La Unió Europea vol preparar-se per a un tipus de conflicte que no sempre arriba en forma de guerra oberta. Ciberatacs, sabotatges, incendis provocats, desinformació o incursions de drons formen part, segons Ursula von der Leyen, d’un nou escenari de seguretat al qual les institucions europees encara no responen prou ràpidament. En el seu discurs sobre l’estat de la Unió, la presidenta de la Comissió Europea ha proposat crear un Protocol Europeu de Seguretat d’Emergència, inspirat en l’article 4 de l’OTAN.
Què és l’article 4?
L’article 4 de l’Aliança Atlàntica estableix que els aliats poden demanar consultes quan consideren que la seva integritat territorial, independència política o seguretat està amenaçada. No és l’article 5, la coneguda clàusula de defensa col·lectiva que estableix que un atac contra un membre pot ser considerat un atac contra tots.
La proposta de Von der Leyen busca traslladar aquesta lògica de coordinació al marc europeu. Si un estat membre rebés una amenaça greu que no arribés al nivell d’una agressió armada, podria activar el protocol i convocar els altres països de la UE per coordinar una resposta. Així, la presidenta ha defensat que els sistemes actuals estan "dissenyats per a un món diferent" i ha reclamat un mecanisme capaç de reaccionar davant d’incidents que se situen just per sota del llindar d’una guerra.
Drons, sabotatges i ciberatacs
El concepte que hi ha darrere de la proposta és el de guerra o amenaça híbrida: accions que poden afectar la seguretat d’un país sense constituir necessàriament un atac militar convencional. Von der Leyen ha citat els ciberatacs, els sabotatges, els incendis provocats i les incursions de drons. "Les amenaces híbrides a les quals s’enfronta Europa són cada vegada menys híbrides i cada vegada menys amenaces", ha advertit.
La proposta arriba després d’un augment de la preocupació europea per aquest tipus d’incidents. Al març, el Consell de la UE ja va aprovar unes conclusions per reforçar la capacitat europea de prevenir, dissuadir i respondre a les campanyes híbrides. El text assenyala específicament Rússia i els seus aliats per les seves campanyes persistents contra la UE i els seus estats membres.
Una OTAN europea?
La iniciativa no pretén substituir l’Aliança Atlàntica. Una part important dels estats de la UE també formen part de l’OTAN i el nou mecanisme europeu serviria per reforçar la capacitat de resposta de la Unió. La diferència és que el protocol proposat se centraria especialment en aquelles situacions que no arriben a constituir una agressió armada, però que poden tenir un impacte important sobre un estat membre.
Això permetria, per exemple, que davant d’un incident greu amb drons, un ciberatac contra infraestructures essencials o un episodi de sabotatge, els governs europeus poguessin activar una resposta política coordinada sense haver d’esperar que la situació arribés al nivell d’un conflicte militar obert.
El retorn del Consell Europeu de Seguretat
La proposta inclouria Canadà, Ucraïna, Noruega i el Regne Unit. La idea és crear un fòrum capaç de coordinar decisions davant de les noves amenaces i reforçar la cooperació entre països que comparteixen interessos de seguretat. La idea, però, no és nova. Tal com recull POLITICO, diferents versions d’un Consell Europeu de Seguretat s’han plantejat durant dècades. Una proposta formal va tornar a agafar força aquest any, però també ha generat dubtes entre alguns estats membres, preocupats per la possibilitat de concentrar decisions de seguretat en un grup més reduït de capitals.
Brussel·les considera que Europa ha d’estar preparada per actuar en un entorn més insegur i davant d’un nombre creixent d’incidents que no encaixen en les categories tradicionals de pau i guerra. "Europa defensarà cada metre quadrat del seu territori", ha destacat Von der Leyen.