La fragilitat defensiva del Barça al llarg d'aquesta temporada s'ha convertit en un problema recurrent que està condicionant el rendiment de l'equip. En aquest context, el principal afectat està sent Joan Garcia, que s'ha vist obligat a multiplicar-se sota pals davant la quantitat de situacions de perill que concedeix el conjunt blaugrana. La sensació és que la porteria està massa exposada en moltes ocasions.
I és que més enllà del sistema o dels ajustos tàctics, hi ha tres noms propis que expliquen gran part d'aquesta debilitat. Jules Koundé, Ronald Araujo i Joao Cancelo no han aconseguit sostenir el nivell que s'esperava d'ells, i els seus rendiments irregulars han acabat afectant directament l'equilibri defensiu de l'equip.
Koundé i Araujo, lluny de la seva millor versió
La realitat és que el cas de Koundé està marcat per les seves desconnexions en certs moments de partit. El central francès ha demostrat una grandíssima qualitat en molts trams, però els seus errors puntuals han estat massa evidents. Pèrdues de marca, decisions precipitades o errors en la sortida de pilota han generat ocasions clares per als rivals, deixant a Joan Garcia en situacions límit.
D'aquesta manera, Araujo tampoc ha estat aquest líder sòlid que l'equip necessitava. L'uruguaià, que en altres temporades havia estat un mur, ha signat un curs per sota del seu nivell habitual. La seva irregularitat i algunes actuacions en les quals ha pecat d'anar massa fort li han passat factura i ha deixat de ser aquest jugador fiable que va ser un parell d'anys enrere.
Cancelo i un desequilibri estructural al darrere
I és que el cas de Cancelo afegeix un matís diferent, però igualment problemàtic a can Barça. El seu talent ofensiu és inqüestionable, sent un dels laterals més determinants del món en fase ofensiva. Tanmateix, aquesta mateixa vocació ofensiva provoca desequilibris que l'equip no sempre aconsegueix corregir.
La realitat és que les seves pujades constants deixen espais a la seva esquena que els rivals exploten amb facilitat. Això obliga els centrals a assumir més riscos i a Joan Garcia a intervenir amb més freqüència. Així doncs, la suma d'errors individuals i desajustos tàctics està passant factura a un Barça que necessita recuperar la solidesa defensiva si vol aspirar a tot.