La factura de la guerra entre els Estats Units i l’Iran continua disparant-se. El Pentàgon va reconèixer aquest dimarts que el cost del conflicte ja arriba als 29.000 milions de dòlars —uns 24.700 milions d’euros al canvi actual—, una xifra superior als 25.000 milions anunciats al Congrés fa només dues setmanes.

Però diversos experts alerten que aquesta és només la punta de l’iceberg. Linda Bilmes, especialista en pressupostos de guerra de la Harvard Kennedy School, calcula que el cost real acabarà superant el bilió de dòlars, és a dir, prop de 850.000 milions d’euros. Una factura gegantina que podria perseguir els contribuents nord-americans durant dècades, destaca a la CNN.

El cost immediat de la guerra

Segons el Pentàgon, la nova estimació incorpora despeses que inicialment no s’havien comptabilitzat, com la reparació de bases militars danyades al Pròxim Orient, la substitució d’equipament destruït i els costos operatius de l’ofensiva. El conflicte ha obligat Washington a mantenir entre dos i tres grups aeronavals a la regió, a més d’un desplegament permanent de desenes de milers de soldats. També s’han utilitzat grans quantitats de míssils Tomahawk, bombes guiades i sistemes d’intercepció antiaèria.

Bilmes recorda que reemplaçar aquest armament és ara molt més car que abans. Un míssil Tomahawk que figurava als inventaris per uns 2 milions de dòlars pot costar avui fins a 3,5 milions fabricar-lo de nou.

Una factura que durarà anys

Els experts adverteixen que la despesa no acabarà quan baixin les tensions militars. El govern nord-americà haurà d’afrontar durant anys la reconstrucció d’instal·lacions militars, la reposició de sistemes d’armes més avançats i l’atenció mèdica dels veterans desplegats a la zona. Actualment, hi ha uns 55.000 soldats nord-americans al Pròxim Orient potencialment exposats a riscos químics, ambientals i psicològics derivats del conflicte.

Les guerres dels últims vint anys a l’Iraq i l’Afganistan ja van demostrar que els costos sanitaris i socials dels veterans poden allargar-se durant dècades i acabar representant una part important de la despesa total.

El petroli pressiona l’economia mundial

Més enllà de la despesa militar, la guerra comença a colpejar l’economia global. El Departament d’Energia dels EUA adverteix que el preu del petroli es mantindrà per sobre dels 100 dòlars per barril les pròximes setmanes, alimentant el risc d’una nova escalada inflacionària. L’administració nord-americana ja ha revisat a l’alça la previsió del preu de la gasolina, que podria arribar als 5 dòlars per galó als Estats Units.

La situació s’ha agreujat després que una de les plantes de processament de gas més importants dels Emirats Àrabs Units confirmés que no recuperarà la plena capacitat operativa fins al 2027 pels danys provocats pels atacs iranians. Al mateix temps, un gran vessament de petroli detectat prop de l’illa iraniana de Kharg continua expandint-se al golf Pèrsic, segons imatges per satèl·lit.

Tensió a l’estret d’Ormuz

El conflicte també ha obligat diversos països occidentals a reforçar la seguretat marítima a l’estret d’Ormuz, una de les rutes comercials més sensibles del planeta. El Regne Unit ha anunciat l’enviament de sistemes antimines i equips antidrons per protegir el trànsit marítim a la zona. Mentre Washington intenta evitar una escalada encara més gran, la guerra amb l’Iran ja comença a transformar-se en una crisi econòmica global amb impacte directe sobre els mercats energètics, la inflació i la despesa pública nord-americana.