La intensificació dels atacs russos contra Kíiv està afectant cada vegada més l’estat d’ànim de la població. La por, el cansament i la sensació d’inseguretat s’han convertit en una part habitual de la vida quotidiana a la capital ucraïnesa, on els habitants es preparen per a nous bombardejos mentre augmenta la preocupació pel pròxim hivern.
Segons explica The Guardian, l’atmosfera a Kíiv ha canviat durant els darrers mesos a mesura que els atacs russos han tornat a colpejar amb més intensitat la ciutat. Els míssils balístics d’alta velocitat són especialment difícils d’interceptar i la falta de míssils Patriot ha deixat la població amb una sensació més gran de vulnerabilitat.
La vida a les estacions de metro
Aquesta situació obliga alguns ciutadans a modificar completament la seva rutina. Viktor, de 23 anys, i Sofiia, de 18, expliquen al diari britànic que fa tres setmanes que dormen cada nit en una estació de metro de Kíiv amb el seu gos, Teddy. Per a ells, el refugi subterrani s’ha convertit en un espai habitual per protegir-se dels atacs nocturns.
La jove explica que anteriorment, quan sonava l’alarma aèria, encara hi havia temps per recollir les pertinences i anar fins al refugi. Ara, en canvi, assegura que poden passar només uns segons entre l’avís i les explosions. Aquesta falta de temps per reaccionar contribueix a augmentar l’angoixa entre els habitants.
La preocupació no és només per la possibilitat de morir o resultar ferit. Els atacs també deixen conseqüències psicològiques entre els supervivents. Vitalii, un veí de 42 anys que va trobar el seu cotxe greument danyat després d’un atac, explica a The Guardian que, tot i estar físicament bé, ara té més por. El problema, diu, ja no és només econòmic, sinó també psicològic.
Depressió i preocupació pel futur
El mateix alcalde de Kíiv, Vitali Klitschko, considera que els atacs tenen un objectiu que va més enllà de la destrucció material. Klitschko afirma que els bombardejos busquen “portar a la gent a la depressió”, és a dir, provocar el desànim i enfonsar psicològicament la població.
Aquesta pressió se suma a la preocupació pel futur. Tot i que l’estiu encara registra temperatures elevades, molts habitants ja pensen en l’hivern i en la possibilitat de tornar a patir talls d’electricitat i calefacció. Alguns residents s’han preparat amb generadors, bateries i sistemes de calefacció alternatius, però continuen preocupats per la possibilitat que els atacs afectin serveis bàsics com l’aigua.
La situació també es reflecteix en l’augment de les víctimes. Segons dades de les Nacions Unides citades, durant el juliol van morir 437 civils a Ucraïna i 2.610 van resultar ferits. Es tracta del nombre mensual de morts més elevat registrat des del maig del 2022.
A més, els atacs són cada vegada menys previsibles. Viktoriia Ruban, portaveu dels serveis d’emergència estatals de la regió de Kíiv, explica al rotatiu que els bombardejos ja no es concentren únicament durant la nit: ara poden produir-se al matí o durant el dia i repetir-se diverses hores després.
A Kíiv, per tant, la guerra no només es mesura en edificis destruïts o víctimes. També es manifesta en una població que dorm sota terra, viu pendent de les alarmes i afronta amb incertesa els mesos que venen. La intensificació dels atacs està convertint la por i el cansament en una part cada vegada més present de la vida quotidiana dels ucraïnesos.