El carabassó és una d’aquelles verdures que sovint acabem preparant sempre de la mateixa manera: bullit, fregit o incorporat a una crema. Però amb molt poc esforç es pot convertir en un plat completament diferent, més fresc i amb molta més gràcia. La proposta és senzilla: carabassó rostit amb pinyons torrats, parmesà, menta fresca i crema de vinagre balsàmic. Una combinació que juga amb el contrast entre el dolç natural de la verdura, el punt torrat dels fruits secs, la intensitat del formatge i la frescor de la menta. El resultat és una amanida tèbia que funciona tant com a entrant com d’acompanyament i que demostra que no cal complicar-se gaire per treure molt més partit d’un ingredient tan habitual.
Una recepta molt interessant que funciona en tot moment
El forn transforma completament el carabassó
Per preparar aquesta recepta per a quatre persones necessitareu dos carabassons grans, 30 grams de pinyons, 40 grams de parmesà, un grapat de menta fresca, crema de vinagre balsàmic, oli d’oliva verge extra, sal i pebre. El primer pas és rentar bé els carabassons i tallar-los a rodanxes gruixudes o a tires, segons la presentació que preferiu. No cal pelar-los, perquè la pell ajuda a mantenir millor la textura durant la cocció.
Disposeu el carabassó en una safata de forn sense amuntegar-lo massa. Amaniu-lo amb un raig generós d’oli d’oliva verge extra, sal i pebre. Coeu-lo a 200 graus durant uns 20 o 25 minuts, fins que estigui tendre per dins i daurat per fora. Aquest punt torrat és important, perquè concentra el sabor i evita aquella textura excessivament tova que de vegades associem al carabassó bullit. Si no voleu encendre el forn, també el podeu fer a la planxa, deixant-lo entre dos i tres minuts per cada costat.
Mentrestant, poseu els pinyons en una paella sense oli i torreu-los a foc mitjà durant dos o tres minuts. Cal remenar-los sovint perquè es cremen amb molta facilitat. Quan comencin a agafar color i desprenguin aroma, retireu-los immediatament del foc.
El secret és acabar-lo amb contrastos
Quan el carabassó estigui llest, col·loqueu-lo en una safata ampla. Repartiu-hi per sobre els pinyons torrats i afegiu-hi el parmesà tallat en làmines fines. La calor residual del carabassó farà que el formatge s’estovi lleugerament sense arribar-se a fondre del tot, cosa que aporta una textura especialment agradable. Finalment, incorporeu-hi les fulles de menta fresca, un altre raig d’oli d’oliva verge extra i una mica de crema de vinagre balsàmic. No convé excedir-se amb aquesta última, perquè la seva dolçor és intensa i podria tapar la resta d’ingredients. Amb unes quantes línies fines n’hi ha prou per aportar acidesa i contrast.
El resultat és un plat senzill, aromàtic i molt equilibrat, amb textures diferents a cada mossegada. El carabassó deixa de ser un simple acompanyament i passa a convertir-se en el protagonista, amb una preparació molt més interessant que bullir-lo o fregir-lo. És una recepta fàcil de repetir, ideal per aprofitar carabassons que tingueu a casa i perfecta quan busqueu alguna cosa lleugera però amb sabor.