Després de 40 hores de foscor, l'empresa estatal cubana Unió Elèctrica (UNE), encarregada del subministrament elèctric a Cuba, ha anunciat el restabliment complet del Sistema Electroenergètic Nacional (SEN). Així i tot, durant aquest diumenge, els talls parcials d'energia afectaran el 55% del país durant l'horari de més demanda, entre la tarda i la nit. L'UNE ha informat del restabliment total del servei elèctric a través d'un missatge a les xarxes socials, en el qual ha explicat que la quarta apagada al país des de l'inici d'aquest any 2026, ocorreguda aquest divendres, es va deure a "una fallada en la línia de 220 kilowatts que uneix les ciutats de Santa Clara i Sancti Spíritus", al centre del país.
L'estat caribeny arrossega des de fa anys, després de la crisi econòmica provocada per la pandèmia de covid-19, una profunda crisi energètica, però la situació s'ha vist agreujada pel bloqueig petrolier imposat pel govern dels Estats Units el mes de gener, el que ha dut els talls elèctrics als nivells màxims. La falta d'electricitat altera tots els serveis bàsics com el subministrament d'aigua potable a les llars, la climatització així com els serveis estatals com la sanitat, joia de la corona del règim cubà que sobreviu a dures penes a les successives crisis energètiques, econòmiques i socials.
El mateix govern cubà reconeix que la situació del SEN és "crítica", amb talls d'electricitat que poden durar més de 35 hores consecutives a l'Havana, la capital de l'estat caribeny, i fins a tres dies seguits en altres regions del país. Per a aquest diumenge, l'UNE preveu per a l'horari de demanda més elevada una capacitat de generació de 1.473 megawatts (MW) davant la demanda màxima prevista de 3.200 MW. Això deixa el dèficit entre oferta i demanda en 1.727 MW, per la qual cosa es desconnectaran de la xarxa elèctrica fins a 1.757 MW per evitar les apagades desordenades.
Les causes
La crisi energètica que travessa l'estat caribeny presenta múltiples causes que s'arrosseguen des de fa anys. El subministrament de combustible, la falta d'inversió en el manteniment de la xarxa elèctrica i de les centrals de producció i, ara, el bloqueig dels Estats Units al comerç de petroli amb l'illa són els ingredients que donen com a resultat les constants apagades. El dèficit en la generació elèctrica és causat per dues parts. D'una banda, set de les 16 unitats de generació termoelèctrica, de la qual depèn bona part de l'antiga xarxa elèctrica cubana (un 40%), es mantenen sense poder aportar energia per avaries o treballs de manteniment. La majoria de les plantes termoelèctriques cubanes, que necessiten el petroli com a combustible per funcionar, i que fa mesos que no arriba a l'illa pel bloqueig imposat per Trump, són velles i acumulen dècades de falta de manteniment.
D'altra banda, un altre 40% de la generació elèctrica a Cuba depèn dels motors de generació, una font d'energia que requereix dièsel i fueloil que s'importa a Cuba des de l'exterior. La pressió creixent dels Estats Units sobre l'illa des d'inicis de 2026 ha aturat tot aquest comerç i ha deixat sense combustible bona part d'aquest sector generador. El 20% restant del mix energètic cubà s'obté del gas i de fonts renovables, i aquí l'estat caribeny rep el crucial suport de la Xina per poder mantenir aquesta part de la generació elèctrica. La falta de combustible i de manteniment ha provocat que diversos càlculs independents hagin xifrat entre 8.000 i 10.000 milions de dòlars la inversió necessària per reflotar la xarxa elèctrica al país caribeny.
Els EUA mantindran les sancions i el bloqueig
Però davant d'aquesta galopant crisi, que afecta el dia a dia dels cubans, els Estats Units reiteren el manteniment de totes les sancions sobre Cuba, i també el bloqueig sobre la importació de petroli per part del règim cubà. Aquest dissabte, el secretari d'Estat del govern de Trump, Marco Rubio, un dels més importants defensors de la recrudescència de la política estatunidenca contra el règim castrista, ha assegurat que els EUA "continuaran utilitzant" totes les eines al seu abast per fer front a les amenaces de seguretat que planteja el règim cubà, com també per impulsar reformes econòmiques i polítiques. "Els líders de Cuba simplement han d'optar per comprometre's amb reformes reals, la pau i la prosperitat, abans no sigui massa tard", subratlla el cap de la diplomàcia estatunidenca en un comunicat.
Les declaracions de Rubio es van produir en el marc del cinquè aniversari de les protestes massives de l'11 de juliol de 2021, en les quals milers de cubans van sortir al carrer per protestar contra l'escassetat, la falta de llibertats i la crisi energètica que ja vivia aleshores el país, no pas tan greu com la que es viu ara, però. El secretari va condemnar que, cinc anys després de l'esclat social, encara hi hagi centenars de cubans detinguts "injustament". A més, va tornar a carregar contra els líders del règim de l'illa, que va acusar, sense presentar proves, de robar i ocultar a l'estranger els pocs recursos que li queden a l'illa. Tot i això, va assegurar que el president dels Estats Units, Donald Trump, ha ofert a Cuba ajuda i assistència per a la reconstrucció, i també "la promesa d'una nova relació entre els nostres dos països", a condició que el règim accepti implementar reformes polítiques i econòmiques que brindin al país una oportunitat de prosperar.
