Nidal Malik Hasan, de 56 anys, va construir bona part de la seva vida professional dins de l'Exèrcit dels Estats Units abans de protagonitzar una de les massacres més greus comeses en una instal·lació militar del país. Psiquiatre i major de l'Exèrcit, el 5 de novembre del 2009 va obrir foc a Fort Hood, a Texas, i va matar 13 persones. Condemnat a mort quatre anys després, ara té fixada l'execució per afusellament per al 3 de desembre del 2026, a la mateixa base on va perpetrar l'atac.
Hasan va néixer el 1970 a Arlington, Virgínia, en una família d'origen palestí, i va créixer principalment a l'estat nord-americà. Després de l'institut es va incorporar a l'Exèrcit i va continuar els estudis mentre desenvolupava la carrera militar. El 1995 es va graduar amb honors en bioquímica a Virginia Tech i dos anys després va entrar a la Uniformed Services University of the Health Sciences, la universitat vinculada a les forces armades on es formen professionals sanitaris. El 2003 es va graduar en medicina i va començar la seva especialització en psiquiatria al Walter Reed Army Medical Center, a Washington.
De psiquiatre militar als senyals d'alarma
Hasan va treballar durant anys atenent militars i va completar una formació avançada relacionada amb la psiquiatria militar i de desastres abans de ser destinat a Fort Hood l'estiu del 2009. Durant aquella etapa, però, alguns dels seus posicionaments ja havien generat preocupació entre companys i superiors. En una presentació del 2007 va abordar el conflicte que, segons ell, podien experimentar els soldats musulmans enviats a combatre en països de majoria musulmana i va defensar que poguessin deixar el servei com a objectors de consciència. Un informe posterior del Senat va concloure que hi havia hagut indicis de radicalització que no van ser abordats adequadament.
Abans de la massacre també havia mantingut comunicacions electròniques amb Anwar al-Awlaki, el clergue radical nord-americà establert al Iemen que acabaria convertint-se en una figura destacada d'Al-Qaida a la Península Aràbiga. L'FBI va tenir coneixement d'aquests contactes, però una primera avaluació va considerar que podien estar vinculats a les investigacions acadèmiques de Hasan sobre l'islam i les forces armades i va concloure que no estava implicat en activitats terroristes. Una revisió posterior de l'actuació de l'agència va considerar aquella anàlisi tardana, incompleta i precipitada i va assenyalar deficiències en l'intercanvi d'informació.
La massacre que el va portar al corredor de la mort
Els mesos previs al tiroteig, Hasan va comprar una pistola semiautomàtica FN 5.7, carregadors ampliats i mires làser, i va començar a practicar regularment en un camp de tir. Segons la sentència del Tribunal d'Apel·lacions de les Forces Armades, també havia visitat diverses vegades el centre de processament de soldats de Fort Hood abans de l'atac. El 5 de novembre del 2009 hi va entrar armat amb la pistola i centenars de cartutxos, va cridar "Allahu Akbar" i va començar a disparar contra els militars que es trobaven a l'interior. Va matar 13 persones i va deixar més de 30 ferits abans que els agents el reduïssin a trets. Les ferides el van deixar paralitzat de cintura cap avall i des d'aleshores utilitza una cadira de rodes
Durant el consell de guerra del 2013, Hasan va decidir exercir la seva pròpia defensa i pràcticament no va intentar rebatre l'acusació. "Les proves demostraran clarament que jo soc l'autor dels trets", va afirmar en l'al·legat inicial. També va declarar que havia estat "al bàndol equivocat" en el que qualificava de guerra dels Estats Units contra l'islam i que després havia "canviat de bàndol". No va presentar un cas de defensa ni va fer al·legat final. El tribunal militar el va declarar culpable de 13 assassinats premeditats i 32 intents d'assassinat premeditat i el va condemnar a mort, a més d'expulsar-lo de l'Exèrcit i retirar-li el sou i les prestacions.
Des d'aleshores Hasan ha estat reclòs al centre disciplinari militar de Fort Leavenworth, a Kansas, mentre la condemna recorria les diferents instàncies de la justícia militar. El Tribunal d'Apel·lacions de les Forces Armades va confirmar la sentència i el Tribunal Suprem dels Estats Units va rebutjar el març del 2025 examinar el seu últim recurs. Després que Donald Trump autoritzés l'execució, l'Exèrcit l'ha programada per al 3 de desembre a Fort Hood. Si finalment es porta a terme, serà la primera execució d'un militar nord-americà des del 1961 i el primer afusellament executat per les forces armades des del 1945. Hasan encara podria intentar frenar el procediment mitjançant un recurs d'habeas corpus davant la justícia federal civil.