Ha mort l'escriptor, columnista i crític cultural català Joan de Sagarra i Devesa, històrica figura de la premsa. De Sagarra ha mort la matinada d'aquest dijous als 86 anys a Barcelona. Va escriure en algunes de les principals capçaleres del país i va ser una ploma destacada al llarg de la segona meitat del segle XX. Amb un estil particular i reconeixible, crític i irònic, va omplir rius de tinta amb els que va analitzar la vida i la cultura barcelonina a les pàgines de La Vanguardia, El País o Tele/eXpres. Entre les seves aportacions com a cronista cultural de Barcelona, destaca que va encunyar el terme Gauche Divine per descriure aquella efervescència cultural progressista reunida entorn del Boccaccio durant el franquisme i la Transició.
Nascut a París el 1939, Joan de Sagarra era fill del reconegut poeta i dramaturg català Josep Maria de Sagarra —que va morir el 1961, quan el Joan era un jove de 22 anys—. Va estudiar Dret i el 1961 se'n va tornar a París, on va estudiar teatre i es va doctorar en l'Institut d'Estudis Teatrals de la Sorbona. Expert en la matèria, va començar a escriure sobre teatre al setmanari Arts de París. De tornada a la capital catalana, va escriure per a El Noticiero Universal (1963-1964) i El Correo Catalán (1964-1967). En endavant, va ser columnista en aquests diaris i a Tele/eXpres durant prop d'una dècada.
La seva ploma va omplir negre sobre blanc les pàgines de nombroses publicacions al llarg de les següents dècades, amb seccions fixes a El País (1982-2004) —amb la secció "La Crónica"— i La Vanguardia (2004-2022) —amb la secció "La terraza"—, així com col·laboracions a moltes d'altres: Por Favor, Muchas Gracias, El Papus, El Cuervo, Sábado Gráfico i Fotogramas. També el setmanari El Món (1981-84), a La Guía del Ocio (1985-88), Canigó i El Temps. A més va publicar dos llibres, que recollien alguns dels seus articles: "Las rumbas de Joan de Sagarra" (1971) i "La horma de mi sombrero" (1997).
Més enllà de la premsa, entre el 1978 i el 1979 exercí com a delegat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. Pel que fa a la seva vida personal, De Sagarra es va casar amb Paulina Àngel Caldeteny, amb qui va tenir el seu fill Josep Maria, i després amb Maria Jesús Ivars. Va tenir amistat amb Juan Marsé i altres figures de la gauche divine sobre la qual va escriure tant. Políticament d'esquerres, però crític amb els partits, va carregar contra el pujolisme, el nacionalisme català i va criticar el que va anomenar com a "cultureta" catalana.
Multipremiat columnista barceloní
Per la seva dilatada trajectòria com a columnista, li ha estat atorgada el premi Ciutat de Barcelona de periodisme (1998), el títol d’oficial de l’orde de les Arts i les Lletres (2006), el Premi Nacional de Cultura de periodisme (2008), la Medalla d’Or al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Barcelona (2008), la Creu de Commendatore de la Ordine della Stella della Soliedarietà Italiana (2010) i el 2013 el premi José Luis Giménez-Frontín de l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya (2013).
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha expressat el seu condol per la mort de Joan de Sagarra. En una piulada, Illa ha destacat del periodista les seves cròniques "amb un estil personalíssim" i la seva "visió afilada i irònica de la vida, la seva saviesa i el seu ampli bagatge cultural". Així, el president ha valorat que l'obra periodística de Joan de Sagarra forma "un corpus creatiu únic per conèixer la Catalunya contemporània". També l'ha lloat el periodista cultural Toni Vall, expert en la Gauche Divine, qui ha destacat de De Sagarra que era "sagaç, observador, posseïdor d’una prosa privilegiada i una cultura immensa".
En nom del Govern i el meu propi, lamento la mort de Joan de Sagarra i faig arribar el nostre sentit condol a la família.
— Salvador Illa Roca (@salvadorilla) May 9, 2025
Les seves cròniques periodístiques amb un estil personalíssim als principals diaris del país, els seus llibres, la seva visió afilada i irònica de la vida, la…