Quan ja ha transcorregut més d'un mes des de l'inici de la guerra d'Ucraïna, la Comissió Europea insta els governs a desmantellar els programes que atorguen drets de residència o de ciutadania a estrangers a canvi d'inversions. Aquests intercanvis són coneguts com a visats o passaports daurats, en anglès "golden visa", pels privilegis dels qui els posseeixen. A més, demana revisar els que ja han estat concedits a russos i bielorussos per identificar i cancel·lar aquells que beneficiïn a sancionats per la UE per la seva col·laboració amb la invasió russa d'Ucraïna o donin suport al règim de Vladimir Putin.

"Els valors europeus no estan en venda. Creiem que la venta de la ciutadania a través de 'passaports daurats' és il·legal d'acord amb el Dret comunitari i planteja seriosos riscos per a la seguretat perquè pot donar lloc a la corrupció, el blanqueig de diners i l'evasió fiscal", ha indicat el comissari de Justícia, Didier Reynders, en un comunicat.

La comissària d'Interior, Ylva Johansson, per la seva part, ha avisat dels "abusos" de la lliure circulació en l'espai sense fronteres Schengen gràcies a aquests programes i reclamat "forts controls". Aquests són vistos amb recels a Brussel·les des de fa temps. Per exemple, la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, ja va alertar sobre la "venda" de valors europeus el 2020, però amb la invasió d'Ucraïna el debat s'ha tornat més urgent i recentment el mateix Reynders ha cridat als Estats membre a "abolir" els passaports i visats daurats.

Russos que donen suport a la guerra

Ara, l'Executiu comunitari publica una sèrie de recomanacions per avançar en la retirada d'aquest tipus de marcs i també per advertir els governs nacionals del risc per a la seguretat dins de la UE que suposa que oligarques sancionats per la seva col·laboració amb el Kremlin gaudeixin de drets com la lliure circulació lligada al permís de residència o nacionalitat adquirits. Per això, Brussel·les reclama que els permisos de residència que russos o bielorussos sancionats per la UE han obtingut per les seves inversions en el passat, siguin "immediatament retirats", després de realitzar un examen cas per cas i respectant els principis de proporcionalitat, drets fonamentals i lleis nacionals. Aquestes mesures per esmenar passaports o visats ja expedits s'hauria d'aplicar també, segons defensen els serveis comunitaris, a nacionals de Rússia o Bielorússia que estiguin "donant un suport significatiu" a la guerra a Ucraïna.

En l'actualitat, Malta, Xipre i Bulgària concedeixen la ciutadania a extracomunitaris que inverteixen al seu territori, encara que Xipre ha pres mesures per anul·lar-lo després de l'expedient obert per l'Executiu comunitari i Malta ha anunciat que els suspendrà per a ciutadans russos i bielorussos després de la guerra a Ucraïna. Uns altres dotze països de la UE, entre ells Espanya, ofereixen permís de residència a canvi d'importants inversions d'estrangers.

Mode de vida europeu

Fa unes setmanes, el ministre d'Exteriors del govern espanyol, José Manuel Albares, ja es va pronunciar sobre aquest tema, denunciant la presència d'oligarques a Espanya mentre la guerra continuava el seu curs. "No poden continuar gaudint del nostre mode de vida mentre les bombes cauen a Ucraïna". Així de contundent es va mostrar llavors el ministre després que el govern espanyol confisqués al port de Barcelona un iot propietat d'un oligarca rus i valorat en uns 140 milions d'euros. La idea, explicava el ministre, "és anar aïllant cada vegada més a l'entorn" del president rus, Vladímir Putin.