Setmana important per a Rússia. Dia important a l'espai exsoviètic, que commemora el Dia de la Victòria, és a dir, el dia que l'exèrcit roig va derrotar el Tercer Reich. El president rus, Vladímir Putin, ha ofert un cessament temporal de les hostilitats a partir del 8 de maig per commemorar la victòria sobre el nazisme. Però, segons l’exdirector de l'MI6 britànic, Sir Alex Younger, aquesta proposta és només una nova maniobra per manipular l’opinió pública. En realitat, el Kremlin està preparant una guerra a gran escala contra Europa.
La guerra de drons: una nova fase del conflicte
Mentrestant, el conflicte a Ucraïna entra en una nova fase tecnològica. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha desafiat Putin proposant un cessament incondicional de les hostilitats, mentre que els Estats Units han adoptat gran part dels objectius russos com a principis inicials per a qualsevol negociació. Recentment, Zelenski va signar un acord amb Trump per a un intercanvi de minerals per armes, assegurant que qualsevol ajuda militar dels EUA tindrà un valor assignat i es registrarà en un fons d'inversió conjunt.
Aquesta estratègia busca garantir que els Estats Units mantinguin un incentiu financer per continuar donant suport a Ucraïna. Tanmateix, Rússia espera que qualsevol acord de pau permeti mantenir el control sobre les parts d'Ucraïna que ja ha ocupat. Els Estats Units i Rússia han acordat prèviament que Zelenski haurà d'acceptar aquesta realitat des de l'inici de qualsevol discussió.
La intel·ligència danesa alerta del perill
En el seu informe anual, el Servei d'Intel·ligència Exterior Danès adverteix que la guerra a Ucraïna definirà la seguretat europea més enllà de 2025. Segons l'informe, Rússia intensificarà l'ús de mitjans híbrids, com ara sabotatges i campanyes d'influència maliciosa, i probablement estarà més disposada a desafiar els països de l'OTAN amb mitjans militars. Això augmentarà l'amenaça militar de Rússia en els pròxims anys.
Ucraïna: guanyant la guerra dels drons
Des de l'inici de la invasió a gran escala per part de les forces russes el 24 de febrer de 2022, Ucraïna ha passat d'una defensa improvisada a una guerra tecnològica avançada. Tot i que les tropes russes han estat exhaustes i maltractades, també estan profundament frustrades per la suposició que estan perdent una guerra d'atrició i que una victòria russa és inevitable. Segons un informe de The Independent, Ucraïna ha rebut prou equipament dels seus aliats perquè Rússia es vegi obligada a retrocedir, però no per guanyar. Els generals i analistes d'intel·ligència coincideixen que les xifres de baixes són “insostenibles” per a Ucraïna. El secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, va dir que Ucraïna hauria de rebre l'ajuda que necessita, però que serà Ucraïna qui haurà de decidir quins compromisos està disposada a fer per aconseguir un resultat acceptable a la taula de negociacions.
I ara què vindrà?
Si Putin guanya a Ucraïna, la por és que passin coses similars a Lituània, Moldàvia o fins i tot Polònia. Els Estats Units ja no estan disposats a assumir la càrrega de la defensa d'Europa i s'estan retirant de Kíiv. Trump ha actuat com si hagués canviat de bàndol i afavoreix Rússia. Fins i tot va excloure Moscou de la seva última ronda d'aranzels mundials. Ha exigit un cessament de les hostilitats contra l'energia i al mar Negre, un fet que afavoreix Putin. Ha dit que el Kremlin podria potser quedar-se amb les terres que ha capturat a Ucraïna i que Kíiv pot oblidar-se d'entrar a l'OTAN, per sempre, i de qualsevol ajuda dels EUA, a menys que faci el que Trump vol.
Però l'anàlisi de l'Institut Kiel conclou que el cost de substituir tot el suport militar dels EUA a Ucraïna “seria possible amb relativament poc esforç addicional”. Actualment, els governs europeus contribueixen amb uns 44.000 milions d'euros anuals a la defensa d'Ucraïna, o aproximadament el 0,1% del seu PIB combinat, un compromís fiscal relativament modest. La prioritat d'Europa, però, és recolzar Ucraïna.