La recent expiració de l'START III, el tractat que regulava el desarmament nuclear entre els Estats Units i Rússia, obre un nou escenari global en matèria d’armament estratègic. Vigent des del 2010 i renovat temporalment el 2025, el tractat fixava límits clars sobre el nombre d’armes nuclears desplegades i els sistemes balístics de les dues potències. Amb la seva caducitat, aquestes restriccions han deixat de tenir efecte.
Segons les dades del SIPRI, EUA i Rússia concentren aproximadament el 87 % de les armes nuclears mundials, amb uns 12.241 caps nuclears entre els nou països que posseeixen arsenal, incloent-hi el Regne Unit, França, Xina, Índia, Pakistan, Corea del Nord i Israel. De totes elles, unes 9.614 es consideren operatives, i més de 3.900 estan actualment desplegades, amb prop de 2.100 en estat d’alerta.
Els experts alerten que aquest panorama eleva els riscos de proliferació i de tensió internacional, especialment en un context en què la vigilància i els mecanismes de control queden debilitats. L’absència d’un acord obliga a més seguiment internacional i a la cooperació entre potències per evitar escalades accidentals.
Els Estats Units i Rússia: els gegants nuclears
Els Estats Units compten amb 1.770 ogives desplegades i 1.930 emmagatzemades, amb un total d’armes nuclears que arriba a 3.700. Incloent les retirades, el seu inventari supera les 5.100 unitats. La història nord-americana inclou més de 1.000 proves nuclears i els atacs d’Hiroshima i Nagasaki, els únics casos d’ús de bombes atòmiques contra població civil.
Rússia lidera el món amb 1.718 caps nuclears desplegades i 2.591 emmagatzemades, sumant un total de 5.459 unitats. Les converses amb els Estats Units per limitar armes nuclears es remunten als anys seixanta i van culminar amb el primer tractat SALT-1 el 1976. Des de 1957, Rússia ha realitzat més de 200 proves nuclears.
Aquesta concentració de poder nuclear entre dues potències obliga a la comunitat internacional a prestar especial atenció als mecanismes de seguretat i a possibles escenaris de conflicte, més encara quan el control de les armes estratègiques deixa de dependre d’un acord formal.
La resta del món nuclear
El Regne Unit posseeix 120 ogives desplegades i 105 emmagatzemades, principalment en submarins classe Trident i Vanguard. França compta amb 280 desplegades i 10 emmagatzemades, sent l’únic país de la Unió Europea amb arsenal nuclear. La Xina té 24 caps desplegades i 576 emmagatzemades, mentre que Índia, Pakistan, Corea del Nord i Israel mantenen únicament dades d’armes emmagatzemades, amb 180, 170, 50 i 90 unitats respectivament.
Alguns d’aquests països no han signat el Tractat de No Proliferació Nuclear (TNP), com Índia, Pakistan i Israel, cosa que dificulta la supervisió internacional. Corea del Nord, per la seva banda, es va retirar del TNP el 2003 després d’haver-se adherit el 1985.
Tot plegat dibuixa un panorama global complex, en què el control nuclear queda fragmentat i la seguretat depèn tant de la diplomàcia com del reforç de mecanismes de transparència. La fi de l'START III marca, sens dubte, una etapa en què la vigilància i l’anàlisi estratègica seran més importants que mai.