El govern espanyol liderat per Pedro Sánchez ha decidit aquest matí prohibir l’entrada a l’estat a dos ministres del govern d’Israel: Itamar Ben Gvir, ministre de Seguretat Nacional, i Bezalel Smotrich, ministre de Finances. La mesura de l’executiu Sánchez, que s’ha pres en resposta del veto israelià a les ministres Sira Rego, d’Infància i Joventut, i Yolanda Díaz, de Treball, d’entrar al país hebreu, deixa fora al primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, i al titular de Defensa, Israel Katz. Els dos ministres ja es troben des del juny d’aquest any sota les sancions de diferents països com el Regne Unit, el Canadà, Austràlia, Nova Zelanda i els Països Baixos per “incitar a la violència” contra els palestins, en particular a Cisjordània, on viuen ambdós. Tant Ben Gvir com Smotrich formen part de l’ala més radical i d’extrema dreta del sionisme que actualment és imprescindible pel sosteniment parlamentari del govern liderat per Benjamin Netanyahu.
Itamar Ben Gvir, líder antiàrab i kahanista
El ministre de Seguretat Nacional, Itamar Ben Gvir, és conegut per les seves idees radicals i pels seus actes provocadors, com les seves visites al Mont del Temple com a activista i membre de la Knesset, el parlament israelià, i diferents marxes a través del barri musulmà de la Ciutat Vella de Jerusalem. Ben Gvir és fill d’una família de jueus iraquians que havia estat involucrada en organitzacions sionistes anteriors a la creació de l’Estat d’Israel i considerades terroristes. Per la seva part, Ben Gvir es va radicalitzar de ben jove a partir de la Primera Intifada (1987-1993) i es va afiliar a les files juvenils de partits radicals com Moledet (que propugnava l’expulsió dels ciutadans àrabs d’Israel) o Kach, el partit kahanista que va ser declarat il·legal el 1994 per les seves propostes racistes i la ideologia del qual va inspirar la massacre de la mesquita d’Hebron del 1994, en la qual l’ultra Baruch Goldstein va assassinar 29 persones.
La ideologia radical de Ben Gvir va seguir amb protestes contra els Acords d'Oslo de 1993 i en manifestacions contra el primer ministre Isaac Rabin poques setmanes abans del seu assassinat en les quals va brandar l’emblema del Cadillac de Rabin i va dir “hem arribat al seu cotxe, i arribarem a ell també”. En el seu vessant d’advocat, Ben Gvir ha representat una sèrie d’activistes jueus d’extrema dreta acusats de terrorisme i crims d’odi pels tribunals hebreus. De fet, el mateix Ben Gvir ha estat acusat una cinquantena de vegades per diferents delictes, i el seu historial de radicalitat política va provocar que l’exèrcit israelià l’eximís del servei militar. En el marc de la seva ideologia sionista radical, Ben Gvir ha demanat que el govern permeti l’ocupació israeliana de la Franja de Gaza i l’establiment d’assentaments il·legals de colons en nom de “la Torà” i ha instat a forçar la “migració voluntària”, que aleshores seria forçosa i deixaria de ser, per tant, una migració, dels palestins de la Franja de Gaza.
Bezalel Smotrich, activista pels assentaments il·legals
Per la seva part, el segon ministre sancionat és Bezalel Smotrich, fill d’una família de militants sionistes i que ja va néixer i créixer en dos assentaments il·legals a territoris ocupats per Israel: els Alts del Golan i Cisjordània. El ministre resideix a Kedumim, un assentament il·legal en virtut de la legislació internacional i, de fet, la seva casa va ser construïda de forma il·legal fora dels límits de l’assentament, segons informa el diari israelià Haaretz. Smotrich creu que els jueus tenen un dret diví sobre la terra que constitueix l’Israel bíblic, i la seva principal ambició és “colonitzar la terra, construir-la, i prevenir, pel nom de Déu, la seva divisió… i l’establiment d’un estat palestí”. La seva arribada al gabinet com a ministre de Finances va ser ampliada amb una posició al ministeri de Defensa que li ha donat amplis poders per definir les polítiques israelianes de colonització, legalització d’assentaments il·legals (inclús sota la llei israeliana), i annexió del territori ocupat a Cisjordània.
El seu activisme a favor dels assentaments es remunta al 2005, quan va formar part de les protestes contra el pla del govern israelià d’aleshores d’expulsar els colons de la Franja de Gaza i abandonar els assentaments que allà hi havia en el marc de la política de reconciliació d’Ariel Sharon. Smotrich va ser arrestat el 2005 amb 700 litres de gasolina i el Shin Bet, el servei d’intel·ligència interna d’Israel, sospitava que participava en un intent de fer volar pels aires una de les principals artèries israelianes, l’autopista d’Ayalon. Smotrich va ser detingut durant tres setmanes, però no va ser acusat de cap delicte. Un any més tard, funda l’organització Regavim, una ONG que monitora i pren accions legals contra construccions de palestins, beduïns i altres àrabs a Israel i Cisjordània que no compten amb permisos israelians. La seva ideologia sionista es complementa amb altres trets característics de l’extrema dreta com l’antifeminisme i l'homofòbia.