversos analistes creuen que la guerra amb l’Iran pot complicar aquest escenari. Segons Sydney Seiler, assessor del Center for Strategic and International Studies, la disposició de Trump a utilitzar la força militar com a instrument de pressió pot fer que Kim sigui més cautelós a l’hora d’asseure’s a negociar.
Altres experts, en canvi, consideren que els interessos de supervivència del règim podrien portar Kim a tornar a la taula de negociació, especialment si això li permet obtenir concessions diplomàtiques o garanties de seguretat.
Trump ha afirmat en diverses ocasions que estaria disposat a reunir-se de nou amb el líder nord-coreà, fet que ha alimentat les especulacions sobre una possible trobada quan el president nord-americà viatgi a la Xina a finals de mes.
Si aquest escenari es materialitza, Kim podria arribar a les negociacions des d’una posició de força. Per a molts observadors, la guerra a l’Iran reforça una idea que el règim nord-coreà defensa des de fa anys: en un món cada cop més inestable, posseir armes nuclears pot ser la millor garantia de seguretat.