Washington fa sis mesos que aplica una política de màxima pressió sobre Cuba, especialment des de la detenció de l'aleshores president de Veneçuela, Nicolás Maduro, el mes de gener, després de bombardejar Caracas i altres punts de l'estat caribeny en una breu intervenció militar. Després d'haver "solucionat" l'afer veneçolà, el mandatari estatunidenc va girar la vista cap a Cuba, on també ha deixat anar la possibilitat d'una intervenció militar per fer caure el règim castrista, que governa l'illa des de la fi de la Revolució Cubana l'any 1959. El bloqueig petrolier que imposa des del febrer d'enguany i les noves sancions que ha aplicat els Estats Units, que han foragitat les empreses estrangeres, per exemple, al sector hoteler del país, han de servir, segons l'administració Trump, per forçar el govern castrista a aplicar reformes, tant econòmiques com polítiques.
En els últims mesos, la pressió estatunidenca, sumada a l'ombra d'una possible intervenció militar a l'illa, ha provocat l'anunci per part del govern que lidera Miguel Díaz-Canel, hereu polític dels germans Castro, de diversos paquets de reformes amb l'objectiu d'obrir l'economia cubana a la inversió estrangera i per permetre la iniciativa econòmica privada al país. Per als EUA, però, no n'hi ha prou amb aquests passos, i demanen també la reforma política del país per fer caure el Partit Comunista de Cuba del poder.
Si això no canvia, per tant, es continuarà mantenint sobre Cuba el bloqueig petrolier i les sancions i, per tant, la falta d'energia elèctrica que fa mesos que afecta el dia a dia dels cubans. El sistema sanitari del país, referent a nivell global i joia de la corona del règim castrista, es troba pràcticament paralitzat per la falta tant d'electricitat com de subministraments mèdics, la falta de material en condicions i, també, de professionals. La greu crisi que travessa el sistema sanitari ha obligat a ajornar centenars d'intervencions quirúrgiques i proves diagnòstiques i, davant la desesperança per la situació, milers de professionals sanitaris han abandonat la professió durant els últims cinc anys, i alguns també el país.
Clima de protesta
De fet, en pocs anys, prop de dos milions de cubans haurien abandonat l'illa, la majoria joves d'entre 18 i 45 anys que es veuen sense futur en un país que fa anys que es troba en crisi i que els últims moviments de l'administració Trump no han fet més que empitjorar. Davant de la carestia en augment, els cubans van prendre els carrers ara fa cinc anys, i algunes veus de la dissidència cubana argumenten que l'aire que es respira a l'illa aquests dies, després d'anys d'aprofundiment de les mancances, és de protesta. "L'aprofundiment estructural de les carències i de les desigualtats pot produir un esdeveniment semblant al de l'11J", sosté l'opositor cubà, Manuel Cuesta Morúa. Per la seva part, Marthadela Tamayo assegura que des de l'11J no s'ha vist cap manifestació similar, "en el sentit que va ser massiva", i reconeix que l'illa pot tornar-ho a viure, ja que "les condicions actuals ens hi porten". De fet, cada dia es registren protestes, normalment de desenes de persones que, de forma pacífica, i principalment a l'Havana, reclamen a l'estat serveis bàsics com l'electricitat, aigua i aliments. El descontentament social s'expressa en cassolades, bloquejos de carrers i cremes d'escombraries.
Cuesta Morúa indica, a més, que les protestes que es viuen a l'illa actualment consoliden cinc anys després de l'11J una "reconfiguració del tipus nou de relació entre la societat i l'Estat cubans: ruptura del contracte històric entre poble i govern revolucionaris". Per la seva banda, la directora de Cubalex, Laritza Diversent, assenyala a EFE que "a partir de les protestes de l'11J la població civil cubana no ha deixat de sortir al carrer" (a protestar) i ressalta, alhora, un "canvi de perspectiva dins de la ciutadania", que "ha creat mecanismes per manifestar-se". Però el govern cubà ha endurit la seva resposta a aquestes protestes i "porta a presó i imposa dures sancions a alguns dels que protesten", assegura Cuesta Morúa. En aquest sentit, l'Observatori Cubà de Drets Humans (OCDH) ha denunciat que a Cuba hi ha "una greu situació repressiva" i ha comptabilitzat "almenys 1.949 accions repressives" només el primer semestre de l'any. Per la seva part, Human Rights Watch ha demanat al govern cubà que alliberi "immediatament i incondicionalment" a tots els presos polítics i posi fi a la seva "repressió sistemàtica" de la dissidència.
Un 'Delcy a la cubana'?
Des dels EUA, la recuperació de la "normalitat" a l'illa només es donarà quan el govern cubà inici les reformes a escala política i econòmica en les quals fa mesos que insisteixen. Les passes fetes pel règim castrista d'obertura econòmica no han estat suficients, ni tampoc els passos que s'hagin pogut donar en les negociacions entre els dos estats. Dins d'aquest punt, el net de Raúl Castro, Raúl Guillermo Rodríguez Castro, àlies El Cangrejo, es presenta a si mateix com la persona ideal per liderar el canvi a Cuba, com també unes possibles negociacions amb els Estats Units. "Donada l'oportunitat, clar que [puc negociar] amb Trump", afirmava el passat dilluns en una entrevista a USA Today.
Però el mateix Rubio va considerar davant la Cambra de Representants dels EUA que no hi havia cap figura a Cuba que pogués liderar el canvi al país, com sí que han trobat a Veneçuela en la figura de Delcy Rodríguez, vicepresidenta de Maduro i a qui Trump manté com a presidenta de Veneçuela. "Realment no crec que aquest sistema sigui capaç de reformar-se, a menys que noves persones assumeixin el poder o prevalgui una nova forma de pensar", va dir.