Fa setmanes que sentim parlar sobre de Groenlàndia i de l'interès dels Estats Units per controlar l'illa, o més aviat del seu president, Donald Trump. Tot i el recent preacord al qual s'ha arribat en el marc de l'OTAN, no hi deixa d'haver incertesa al voltant de les pretensions del magnat republicà a l'Àrtic. La posició estratègica del territori i els seus recursos naturals són el que més l'atreuen, però a gran part de la resta del món el que li interessa és la importància de l'illa en el futur climàtic del planeta —com a mínim, en l'hemisferi nord. A Catalunya, el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) té tres investigadors que s'hi han desplaçat en diferents ocasions per investigar sobre la qüestió. I la realitat és que aquests expedicionaris catalans que han estat a Groenlàndia estan preocupats pels EUA, per l'impacte que poden tenir en la recerca. Així ho expressa a ElNacional.cat un d'ells, en Sergi Pla, que fa més de 30 anys que viatja per l'illa: "Potser ja no ens hi deixen entrar".
Abans de res, hauríem d'aclarir per què Groenlàndia és tan important pel clima. Des del CREAF expliquen, d'una banda, que l'Àrtic és una de les regions més sensibles a la crisi climàtica per mor d'un fenomen conegut com a amplificació àrtica, un conjunt de mecanismes de retroalimentació que expliquen per què actualment parlem d'un increment de fins a 6 °C respecte de l'era preindustrial i del consegüent desgel —per relativitzar, l'increment en el Mediterrani és de 4 °C—. Un d'aquests mecanismes de retroalimentació és l'albedo: a mesura que hi ha menys superfície de gel i de neu, la radiació solar no es reflecteix i queda absorbida tant per l'oceà com per la superfície terrestre. Però, malauradament, la cosa no s'acaba aquí.
Per què és important l'Àrtic?
"Ens estem mirant massa el melic. El que passa a l'Àrtic ens passarà a tots", adverteix Pla. El fet és que, d'una altra banda, el clima del nostre hemisferi depèn en gran part del que passa al pol nord. Una altra de les expedicionàries, na Mariana García Criado —investigadora Marie Skłodowska-Curie al CREAF—, diu que l'Àrtic és "una regió clau per regular el clima". El desgel accelerat i l'escalfament global alteren, per exemple els corrents de circulació atmosfèrica. Si aquests corrents tenen ondulacions profundes cap a zones més meridionals, a Europa patim episodis extrems com onades de fred, de calor o de pluges prolongades. I més del mateix passa amb la posició dels anticiclons. De fet, la recent onada de fred que hem patit s'explica perquè l'anticicló s'ha situat a l'est de Groenlàndia, cosa que fa que arribi l'aire fred directament a Europa.
Pel que fa als mecanismes de retroalimentació, García Criado va fer una expedició el 2023 a l'oest Groenlàndia per estudiar-los durant unes setmanes. Va anar a l'illa Disko, també coneguda en groenlandès com a Qeqertarsuaq, on viuen uns 500 inuits que s'alimenten de la caça i de la pesca. Al costat dels assentaments hi ha l'estació de recerca, on l'expedicionària va investigar l'impacte del desglaç del permagel en els ecosistemes de la tundra. "Els líquens disminueixen pel canvi climàtic, mentre que augmenta el procés d'arborització. És un exemple de retroalimentació: el permagel es desglaça, allibera carboni i nutrients, i creixen els arbusts, que acceleren aquest cicle", explica. Malauradament, l'amenaça dels EUA podria afectar aquesta mena d'estudis per entendre millor la crisi climàtica.
