Israel ha reaccionat amb fermesa a la proposta de Brussel·les d’imposar nous aranzels com a resposta als atacs a Gaza, i ha advertit que hi haurà represàlies si la iniciativa tira endavant. El ministre d’Exteriors, Gideon Saar, ha titllat la mesura plantejada per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, de “moralment i políticament distorsionada” i ha assegurat que el govern de Benjamin Netanyahu no la deixarà sense resposta. En una piulada publicada aquest dimecres a la xarxa social X, Saar ha avisat que “les mesures contra Israel rebran la resposta corresponent” i ha expressat la confiança que els estats membres de la Unió Europea, que encara han de validar la proposta, acabin derogant-la.

Segons Saar, la proposta de la Comissió Europea, presentada per la cap de la diplomàcia Kaja Kallas, de suspendre el règim comercial preferencial amb Israel i recuperar aranzels és una mesura que “danya els mateixos interessos d'Europa”. La iniciativa, donada a conèixer aquest mateix dimecres, preveu la reintroducció de taxes que podrien afectar fins a un 40% de les exportacions israelianes cap al mercat comunitari, un cop obtingui el suport necessari d’una majoria qualificada dels estats membres de la UE. Per a Israel, aquestes sancions tindrien un fort impacte no només sobre la seva economia, sinó també sobre les relacions polítiques i comercials amb el bloc europeu, que és un dels seus principals socis comercials. En aquest sentit, Saar ha volgut deixar clar que Tel-Aviv no pensa fer cap pas enrere i que “continuarà lluitant, amb l’ajuda dels seus amics a Europa, contra els intents de perjudicar-lo”.

A més de la proposta de suspendre parcialment els avantatges comercials de l’acord d’associació amb Israel, Brussel·les ha posat sobre la taula un nou paquet de sancions polítiques i personals. Kallas ha proposat incloure en la llista negra comunitària dos membres destacats de l’ala ultra del govern de Netanyahu: el ministre de Finances, Bezalel Smotrich, i el ministre de Seguretat Nacional, Itamar Ben Gvir. Tots dos ja havien estat sancionats prèviament de manera unilateral per alguns estats, com Espanya, però ara la mesura es vol estendre a escala comunitària. Si prosperen, les sancions comportarien la congelació dels seus actius, la prohibició de rebre fons o recursos econòmics d’actors europeus i la impossibilitat de trepitjar territori comunitari. 

El paquet inclou, igualment, restriccions contra diversos colons israelians responsables d’actes violents a Cisjordània i contra una desena de dirigents de Hamàs localitzats a Gaza. En aquest cas, com passa amb totes les sancions de caràcter individual, caldrà unanimitat entre els vint-i-set estats membres, un requisit que pot alentir o fins i tot bloquejar la iniciativa, atesa la divisió interna de la Unió Europea sobre la política a seguir en el conflicte a l’Orient Mitjà. Tots els ulls estan posats ara sobre l’Hongria de Viktor Orbán, que ha mostrat un suport incondicional a Israel des de l’octubre del 2023.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!