Els cardenals reunits al Vaticà van triar aquest dijous a mitja tarda el nou papa en el segon dia del conclave. La fumata blanca va sortir abans de les 18.10 hores d'aquest dijous, després de dues fumates negres, una dimecres al vespre i l'altra dijous al matí. L’eufòria era immensa en una plaça de Sant Pere gairebé plena de fidels i on tothom esperava ansiós que es revelés la identitat del nou pontífex, que havia aconseguit el suport de, com a mínim, dos terços del col·legi cardenalici. Els conclaves per escollir nou papa són absolutament secrets i revelar-ne els detalls està penat amb l’excomunió, però com amb tot, sempre hi ha alguna filtració que s'escapa. Aquest divendres, Il Corriere della Sera ha revelat com es va produir la votació que va acabar amb la proclamació del papa Lleó XIV.
Les votacions van ser molt ajustades i, tal com recorda el diari italià, el cardenal italià Pietro Parolin era el favorit per convertir-se en papa i liderava les enquestes. Parolin estava guanyant les votacions, i en la tercera ronda va obtenir 49 vots i Prevost 38. Però, què va passar després d'aquesta tercera votació si finalment el nou papa ha estat Prevost? Què li va permetre superar els 89 vots necessaris per aconseguir els dos terços requerits i convertir-se en el nou pontífex?
Un pas al costat
S'ha especulat sobre si Parolin es va retirar o va demanar que els seus vots anessin a parar al cardenal Prevost, però el que indica Il Corriere della Sera és que Parolin, que actuava també com a president del conclave, va ser conscient que no aconseguiria superar els 50 vots i va decidir fer un pas al costat per permetre que Prevost el superés. Així doncs, a la quarta votació, Lleó XIV es va imposar de la mateixa manera que ho va fer el papa Francesc el 2013 quan, a la cinquena votació, es va imposar al favorit Angelo Scola. El cardenal Prevost era vist com un continuador, tot i que amb una visió més moderada i, per això, més acceptada per una àmplia majoria dels cardenals.
La primera missa del nou papa
El papa Lleó ha lamentat aquest divendres que en l'actualitat "són molts els contextos en què la fe cristiana es considera un absurd, una cosa per a persones febles i poc intel·ligents", en la seva primera missa, que ha celebrat a la Capella Sixtina davant els 133 cardenals que aquest dijous el van escollir en la quarta votació al conclave. I, davant això, ha instat a "anunciar l'Evangeli allà on es ridiculitza a aquell que creu, se l'obstaculitza i se'l menysprea, o, com a màxim, se'l suporta i compadeix", en una homilia enfocada en la missió d'evangelitzar de l'Església.