L'amenaça dels EUA
Pla hi ha viatjat molts cops en els últims 30 anys. L'última vegada va ser el 2024, a la península de Nuussuaq (també a l'oest), on va estudiar els registres sedimentaris dels estanys per saber com era l'ambient en el passat. A l'abril té planejada una nova expedició de tres setmanes a Qaanaaq, al nord-oest, on els inuits van ser desplaçats pels EUA. En aquesta ocasió, pretén estudiar el clima i, específicament, els anticiclons que abans esmentàvem. Tant la seva recerca com la de García Criado són importants per preparar-nos de cara a un futur impredictible, però que sabem podria afectar greument els conreus d'Europa i, fins i tot, provocar crisis de producció d'aliments. Tanmateix, Trump no ho veu així, tal com demostra la retirada dels EUA de més de 60 organismes internacionals vinculats al clima. I això fa patir l'expedicionari del CREAF, que recorda que "a Groenlàndia hi ha molta participació dels EUA; si això s'acaba, s'acaba molta de la recerca".
Això ja passa en altres indrets, com al pol oposat, a l'Antàrtida. D'aquí a dues setmanes hi anirà durant un mes García Criado, que recorda que els EUA ja han retirat molts vaixells científics. L'Alícia Pérez-Porro, cap d'interacció política i relacions institucionals del CREAF, apunta que aquesta retirada científica encara no ha passat a Groenlàndia, però que "no vol dir que Trump no ho acabi fent". En qualsevol cas, Pérez-Porro recorda que "la recerca és molt cara a l'Àrtic" i que "cal un pressupost molt alt", que fins ara han cobert en alt grau els EUA. "Si retallen, la recerca quedarà coixa", diu. Davant la incertesa, la Comissió Europea ha impulsat una reforma de la llei de l'Àrtic en la qual el CREAF vol participar: els tres investigadors, Pla, García Criado i una tercera, Sara Marañón, comunicaran quines són les seves prioritats ambientals per ajudar a traçar el nou full de ruta.
Una recerca per als inuits
Pitjor que les retallades en recerca és l'escenari d'una ocupació de Groenlàndia. García Criado recorda que les polítiques ambientals als EUA han empitjorat, de manera que una ocupació "podria portar a una sobreexplotació" de recursos. "Es podria reduir l'accés i afectaria el coneixement sobre el canvi climàtic", afegeix. Pla coincideix amb la investigadora, i diu que és una "preocupació". "Sobretot a Qaanaaq —on té previst anar a l'abril—, on hi ha una base dels EUA", detalla. En aquest cas extrem, Pérez-Porro assenyala que des del CREAF seguirien les indicacions que arribessin del Ministeri d'Exteriors espanyol, tot i que la decisió final seria dels expedicionaris.
La incertesa és nova per a tothom. En la seva llarga carrera, Pla no s'havia trobat mai res així, ni amb Rússia ni amb la Xina —a qui Trump utilitza com a excusa per controlar l'illa. Tan sols recorda que l'inici de la guerra d'Ucraïna va provocar la suspensió de molts projectes amb Rússia: "Uns companys havien d'anar a l'Àrtic rus i al final no van poder". Ara, si tot va bé, ni els EUA, ni Rússia, ni la Xina evitaran que el veterà expedicionari torni a Groenlàndia a l'abril. A Qaanaaq, els caçadors inuits el guiaran amb trineus de gossos sobre el gel d'uns estanys que encara estaran congelats, abans no arribi l'estiu. I això, en certa manera, l'entristeix, ja que en els seus últims viatges ha vist com cada vegada hi ha menys gossos, que cauen dins dels llacs per culpa del desgel. Els gossos ara són més aviat pels turistes, i els caçadors ara són pescadors. És per aquestes coses que la recerca és necessària, segons García Criado, que remarca la importància de la comunitat local en la recerca: sense l'aprovació dels inuits no hi ha projectes d'investigació, per dir-ho d'alguna manera. Uns projectes que han hagut de canviar al llarg dels anys per ser més respectuosos i útils per als habitants de Groenlàndia. "Hi ha 55.000 persones allà, i els hi pertany", sentencia la investigadora.
Imatge principal: Sergi Pla, investigador del CREAF, en la seva última expedició a Groenlàndia / Santiago Giralt, investigador del GEO3BCN-CSIC