Els Estats Units preveuen retransmetre en directe l’afusellament de Nidal Hasan, l’expsiquiatre de l’exèrcit condemnat a mort per matar 13 persones en un tiroteig a la base militar de Fort Hood, a Texas, el novembre del 2009. L’execució, prevista per al 3 de desembre, serà la primera que duguin a terme les forces armades nord-americanes des del 1961 i la primera per afusellament des de la Segona Guerra Mundial. La decisió de fer-la pública situa Washington al centre del debat sobre la pena de mort i l’exhibició pública dels càstigs judicials.
El secretari de Defensa dels Estats Units, Pete Hegseth, va anunciar que l’execució seria pública en una entrevista amb l’activista conservador Jack Posobiec. "Ens assegurarem que la gent ho pugui presenciar", va afirmar Hegseth en un vídeo difós a les xarxes socials. Un funcionari del Pentàgon va confirmar posteriorment que l’afusellament es retransmetria en directe, tot i que no en va concretar els detalls. En ser preguntat sobre si Hasan havia fet alguna petició final, Hegseth va respondre que no li importava i que ho veurien el 3 de desembre.
Quan va ser l'última execució pública?
L’última execució militar als Estats Units va tenir lloc el 1961, quan John Bennett va ser penjat després de ser condemnat per violació i intent d’homicidi. Segons el Centre d’Informació sobre la Pena de Mort, les forces armades nord-americanes han executat 135 soldats des del 1916. El cas de Hasan representa, per tant, un precedent excepcional en la història recent de la justícia militar del país.
L’anunci arriba, a més, en un context de controvèrsia pels mètodes d’execució emprats als Estats Units. Els problemes registrats en diversos procediments d’injecció letal han reobert el debat sobre les condicions en què s’aplica la pena capital. Un dels casos que ha generat polèmica és el de Christa Pike, al qual s’han atribuït dificultats durant el procediment d’execució. Tot i aquesta coincidència temporal, no hi ha indicis que relacionin directament les controvèrsies per les injeccions letals amb la decisió de retransmetre l’afusellament de Hasan.
La massacre de Fort Hood va tenir lloc el 5 de novembre del 2009, quan Hasan va disparar a les instal·lacions militars i va matar 13 persones i en va ferir 30. Dotze dels morts i una trentena dels ferits eren militars. Hasan va ser abatut pels trets d’una agent de policia civil i va quedar parcialment paralitzat.
El 2013, un jurat militar el va condemnar a mort. Durant el judici, Hasan va assumir la seva pròpia defensa, però no va presentar testimonis ni va intentar rebatre els càrrecs. Els advocats designats pel tribunal consideraven que buscava la pena capital. El procés també va posar el focus en la seva oposició a les intervencions militars nord-americanes a l’Iraq i l’Afganistan, així com en els seus contactes amb Anwar al-Awlaki, un clergue radical vinculat a Al-Qaeda que va morir en un atac amb drons dels Estats Units al Iemen.
Segons Amnistia Internacional, el 2025 es van documentar almenys 17 execucions públiques al món: sis a l’Afganistan i onze a l’Iran. La retransmissió prevista als Estats Units obre el debat sobre fins a quin punt un càstig judicial ha de ser visible per a la ciutadania i quin paper té l’exhibició pública de la violència exercida per l’Estat.