Cuba ha patit aquest dilluns una nova apagada generalitzada que ha deixat més de nou milions de persones sense electricitat. Les causes encara s'estan investigant, mentre el govern cubà treballa en la recuperació "pas a pas" del servei, segons ha explicat el director general d'Electricitat del Ministeri d'Energia i Mines, Lázaro Guerra. La companyia estatal Unión Eléctrica treballa activant microsistemes que generin energia a les àrees de l'Havana, Matanzas, Pinar del Río, Villa Clara, Sancti Spíritus, Las Tunas, Granma i Holguín. Es tracta de la sisena apagada d'aquest tipus que pateix l'illa caribenya en any i mig.
D'acord amb els protocols per al restabliment del servei, també s'han activat fonts d'energia com la solar, hidroelèctrica i motors de generació que operen amb dièsel i fueloil, tot i que aquests combustibles estan fortament limitats a l'illa pel bloqueig petrolier dels EUA. Energitzar les centrals termoelèctriques sense aquesta font energètica de ràpid encès pot ser un repte, com va explicar fa una setmana Guerra, després de produir-se l'anterior apagada massiva que va afectar uns sis milions de cubans. Així mateix, la situació estructural del sistema elèctric cubà és crítica per les freqüents avaries a les centrals termoelèctriques del país. El Govern cubà no disposa de prou divises per importar combustible per als motors de generació que requereixen dièsel o fuel oil.
Abans d'aquesta nova "desconnexió total" la situació ja era crítica a l'illa, amb apagades d'unes 15 hores diàries a l'Havana i períodes continus sense corrent de fins a dos dies a les províncies. Cuba travessa una profunda crisi energètica des de mitjans del 2024, una situació que s'ha agreujat en els últims tres mesos amb el bloqueig petrolier imposat pels EUA que està paralitzant l'economia per complet. L'activitat econòmica està gairebé totalment paralitzada i el descontentament social va en augment: en els últims dies s'han succeït les protestes en diferents ciutats del país, almenys una de les quals va acabar de forma violenta i amb detencions.
Un terratrèmol de magnitud sis a Guantánamo i Santiago
Coincidint amb l'apagada, l'illa de Cuba ha patit aquesta matinada un terratrèmol de magnitud sis. S'ha percebut a les províncies de Guantánamo i de Santiago de Cuba. El Centre Nacional d'Investigacions Sismològiques cubà ha informat d'un tremolor amb epicentre al mar, perceptible a les 00.28 hora local, "a una profunditat de 20 quilòmetres, amb una magnitud de 6,0 i situat 37 quilòmetres al sud-est d'Imías, província de Guantánamo".
Trump amenaça de “prendre” l'illa
Paral·lelament, el president dels Estats Units, Donald Trump, continua amenaçant les autoritats de l'illa. El mandatari republicà ha afirmat aquest dilluns que seria "un gran honor" per a ell "prendre Cuba". "Sigui alliberar-la o prendre-la. Podria fer el que volgués amb ella", ha afirmat Trump en una compareixença de premsa a la Casa Blanca. El mandatari ha reiterat que la seva Administració manté converses amb les autoritats cubanes i ha descrit l'illa com "una nació fracassada" perquè "no tenen diners, no tenen petroli, no tenen res".
El president republicà ha amenaçat en les últimes setmanes amb prendre control de l'illa sigui de forma "amistosa" o hostil, i ha repetit que el Govern de l'Havana "caurà molt aviat" perquè el país "està en ruïnes", afectat pel bloqueig de cru imposat per Washington el gener passat. La setmana passada, el president cubà, Miguel Díaz-Canel, va confirmar que estan en contacte amb els EUA per "buscar solucions per la via del diàleg a les diferències entre ambdós Governs". Aquest dilluns s'ha conegut que Trump ha condicionat l'acord precisament al fet que Díaz-Canel deixi el poder, segons ha revelat The New York Times. Segons dos funcionaris citats sota anonimat, Washington no està pressionant perquè es prenguin mesures contra membres de la família de Fidel Castro, els quals continuen sent figures influents dins de l'aparell de poder del país, i la seva proposta no necessàriament modificaria l'estructura de l'actual sistema polític.