Els Jocs Olímpics d'Hivern afronten un repte que va molt més enllà de l’esport. La disponibilitat de neu i les temperatures hivernals s’han convertit en un factor clau per garantir la celebració de les proves, fins al punt que diversos estudis alerten que el nombre de seus viables podria reduir-se dràsticament en les pròximes dècades.
Des de 1950, les temperatures mitjanes del mes de febrer a les ciutats que han acollit els Jocs d’Hivern han augmentat aproximadament 2,7 graus centígrads, segons dades de l’organització científica Climate Central. En el cas de Cortina d’Ampezzo, seu dels Jocs de 1956 i escenari central dels pròxims Jocs de Milà-Cortina, l’increment és encara més elevat: 3,6 graus en set dècades.
Aquest escalfament té conseqüències directes: menys dies sota zero, neu més humida i fina i condicions més inestables per als esportistes. A Sotxi 2014, les temperatures inusualment altes van coincidir amb un augment d’accidents en proves d’esquí alpí, en part per l’estat de la neu.
La neu artificial, imprescindible
Davant aquesta situació, la producció de neu artificial s’ha convertit en imprescindible. Si als Jocs de Lake Placid 1980 era un suport puntual, avui és estructural. A Pequín 2022 es va utilitzar pràcticament només neu fabricada. Per a Milà-Cortina, els organitzadors preveuen produir prop de 2,4 milions de metres cúbics de neu, amb un consum estimat de centenars de milions de litres d’aigua.
Ara bé, la neu artificial també té límits: necessita temperatures prou baixes i aire relativament sec. A més, comporta un cost energètic i hídric considerable, un aspecte que genera debat sobre la sostenibilitat a llarg termini del model actual.
Un estudi publicat el 2024 va analitzar 93 seus passades i potencials dels Jocs d’Hivern i Paralímpics. Les conclusions són clares: fins i tot si els països compleixen els compromisos climàtics actuals, només 52 ubicacions mantindrien condicions adequades cap a mitjan segle. En l’escenari més pessimista, el nombre podria reduir-se a només quatre amb neu natural fiable.
A la recerca d'alternatives
El Comitè Olímpic Internacional ja estudia alternatives: un model més flexible on no calgui que una sola ciutat aculli totes les proves, avançar dates en el calendari o reforçar els requisits ambientals per a futures candidatures. A partir del 2030, l’acció climàtica serà una exigència contractual per a les seus.
Més enllà de l’esport, però, el debat té una dimensió econòmica i territorial. La neu no és només un element esportiu: és un recurs hídric essencial per a l’agricultura, el consum domèstic i la producció d’energia hidroelèctrica en moltes regions del món.
La gran pregunta ja no és només com adaptar els Jocs d’Hivern a les noves condicions, sinó si el model actual és sostenible a llarg termini. El que està en joc no és només una cita esportiva, sinó el futur d’un tipus d’hivern que cada cop és menys previsible.