Una setmana més amb tensió i nervis geopolítics. La insistència del president dels EUA, Donald Trump, perquè els Estats Units prenguessin el control de Groenlàndia, territori danès amb autonomia, ha deixat una empremta profunda en la relació transatlàntica, segons responsables europeus citats per CNN. Tot i que el president nord-americà va descartar dimecres qualsevol acció militar i va retirar les seves amenaces de tarifes després d’una reunió amb el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, la diplomàcia occidental encara arrossega les conseqüències de setmanes de tensió.
Un diplomàtic europeu va descriure la situació recent com un “remolí d’absurditat que perjudica les relacions transatlàntiques, distreu de la crisi d’Ucraïna i alegra Rússia i la Xina”. La pressió de Trump va arribar al punt d’amenaçar amb tarifes als països que s’oposaven a la seva ambició sobre l’illa, considerada estratègicament vital per a la seguretat àrtica i el trànsit marítim. Dinamarca i els aliats europeus es van mantenir ferms, considerant fins i tot mesures comercials de represàlia, generant un clima tenso a la reunió del World Economic Forum a Davos.
El paper de la Unió Europea
Malgrat la retirada de Trump, els efectes es fan sentir. Un grup clau del Parlament Europeu va bloquejar la ratificació d’un acord comercial amb els EUA, mentre la confiança europea cap a Washington es veu clarament erosionada, segons destaca el mateix portal. Com va assenyalar la vicepresidenta sueca, Ebba Busch, “la confiança ha estat realment danyada, i costarà temps reparar-la”. Charles Michel, expresident del Consell Europeu, va declarar que “la relació transatlàntica tal com l’hem coneguda durant dècades està morta” i que Europa ha d’assumir un nou enfocament per gestionar Trump i futures crisis.
El debat sobre Groenlàndia ha posat sobre la taula no només qüestions comercials, sinó també la seguretat i la sobirania. Líders com el canceller alemany, Friedrich Merz, han subratllat la necessitat que Europa renovi la seva fe en l’OTAN i inverteixi en defensa pròpia. “L’antic ordre mundial s’està desmantellant a un ritme vertiginós”, va afirmar Merz, afegint que Europa ha de ser capaç de defensar-se i mantenir la seva competitivitat econòmica. En la mateixa línia, el primer ministre noruec, Jonas Gahr Støre, va insistir que la cooperació diària entre països de l’OTAN continua sent estreta, malgrat les tensions.
Groenlàndia, la punta de l'iceberg
Experts apunten que el conflicte sobre Groenlàndia és només la punta de l’iceberg. L’illa és estratègica per a la geopolítica àrtica, amb valor militar, minerals i control de rutes marítimes que es tornen accessibles pel desglaç accelerat. Així, les accions de Trump, més enllà de ser considerades excentricitats presidencials, reflecteixen la competència creixent entre EUA, Rússia i Xina per la influència a l’Àrtic i la protecció dels interessos occidentals.
El que queda clar és que, encara que els Estats Units i Europa comparteixen un compromís amb l’OTAN i la seguretat col·lectiva, la crisi de Groenlàndia evidencia que les diferències d’enfocament estratègic i de diplomàcia poden posar en risc dècades d’aliances consolidades. Europa haurà de replantejar-se com equilibrar la seva dependència militar dels EUA amb la necessitat d’exercir sobirania política pròpia, mentre Washington navega entre transaccions unilaterals i compromisos multilaterals.