"No vull ser un reflex de la propaganda de l'estat". Kamran Manafly, professor de geografia de 28 anys, va penjar una foto a Instagram amb aquestes paraules just uns dies abans que es restringís aquesta aplicació a Rússia. "Tinc la meva pròpia opinió. Molts professors la tenen. I saps què? No és la mateixa opinió que la de l'estat". Aquestes paraules les va escriure just després de celebrar-se a l'escola on treballava una reunió entre el personal docent d'una escola de secundària a Moscou. El motiu de la trobada era rebre instruccions de com ell i els seus companys havien de parlar als alumnes de la situació a Ucraïna, per no desviar-se de la posició del govern. 

Tal com explica en conversa amb ElNacional.cat, dues hores després de penjar aquesta publicació a la xarxa social va rebre una trucada del director del centre demanant-li que ho esborrés de manera immediata. "M'hi vaig negar", comenta. "Després d'això vaig ser acomiadat per comportament immoral al lloc de feina". "M'entristeix que per una publicació d'Instagram ordinària et puguin fer fora de la feina, i gairebé no hi ha llibertat d'expressió a Rússia", relata decebut. "Ara, he marxat del país perquè estic preocupat per la meva seguretat". En aquest sentit, constata que "no tinc plans encara" i que "només intento veure què faré ara i on viuré". Després de ser acomiadat, Kamran va tornar al centre per recollir les seves coses, però ja no hi va poder entrar. "Van dir que tenien una ordre per no deixar-me entrar", diu. Els nens, però, sí que van sortir a dir-li adeu. 

Després que Rússia ataqués Ucraïna el 24 de febrer, milers de persones van expressar rebuig contra "l'operació militar especial", i van firmar peticions en xarxes socials. La resposta de l'estat va ser detenir milers de manifestants al carrer que protestaven i introduir una nova llei que castigava fins a 15 anys de presó la difusió d'informació "falsa" sobre l'exèrcit rus. 

Putin busca suports

En aquest sentit, el president rus, Vladímir Putin, va omplir un estadi de Moscou, amb música, discursos de figures polítiques i militars. Segons les autoritats locals, uns 200.000 ciutadans van assistir-hi, però què hi ha, doncs, darrere d'aquest acte massiu a la capital russa? Si es comparen les persones que han assistit a l'acte i les manifestacions que hi ha contra la guerra, que són més petites, es podria constatar que hi ha cert entusiasme per la guerra a Ucraïna. Ara bé, cal posar èmfasi en el fet que si una persona es manifesta sola sostenint un full en blanc, ja és susceptible de ser detinguda. L'investigador The Wilson Center Kamil Galeev es fa ressò a les xarxes socials d'un vídeo on es veu un periodista demanant a un grup de seguidors fora de l'estadi per si volen dir algunes paraules. En un principi tothom en fuig. Finalment, un respon: "Ens han empès a un autobús i ens han portat aquí". En aquest sentit, Galeev constata que cal entendre que totes les manifestacions en suport a la guerra estan escenificades. "Putin reprimeix qualsevol acció política independent i no permetrà ni una protesta a favor ni en contra de la guerra. Els nacionalistes russos que intenten fer protestes a favor de la guerra són arrestats i amenaçats d'anar a la presó". 

Galeev parla d'una estratègia. Cгон бюджетников. O dit amb altres paraules, pressionar els empleats del govern. "El govern obliga a la universitat, escoles, estudiants, mestres, metges, funcionaris públics, qualsevol que estigui en nòmina a assistir a les manifestacions". L'expert constata que aquest tipus de pràctiques ja es van produir també l'any 2014, on docents, com seria el cas de Manafly, es van veure obligats a donar suport a manifestacions per l'ocupació del Donbass. També mostra a través de Twitter un suposat missatge de Whatsapp on es pot veure que "l'administració obliga els mestres a recollir cartes, pintures si cartells dels nens a l'escola com a mostra de suport a la guerra". De fet, ja s'han vist algunes mostres de suport en escoles, on es veu que nens dibuixen la forma Z a l'exterior.

 

Imatge principal: una aula buida / Unsplash