El cognom Castro torna a situar-se al centre del debat sobre el futur de Cuba, però aquesta vegada des d’un registre inèdit. Sandro Castro, net de Fidel Castro, s’ha convertit en una figura mediàtica inesperada gràcies a la seva activitat a les xarxes socials, on combina provocació, humor i crítica política en un país marcat per una crisi profunda. Amb més de 150.000 seguidors, el jove empresari i propietari d’un club nocturn trenca amb la discreció habitual de la seva família i s’exposa amb vídeos que sovint ironitzen sobre la situació del país, fins i tot amb escenes en què un fals Donald Trump intenta “comprar” Cuba.

Lluny de considerar-ho una burla, Castro defensa que el seu contingut reflecteix el malestar general. “Estic fent vídeos sobre una situació tensa i trista”, assegura en una entrevista a la CNN. “Almenys estic tractant de fer feliç a la gent. De treure’ls un somriure. Mai em burlaria d’una situació que jo també pateixo”. El seu discurs connecta amb la realitat quotidiana de molts cubans, marcada per apagades constants, manca d’aigua i escassetat de productes bàsics. “És tan difícil”, admet. “Pateixes milers de problemes. En un dia, pot ser que no hi hagi electricitat, no hi hagi aigua. Els productes no arriben. És molt dur, realment dur”.

Un hereu que qüestiona el model

Tot i reivindicar el seu cognom —“El meu nom és el meu nom. Estic orgullós del meu nom”—, Sandro Castro no evita les crítiques al sistema actual. Es defineix com “un revolucionari, però un revolucionari d’idees, de progrés, de canvi” i aposta per reformes econòmiques profundes. “Hem d’obrir el model econòmic, eliminar la burocràcia”, afirma, en una crítica directa a l’estructura que va impulsar el seu avi. També es mostra contundent amb l’actual president cubà: “No diria que està fent una bona feina. Per a mi, no està fent una bona feina”.

En aquest context, el net de Fidel Castro defensa obertament una orientació cap al capitalisme i fins i tot veu amb bons ulls un acostament als Estats Units com a via per sortir de la crisi. “Hi ha moltes persones a Cuba que pensen de manera capitalista. Hi ha moltes persones aquí que volen fer capitalisme amb sobirania”, explica. I conclou amb una afirmació que sintetitza el seu posicionament: “Crec que la majoria dels cubans volen ser capitalistes, no comunistes”. Les seves paraules, però, contrasten amb la seva pròpia imatge pública, envoltada de privilegis que molts consideren inaccessibles en un país on el salari mitjà és inferior als 20 dòlars mensuals.

Moviments a l’ombra i pressió dels EUA

Mentre Sandro Castro genera soroll des de les xarxes, altres membres de la família es mouen en un pla molt més discret però potencialment decisiu. Segons l'agència Axios, el secretari d’Estat nord-americà, Marco Rubio, manté converses amb Raúl Guillermo Rodríguez Castro, net de Raúl Castro (germà de Fidel Castro), en un intent de trobar vies de canvi a l’illa al marge dels canals oficials. “No ho qualificaria tant de ‘negociacions’ com de ‘converses’ sobre el futur”, apunta un alt càrrec de l’administració Trump, que deixa clar l’objectiu de fons: “La nostra posició —la del govern dels Estats Units— és que el règim ha de desaparèixer”.

Aquestes converses reflecteixen la percepció de Washington que sectors més joves i amb mentalitat empresarial dins de l’entorn dels Castro podrien facilitar una transició. En paral·lel, el mateix Donald Trump ha confirmat que hi ha contactes oberts amb l’illa: “Estem parlant amb Cuba ara mateix... i haurien absolutament de fer un acord”. Tot plegat arriba en un moment en què Cuba afronta una situació límit, amb la xarxa elèctrica fallant, hospitals restringint serveis i una economia cada cop més debilitada.