La sorprenent dimissió del primer ministre, Sébastien Lecornu, aquest dilluns al matí ha sacsejat la vida política a França, un país que travessa una greu crisi política que ja ha provocat la dimissió o censura de cinc primers ministres des de la inauguració del segon mandat del president de la república, Emmanuel Macron, tres en menys d’un any. La decisió presa per Sébastien Lecornu només 13 hores després d’haver anunciat una part del seu equip de govern, aboca el president francès, Emmanuel Macron, a optar entre un cada cop més reduït ventall d’opcions: el nomenament d’un nou primer ministre (potser socialista, o pròxim als socialistes), la convocatòria d’eleccions legislatives anticipades (amb l’extrema dreta al capdavant de les enquestes), o la seva (poc probable) dimissió del càrrec. Acorralat pels seus aliats descontents a la dreta (Els Republicans i la UDI), i els quatre partits d’esquerres que havien amenaçat amb la censura a l’Assemblea Nacional, on estava previst que demà dimarts pronunciés el seu discurs de política general, a Lecornu només li quedava la dimissió. Aquesta qüestió planteja diverses sortides per a Macron per intentar atallar la crisi política que travessa el país.

Nomenar un nou primer ministre: una cohabitació?

Fora de l’executiu liderat per l’exsocialista Élisabeth Borne, que va exercir el càrrec de primera ministra entre el maig de 2022 i el gener de 2024, ja són quatre caps de l’executiu seguits del segon mandat de Macron que no arriben tan sols a l’any al càrrec: Gabriel Attal (des del gener de 2024 al setembre de 2024, després de les últimes eleccions legislatives), Michel Barnier (setembre de 2024 a desembre de 2024), François Bayrou (desembre de 2024 a setembre de 2025) i Sébastien Lecornu (27 dies, del 9 de setembre al 6 d’octubre de 2025). Després de Lecornu, considerat com l’última carta que li quedava per jugar a Macron, al cap de l'estat li quedaria l'opció de buscar un nom entre les files del macronisme en crisi, però és una cosa que fins i tot algunes veus dins del partit rebutgen. “Als qui encara pensen que podríem governar sense l'esquerra, els dic: s'equivoquen”, ha escrit a les xarxes socials Agnès Pannier-Runacher, ministra en diferents carteres des de 2020 i partidària del president Macron des del primer dia. 

Una cohabitació, és a dir, la convivència entre un president de la república de centre i un primer ministre d’una altra ideologia política, és precisament el que demanen des de l’esquerra. La coalició dels quatre principals partits d’esquerres francesos (insubmisos, socialistes, verds i comunistes) Nou Front Popular, va obtenir el nombre més gran d’escons a les eleccions legislatives de juny de 2024, però sense aconseguir la majoria en l’Assemblea Nacional més dividida dels últims anys. El líder socialista, Olivier Faure, ja es va mostrar disposat a principis de setembre passat a assumir el càrrec de primer ministre després de la caiguda del llavors cap de l'executiu, François Bayrou, després de sotmetre's a una moció de confiança per tirar endavant el seu pla de retallades pressupostàries. En aquest sentit, el secretari general del Partit Socialista, Pierre Jouvet, ha reclamat a la sortida d’una reunió del partit aquest dilluns el nomenament d’un govern liderat per l’esquerra: “nosaltres no apel·lem ni a la dissolució ni a la dimissió del primer ministre, nosaltres apel·lem a les solucions”.

Convocatòria d’eleccions o dimissió de Macron

Una altra sortida possible és que Macron provoqui una nova dissolució de l'Assemblea Nacional, la qual cosa donaria pas a la convocatòria d'unes eleccions legislatives en els pròxims mesos, opció que reclamen majoritàriament des de l'oposició. “Hem arribat al final del camí, no hi ha una altra solució”, va afirmar la líder de la ultradreta, Marine Le Pen, que lidera el Reagrupament Nacional, el partit que es presenta com l’opció preferida pels francesos segons les últimes enquestes. Per la seva part, l’oposició d’esquerres es reafirma en la cohabitació com a primera opció, però les reclamen com una última opció i afirma, en aquest cas, que estarà llesta per fer front a l’extrema dreta. Els qui demanen un avançament electoral busquen una nova aritmètica d'escons en l'Assemblea Nacional que permeti la construcció d'una nova majoria que permeti la governabilitat del país, actualment amb un parlament molt dividit incapaç d'aconseguir un acord que faci possible l'aprovació dels pressupostos per a 2026, ja que l'Assemblea està fragmentada en tres blocs que es veten mútuament (esquerra, centre i dreta i ultradreta).

El líder de la França Insubmisa, un dels partits membres del NFP, Jean-Luc Mélenchon, considera a Macron el principal responsable de la crisi política que viu França i, en aquest sentit, ha reclamat “l’examen immediat” de la moció de destitució presentada pel seu grup polític i que compta amb el suport de 104 dels 577 diputats del parlament. Macron és “l’origen del caos”, afirma el líder insubmís. Per la seva part, la líder parlamentària de LFI, Mathilde Panot, ha afirmat que “el problema és a l’Elisi” i que “per oferir un respir democràtic al país, es tracta de tenir unes eleccions presidencials anticipades que permetin al poble de França triar entre les grans ofertes polítiques que s’han fet al país”. La idea de la dimissió de Macron guanya pes també a la dreta, amb el president de l’Associació d’Alcaldes de França i alcalde de Cannes, David Lisnard, dels Republicans, afirmant que “l'interès de França demana que Emmanuel Macron programi la seva dimissió”.

Ara per ara, però, la dimissió de Macron no sembla el camí més probable, amb el president decidit en esgotar el seu segon mandat, que acaba l’abril de 2027 i després del qual no pot presentar-se a la reelecció. Les opcions són cada cop menys per al president per posar fi a la crisi política que viu el país. En aquest sentit, la presidenta de l’Assemblea Nacional, la macronista Yaël Braun-Pivet, ha afirmat que “el camí del diàleg encara és possible” i ha demanat un “pacte d’estabilitat i responsabilitat” a escala estatal per tal de satisfer les expectatives dels ciutadans.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!