Si Pedro Sánchez compleix el seu compromís, es troba, quan escric aquest article, a la meitat de les 72 hores de reflexió que s'ha donat per conèixer què pensa fer amb la legislatura un cop els seus dos decrets sobre l'habitatge van naufragar divendres passat en no obtenir els vots dels set diputats de Junts per Catalunya. És el seu segon anunci de reflexió després del d'abril del 2024, quan es va iniciar el procés judicial de la seva esposa, Begoña Gómez, i que es troba, en aquests moments, en espera que es fixi data per al judici amb jurat popular pels presumptes delictes de tràfic d'influències i malversació de cabals públics. En aquella ocasió, el seu procés de reflexió va durar cinc dies i, quan el va concloure, va anunciar, en contra de totes les especulacions, que no es retirava i que estava convençut de la innocència de la seva esposa, que ara s'enfronta a penes de presó d'entre 4 i 6 anys.
Faci el que faci, la seva decisió marcarà, sens dubte, el futur dels pròxims mesos i fins i tot es coneixerà, per la seva resolució final, la distància que existeix entre un dirigent polític de partit i un polític aspirant a estadista. Les dues coses són legítimes, certament, però, en el segon cas, és obvi que l'únic camí és el de la convocatòria electoral com més aviat millor. No hi ha legislatura possible, no hi ha possibilitat d'aprovar uns pressupostos generals de l'Estat i no hi ha punt de trobada per solucionar els problemes existents amb les posicions dogmàtiques i irresponsables a l'esquerra del PSOE. Sigui quin sigui el resultat, seria el millor servei que podria fer al càrrec que ocupa des del juny del 2018.
No hi ha legislatura possible, no hi ha possibilitat d'aprovar uns pressupostos generals de l'Estat i no hi ha punt de trobada per solucionar els problemes existents
Hi ha l'altra opció, que és enrocar-se, aferrar-se a la idea que no es pot malgastar l'oportunitat d'un govern d'esquerres a Espanya, treure's quelcom de la màniga —qui sap si tornar a presentar el decret, guanyar un mes més fins que el Congrés l'hi torni a tombar, i repetir-ho diverses vegades— i intentar passar així com l'únic bastió enfront de les dretes. En aquest còctel per a la seva reflexió també hi ha, segons va dir, analitzar el grau de mobilització per l'habitatge durant aquest cap de setmana. Aquest dissabte hi ha hagut mobilitzacions simultànies en 50 ciutats i aquest fet no s'ha de menysprear, ja que és un reflex del malestar ciutadà per les dificultats per trobar un pis. A Madrid, la Delegació del govern espanyol ha facilitat la xifra d'unes 70.000 persones. A Barcelona s'ha suspès la manifestació pel temporal de pluja.
I, com en qualsevol decisió política, també hi ha la qüestió personal. Des d'aquest punt de vista, no té incentius per convocar eleccions més enllà d'intentar aconseguir un resultat digne que mai, amb les enquestes a la mà, li permetria seguir a la Moncloa. Afrontar el judici de la seva esposa des de fora de la Moncloa, més enllà del fet que ell sostingui que és un cas clar de lawfare contra ella precisament per aquesta condició, és renunciar a algun dels ressorts dels quals sempre disposa un president del govern en exercici. Així mateix, en molt menor mesura, hi ha els recursos del judici del seu germà, que ja va tenir sentència a l'Audiència Provincial de Badajoz i que va ser condemnat a nou anys d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic.
Tot això se suposa que és el que ha d'estar present en aquestes hores, sempre que la decisió no estigui presa ja fa diversos dies i no sigui tot una mascarada.