Sis ciutadans espanyols, cubans i colombians han estat acusats de terrorisme a Lituània per un presumpte atemptat fallit contra una empresa relacionada amb l'ajuda militar a Ucraïna l'any 2024, segons ha anunciat aquest divendres la fiscalia del país bàltic. A finals d'aquell any, la fiscalia va anunciar la detenció de dos residents espanyols, un nacional i l'altre amb doble nacionalitat hispanocolombiana, els quals, segons el comunicat publicat aquest divendres, van actuar en connivència amb els altres quatre sospitosos i seguint les instruccions de la intel·ligència russa. Segons el fiscal, Arturas Urbelis, la investigació "permet sospitar raonablement" que els fets es van cometre "seguint instruccions i en benefici" de l'agència d'intel·ligència militar russa, el GRU.
Les sis persones, totes en presó preventiva, s'enfronten a penes de presó de fins a 15 anys de presó per intentar cremar les instal·lacions d'una empresa a la ciutat lituana de Siauliai, on s'emmagatzemaven equips tècnics de ràdio destinats a les forces armades ucraïneses. Tot i això, segons la reconstrucció dels fets que ha presentat aquest divendres la fiscalia, el grup va fracassar dues vegades en la seva missió i no va aconseguir danyar el material. En el primer intent, que presumptament es va produir el 17 de setembre de 2024, un ciutadà espanyol i un ciutadà amb doble nacionalitat hispanocolombiana es van desplaçar a les instal·lacions de l'empresa TVC Solutions amb material incendiari, però van abandonar el seu pla després de ser sorpresos per uns vianants.
El segon cop van incendiar la nau
Els dos homes van fugir a Riga, on van ser detinguts per la policia letona i extradits a Lituània en haver-hi una euroordre per la seva detenció. El segon intent d'atac contra les instal·lacions de TVC Solutions es va produir el 22 de setembre de 2024, només cinc dies després de l'anterior. En aquella ocasió, van viatjar fins a Siauliai un rus i un bielorús residents a Espanya, que van marxar de l'indret convençuts de l'èxit de l'operació, tot i que més tard es va determinar que les instal·lacions no havien patit danys perquè el líquid incendiari no va ser suficient per fer cremar els equips emmagatzemats. Un dia després, segons la fiscalia, el 23 de setembre, va arribar al lloc dels fets una ciutadana cubana resident a Rússia per valorar el perjudici que s'havia causat amb l'atac, però va ser detinguda per les autoritats lituanes.
Els investigadors també han identificat un colombià resident a Espanya que suposadament va actuar com a intermediari i desenvolupava un paper financer al grup i que va ser detingut i extradit a Lituània el mes de maig de 2025. També hi ha un altre sospitós colombià que ha estat detingut i a l'espera del procés d'extradició cap a Lituània, i la fiscalia ha identificat a tres altres sospitosos que estan en cerca i captura. Es tracta de dos homes cubans, un d'ells amb nacionalitat russa, ambdós nascuts el 1991, i d'una dona de doble nacionalitat hispanocubana de 1965, que, segons les dades disponibles, es trobarien tots a Rússia. Es creu que les dues accions van ser coordinades pel colombià i el cubà residents a Rússia, a qui la fiscalia ha relacionat amb els serveis secrets del país.
Atemptats en altres països
Les dades recollides per la investigació, assegura la fiscalia, suggereixen que el grup podria haver comes actes similars de sabotatge a altres països europeus com Txèquia, Polònia i Romania. "Tots estàvem units i connectats pels mateixos organitzadors, el modus operandi del pla d'acció i objectius comuns: intimidar el públic, pertorbar i obstaculitzar el suport a Ucraïna en la seva defensa contra la invasió russa, així com promoure una sensació de por i desconfiança a les societats dels països occidentals i la desestabilització de les estructures constitucionals, polítiques, econòmiques i socials dels estats".